The Nanny

LA MAINADERA

- Què pensarà tothom? - No puc evitar-ho, Bill. Perdona'm.

- Et comportes com una estúpida. - Amor meu, sisplau.

T'he aguantat prou els capricis infantils. Comença a comportar-te com una adulta.

Ets mare. Tens un fill de deu anys que avui ve a casa.

Tens responsabilitats. Has d'encarar-t'hi.

No m'escridassis. Sisplau.

No t'escridasso. Simplement constato fets.

Per l'amor de Déu, para de plorar. Mira, Virginia, hem fet...

...soc fora tan sovint, però no s'hi pot fer res.

En Joey haurà de refiar-se de tu.

Si has acabat, renta't la cara i posa't maquillatge.

- Estàs terrible. - No puc, Bill. No puc.

Virginia, per l'amor de Déu, asserena't.

Tens deu minuts. Ens trobem a baix.

Ah, has tornat.

...s'ha preparat tota la setmana i ara no hi vol anar.

- Hi parlaré. - Aniria bé. No m'escolta.

Vaig a buscar el cotxe. Que sigui a baix d'aquí a deu minuts.

Teta.

Què és això que sento? No vol anar a buscar el senyoret Joey?

Tinc por. Tinc por.

Què pot fer-li por?

No ho sé.

Tornar a tenir en Joey a casa.

Ha passat molt temps en aquell lloc.

Tinc por que no el coneixeré i que no em coneixerà.

Han passat dos anys.

És clar que la coneixerà. És la seva mare.

No és pas que no hagi anat a veure'l.

Ja ho sé. Però no el vull a casa.

No. No vull dir això.

Només és que... no sé si puc sortir-me'n, d'ençà de...

D'ençà de...

Sembla que no sigui bona per a res.

No hi aniré.

Doncs haurà de dir-ho al senyor Fane.

No. Digues-l'hi tu.

Tinc un mal de cap terrible. De debò.

Acompanya tu el senyor Fane. A en Joey li agradarà.

Molt bé, senyora, com vulgui.

Aniré a buscar el barret i l'abric.

Senyora, segur que està bé?

Sí. De debò.

Millor que vagi passant.

Ja sap com és el senyor Fane si el fan esperar.

Mama, mama.

Mama, mama, on ets?

Soc aquí, reina.

Soc maca, oi, mama?

Sí, reina.

En Joey diu que soc lletja, però no soc lletja, oi?

- És clar que no. - Per què ho ha dit, doncs?

- Els gemans són així a vegades. - Soc més maca que tu, oi?

Molt més maca.

Quan creixi, seré la noia més maca de tot el món, quan creixi...

quan creixi... quan creixi...

Caldrà fer alguna cosa amb la senyora. Això no pot continuar així.

Es resoldrà, senyor.

Sí, ho vas dir fa dos anys, quan va començar tot.

El senyoret Joey ve a casa.

És on havia de ser... a casa, on l'estimen.

Sí, potser li anirà bé.

Si parlem de la ment d'un infant, has d'aprendre a diferenciar

entre fantasies mentals que són normals i les que són anormals.

La ment d'un infant és plena d'idees,

que en un adult es considerarien anormals.

Un adult que afirma que és Buffalo Bill està mentalment malalt.

Quin nen no ho afirma un cop per setmana? No té res de dolent.

Als infants se'ls permet tenir somnis.

Sembla que digui que res està malament.

No, només que és més difícil de diagnosticar.

No, tenim paranoia, esquizofrènia,

ambivalència, retraïment, rivalitat entre germans, el que vulgui.

I en Joey?

En Joey.

- Què puc dir d'en Joey? - Està bé, oi?

Bé? Segons quina definició?

Segons patrons adults, no n'està.

Però ves, poques criatures n'estan.

Ens el van enviar perquè no menjava ni dormia.

Aquests símptomes externs, els hem curat, però...

Vindrà d'aquí a un moment. La senyora Griggs ha anat a buscar-lo.

Joey.

Ajudeu-me. Sisplau, que algú m'ajudi.

El principal a tenir en compte és que en Joey estava mentalment pertorbat.

Creiem que ho hem aclarit, però fins que hagi passat a casa alguns dies, no...

Em sap greu interrompre'l, doctor. És la senyora Griggs. Torna a ser en Joey.

- El meu Joey? - Què passa aquest cop, Sarah?

- Bé... - Disculpi'm.

Sí?

- On és ara? - S'ha tancat al lavabo del personal.

- Vagi a buscar-lo. - Ja sap que no sortirà.

Digui-li que el seu pare és aquí per dur-lo a casa.

Què ha passat?

En Joey ha fet una mala passada a la senyora Griggs.

La senyora Griggs?

Sembla que tingui una antipatia innata per les dones de mitja edat.

És decididament destructiva a vegades. Anem a trobar-lo?

Confio que no hagi pres mal, senyora Griggs.

- Hola, papa. - Hola, Joey.

- Quina una n'has fet? - Res.

- Aquesta senyoreta diu que... - Tot empaquetat?

- Sí, senyor. - Au, ves amb el teu pare.

Deixi que...

Senyoret Joey, com ha crescut.

Tens una sorpresa, Joey. No esperaves que vingués ella a rebre't.

- Vosaltres dos seieu al darrere junts. - No.

- Molt bé, doncs. Seurem tots al davant. - No, no vull seure amb ella.

Tota la raó. Vol seure al davant amb el seu pare.

Jo seuré al darrere.

Puja, Joey.

Em fa ràbia admetre el fracàs, però amb en Joey, temo que...

Era un monstre.

No siguis cruel, Sarah.

La nostra feina és cercar dimoniets i exorcitzar-los.

Amb en Joey hem fallat estrepitosament.

Quina mena de broma, Joey?

Una broma. Sempre faig bromes a la senyora Griggs.

- Et queia malament, doncs? - L'odiava.

- És una paraula molt gruixuda. - És veritat.

Què tenia de dolent la senyora Griggs?

Era com tu.

- Què vol dir això? - Res.

- Doncs demana-li disculpes. - Per què?

Saps perfectament per què. Demana-li disculpes.

No crec que ho volgués dir, senyor. No volia dir-ho, oi, senyoret Joey?

Eh?

És clar que no.

El senyoret Joey no diria una cosa així expressament.

Joey, amor meu.

Deixa que et miri. Estàs meravellós.

No se'l veu meravellós?

- I tant, senyora. - On és el papa?

És a aparcar el cotxe. Per què no podies venir a recollir-me tu?

La mama tenia molt mal de cap. Si no, hauria vingut.

Vine a veure la teva habitació nova.

La mainadera ha treballat molt perquè la tinguessis a punt. Ja la veuràs.

No vull aquesta habitació.

Però, Joey, te l'ha posat a punt especialment per a tu.

No la vull. Vull la petita.

- Però, Joey... - Vull la petita.

Bé...

Si vols aquesta habitació, tindràs aquesta habitació.

No cal que el facis. La mainadera te'l farà.

- M'estimaria més fer-me'l jo. - Es fa el llit?

Quin noi tan gran que és, senyoret Joey.

No ho facis.

Ella et desfarà les maletes.

- Ho faré jo. - Però, Joey...

És clar que sí, senyora. Ja no necessita la mainadera.

- Oi, senyoret Joey? - No, no la necessito.

Per l'amor de Déu. D'on has tret això?

No la toquis. És meva.

- Ni se m'acudiria. - Es queda aquí.

- No destorbarà el teu descans? - No.

Ella només vol que estiguis còmode.

Sap fer nusos, ara que és tan gran?

És clar. Puc fer tots els nusos.

Imagini's, el senyoret Joey sap fer tots els nusos.

- Sé fer un nus de botxí. T'ho ensenyaré. - Ara no, rei.

Haurem de fer alguna cosa amb aquesta habitació.

Ja està bé. M'agrada tal com és.

T'hem comprat coses noves. Són a l'altra habitació. Les portarem.

No, ho faré jo.

- Jo... - Haig de començar a preparar el sopar.

- On ho portes, Joey? - A la meva habitació.

- Però ja era a la teva habitació. - A la nova.

- Què és tot això de canviar d'habitació? - Ha volgut la de convidats.

- I l'hi deixes fer? - No semblava que demanés gaire,

i estava tan decidit.

- Suposo que en vols un. - Sí, sisplau.

Què han dit a l'escola?

Res.

- Està bé, oi? - Sí. O no l'haurien deixat venir a casa.

No, només pensava...

Com s'ha portat amb la mainadera?

Maleducat.

Oh, vaja.

Esperava que tot això hauria canviat.

Virginia, has d'afrontar els fets.

Per molt que ens puguem refiar de la mainadera,

a ell no li agrada, no li ha agradat ni li agradarà mai.

No és raó per tractar-ho amb guants de seda.

Ha d'aprendre a comportar-se com qualsevol nen normal.

Si no ho fa, cal castigar-lo.

Tingues paciència.

- Joey, t'agrada aquesta habitació? - Sí, senyor.

Per què t'agrada més que la que t'han preparat?

Aquí, puc cuidar-me sol.

Sí, ja ho veig.

- Papa, quant temps es quedarà? - No t'acabo d'entendre.

Em pensava que ja seria fora. Que quan arribés a casa, no seria aquí.

Què t'ho feia pensar?

Tinc deu anys. No necessito que em cuidin.

Ho puc fer tot jo. M'he fet el llit. He desfet les maletes.

Em banyo. Vaig al llit sol. Ho faig tot.

Ho sé, però la teta és part de la família.

No oblidis que ja era la mainadera de la teva mare i de la tieta Pen.

- Ja ho sé. - No la necessites, però la teva mare sí.