My Man Godfrey

EN GODFREY (EL MAJORDOM)

Hola, Duke.

Hola, Mike. Hi ha sort avui?

Me n'havia empescat una de bona,

i tot anava com una seda fins que han arribat els polis.

Quina llàstima!

Si els polis fessin la seva i ens deixessin a la gent legal,

aquest país arribaria a algun lloc sense tant subsidi i tota aquesta merda.

Mike, jo no m'hi amoïnaria. La prosperitat és just a la cantonada.

Sí. Fa temps que hi és. Tant de bo sabés a quina cantonada.

Au, Duke, me'n vaig al catre.

-Bonsoir. -Bonsoir, Mike.

És aquí. Allò en sembla un, assegut fora d'aquella barraca.

-Un catau ben sòrdid. -Entretén la Irene. Jo hi parlaré.

No ho trobo just. Jo us he parlat d'aquest lloc.

-Però hi hem arribat primers. -Doncs no em passarà al davant.

Bona nit.

-Bona nit. -Li agradaria guanyar cinc dòlars?

Eh... no he acabat de captar el que ha dit.

He dit si li agradaria guanyar cinc dòlars.

-Cinc dòlars? -Cinc dòlars.

Ei, no vull semblar tafaner,

però què hauria de fer?

Només ha de venir al Waldorf Ritz Hotel amb mi,

l'ensenyaré a unes persones, i llavors el tornaré a enviar aquí.

Puc preguntar per què voldria ensenyar-me a persones al Waldorf Ritz?

Ah, és un joc. En deu haver sentit parlar: una caça de trastos.

Si soc la primera a trobar un home oblidat, guanyo. Queda clar?

Sí, claríssim.

Em poso el frac, o vinc així mateix?

No cal que es mudi. Vol els cinc dòlars o no?

Senyora, no li puc dir com m'afalaga la seva generosa oferta.

George!

Però hauré de parlar-ne amb el consell de direcció.

No em toqui!

Sigui com sigui, em sembla que es mereix una surra.

George, fes alguna cosa!

-Té el costum de pegar a les dames? -Potser.

I als senyors també, per si li interessa.

-Penses fer alguna cosa? -Sí. Anem a buscar un policia.

-Qui és vostè? -Soc la Irene.

La meva germana Cornelia era la que ha tirat a la cendra.

I si tirés hi la germana de la Cornelia?

-Em sembla que no m'agradaria. -Doncs millor que foti el camp.

-I tant. -Un moment. Segui.

Estic asseguda.

Què passa, Duke? Necessites ajuda?

No, gràcies, nois. Ho tinc tot sota control.

Vostè és d'aquesta partida de caça?

Ho era, però ja no ho soc. També són tots homes oblidats?

Sí, suposo que sí, potser. Per què?

Quina gràcia! No m'he pogut estar de riure.

Tenia ganes de fer-ho des que tenia sis anys.

-Volia fer què? -Empènyer la Cornelia a la cendra o...

Era el Fidel George, que anava amb ella.

No és el nom de debò, li diem així perquè treu tothom de polleguera.

El seu pare treballa a la borsa.

Molt il·luminador.

Cornelia creia que guanyaria, i l'has tirada a una pila de cendra.

Creu que podria seguir una conversa intel·ligent tan sols un moment?

-Ho intentaré. -Això està bé.

Li faria res dir-me què és una caça de trastos?

Una caça de trastos és com una caça del tresor,

però en una caça del tresor busques una cosa que vols,

i en una caça de trastos busques una cosa que no vol ningú.

Mmm. Com un home oblidat?

Exacte. Qui guanya s'enduu un premi, però en realitat no hi ha premi.

Només l'honor de guanyar, tots els diners van a la caritat.

És a dir, si en queda cap. Però no en queda mai.

Mmm. Això ho aclareix tot plegat meravellosament.

Però ja no no vull jugar a jocs amb éssers humans com a objectes.

És una mica sòrdid si t'hi pares a pensar. Vull dir, quan hi penses a fons.

Sí, bé, no ho sé. No hi he pensat a fons.

No m’agrada canviar de tema, però digui'm per què viu en un lloc així

quan hi ha tants altres llocs bonics.

-De debò ho vol saber, eh? -Estic ben encuriosida.

Mmm.

El meu agent immobiliari trobava que l'altitud m'aniria bé per a l'asma.

-Oh, l'oncle té asma. -No!

-Mmm. -Fixa't tu quina coincidència.

Suposo que ara me n'hauria d'anar, no?

És bona idea.

Vull veure qui ha guanyat el joc. Suposo que la Cornelia un altre cop.

Probablement ara té un altre home oblidat.

Vol dir que si vingués amb vostè guanyaria? És aquesta la idea?

Si hi arribés primera.

Però després de veure el que ha fet a la Cornelia, no penso dir res.

Però guanyaria si arribés primera amb mi?

Seria molt i molt amable, però no m'agradaria demanar-l'hi.

Derrotem la Cornelia.

-No seria demanar massa? -Mm-mmm.

A veure, tinc una sensació de curiositat, igual que vostè.

M'agradaria de debò veure com és una caça de trastos.

Si ja l’hi he dit!

Sí. Encara estic... encuriosit.

Doncs vinga.

Gràcies.

-Em dic Blake. -Em dic Bullock.

El lloc sembla una mica un manicomi.

Tot el que cal per obrir un manicomi és una sala buida i la gent adequada.

Exacte.

Fes una passejadeta amb la tieta Angelica. Quin joc més beneit!

Bona nit, senyora Jordània. Mira què he portat.

Oh, vaja, miri!

-I la criatura també ha vingut! -Que enginyós!

Aquí.

Miri aquella tocada del bolet de la cabra.

He hagut de mirar-la durant 20 anys. És la senyora Bullock.

Alexander!

-Alexander! Alexander! -Em sap moltíssim greu.

Més me'n sap a mi. Entesos, entesos, Angelica!

Alexander, Alexander, vine aquí. Mira quina cabra tan preciosa.

En Carlo i jo l'hem trobada al Bronx. No és una preciositat?

-L'olor també és preciosa. -A ell no li han agradat mai els animals.

Vinga, cabra, cabra, cabra. Vinga. Vinga.

-Parles amb mi o amb aquesta cosa? -Oh, Alexander!

No tinguis por de les escales. L'Angelica no deixarà que et passi res.

-Ràpid, ràpid, ràpid. Vinga. Ràpid, ràpid.

Vinga, cabreta-cabreta-cabreta. Vinga.

Tinc una cabra! Tinc una cabra!

Tinc una cabra!

Sisplau, una mica d'atenció! Soc la senyora Bullock, i tinc una cabra.

Ja ho sé, ja ho... Oh! Sisplau.

Tinc una cabra! Tinc una cabra!

Tinc una cabra! Mireu-me! Tinc una cabra!

Ja ho sé. Sisplau, agafeu la cabra de la senyora Bullock.

Traieu aquestes coses fora del pas.

Què faig? Tinc una cabreta.

Què li sembla que en faré, jo? Harry!

-Què més hem de trobar? - Què?

-Què més hem d'aconseguir? -A veure. Després d'això...

Un home oblidat i un bol de peix daurat japonès.

Tregui això del mig del pas! Què?

He dit, un home oblidat i un bol de peix daurat japonès.

Un home oblidat… anem.

Un home japonès i un…

un home i… un bol d'homes japonesos… no recordo el que ha dit.

-Què et sembla si anem a casa? -Eh, què? De què parles?

Què et sembla si anem a casa?

Acabem de parlar amb el senyor Guthrie. Hem de trobar dues coses més.

Un bol de japonesos i un peix oblidat. O eren anguiles?

-Peix daurat! -No sé res del peix daurat!

Però si vols un home oblidat, em trobaràs a casa al llit!

No puc concentrar-me, Alexander. Vinga, Carlo. Un bol de peix daurat…

-Són caçadors, tots aquests? -Ah, no, treballem en grups.

Alguns són caçadors, i alguns són receptors.

-Sona com un procediment de fallida. -No se m'havia acudit.

-Qui em rep a mi? -Haig de portar-lo al comitè.

-Però no li fa res, oi? -Me'n moro de ganes.

Espera un moment! Espera un moment. Què tens aquí?

-És en Godfrey. Ha tornat la Cornelia? -No he vist la Cornelia. On l'has trobat?

Oh, oi que és meravellós?

Allà.

Oh, senyor Guthrie! Vinga. Per aquí.

Senyor Guthrie! Senyor Guthrie! Senyor Guthrie!

Senyor Guthrie, tinc un home oblidat!

Tinc un home oblidat!

Senyor Guthrie! Senyor Guthrie, és en Godfrey! És un home oblidat!

-Senyor Guthrie! -Té un home oblidat! Un home oblidat.

-Es diu Godfrey. -Un home oblidat?

-Dames i cavallers, sisplau, silenci, silenci.

La senyoreta Bullock té un home oblidat.

Eh, li faria res pujar a l'estrada, sisplau?

Sí, puja a l'estrada, Godfrey.

-Li faria res que li fes unes preguntes? -Dispari.

-La seva adreça? -Abocador 32, East River, Sutton Place.

-És força elegant per allà, oi? -Alguns punts.

-És la seva adreça permanent? -La permanència és bastant qüestionable.

Fixi's, aquell lloc s'està omplint ràpidament.

-Li podria fer una pregunta personal? -Si no és massa personal.

-És seva la barba? -Ningú més l'ha reclamada.

És que un grup ha intentat entabanar el comitè a primera hora del vespre

amb un del seu grup amb una barba falsa.

Puc, eh…

-Puc, eh… -Què?

Oh, és un plaer.

Una pregunta més. El busca la policia?

Aquest és el problema. Ningú en vol saber res.

-Molt bona resposta. -Esplèndid, Godfrey.

Vol dir que ningú el vol? Ningú ningú?

-Ningú. -Ah, quina llàstima!

Al contrari, a vegades ho trobo un gran avantatge.

El comitè està satisfet.

La senyoreta Bullock guanya 20 punts per un home oblidat

i 50 punts extra per portar el primer.

-Ei, bravo! -Que parli! Que parli!

Grup deu…

Que parli! Que parli!

Grup deu guanya la copa de plata.

-Ah, gràcies. -Que parli! Que parli!

Volen que parli. Vinga!

El meu propòsit venint aquí aquesta nit era doble.

Primer, volia ajudar aquesta senyoreta.

Segon, estava encuriosit per veure com es comportaven una colla d'enzes capbuits.

La meva curiositat està satisfeta.

Els asseguro serà un plaer per a mi tornar a una societat de gent realment important.

Què, us ha agradat?

-De què ens ha tractat? -D'enzes.

-Enzes? Què són? -No ho sé.

L'home és perfecte. Tenia ganes de dir-ho tota la nit, però no m'hi he vist amb cor.