Ninotchka

Puc fer res per vostè, monsieur?

No. No, no.

Sí, monsieur?

Només feia un cop d'ull.

Camarades, per què ens hauríem d’enganyar? És meravellós.

Siguem sincers. Tenim res semblant a Rússia?

No.

Podeu imaginar com serien els llits en un hotel així?

M'han dit que quan truques un cop, entra l'ajudant.

Quan truques dos cops, ve un cambrer.

I sabeu què passa quan truques tres cops?

Entra una donzella. Una donzella francesa.

Camarades, si truquem nou cops... entrem.

Un moment.

No tinc res contra la idea, però encara dic

Que tornem a l'Hotel Terminus.

Moscou hi va fer les nostres reserves. Estem en missió oficial

i no tenim dret a canviar les ordres dels nostres superiors.

On és el teu coratge, Buljanoff?

Ets el Buljanoff que va lluitar a les barricades?

Ara tens por d'agafar una habitació amb bany?

-No vull anar a Sibèria. -Jo no vull anar a l'Hotel Terminus.

I no vull...

-No, no. -Escolteu-me.

Mira, Buljanoff, si Lenin fos viu, diria:

“Buljanoff, camarada, per una vegada a la vida, ets a París.

No siguis beneit. Entra-hi i truca tres cops.”

no diria això.

El que diria és: “No et pots permetre viure en un hotel barat.

No significa res per a tu el prestigi dels bolxevics?

Vols viure en un hotel

on pitges per l'aigua calenta i surt freda

i quan pitges per aigua freda, no surt ben res?”

Bah, Buljanoff.

Encara dic que el nostre lloc és amb la gent corrent.

Però qui soc jo per contradir Lenin? Entrem.

-És vostè el director? -Sí, monsieur.

Dispensi'm per presentar el camarada Iranoff,

membre de la Junta Russa de Comerç. -Monsieur.

-Aquest és el camarada Kopalski. -Monsieur.

-I jo soc el camarada Buljanoff. -Monsieur.

Puc preguntar-li quant valen les seves habitacions?

Bé, senyors, tinc por que les nostres tarifes són força altes.

Per què hauria de tenir por? He.

Els podria allotjar.

-Hi ha més equipatge? Sí.

Té una caixa forta prou gran perquè hi càpiga això?

Tinc por que no tenim caixes d'aquesta mida al soterrani,

però hi ha una suite amb caixa forta privada. -Encara millor.

-Però, senyors, tinc por que... -Sempre té por.

Només volia explicar-ho.

La cambra els pot convenir,

però dubto que escaigui a les seves conviccions.

-És la suite reial. -La suite reial?

Un moment.

Camarades, us adverteixo, si arriba a Moscou que ens estem a la suite reial,

ens ficarem en un enrenou terrible.

Els direm que vam haver de fer-ho per la caixa forta.

És una excusa perfecta. No hi havia cap altra caixa forta prou gran.

-Exacte. -Magnífic.

Naturalment, podríem treure les peces

i distribuir-les en tres o quatre caixes al soterrani,

i agafar una habitació petita.

-És una idea, no? -Sí, és una idea.

Però qui ha dit que hem de tenir una idea?

-Exacte. Ha ha ha. -Molt bona.

-Doni'ns la suite reial. -Per aquí, sisplau.

Hola.

Sisplau, posi'm amb Mercier. Sí, el joier.

Dig...? Digui? No, vull parlar amb Monsieur Mercier personalment.

Sí.

Hola, Monsieur Mercier?

Soc Iranoff, membre de la Junta Russa de Comerç.

Sí, hem arribat aquest matí. Ah, moltíssimes gràcies.

Sí, ho tenim tot aquí. El collaret també.

Totes 14 peces al... Què?

No, Monsieur Mercier.

Les joies de la cort de la gran duquessa Swana consistien en 14 peces.

Per què no ho comprova?

És clar que tenim totes les credencials necessàries.

Vols encarregar-te de la suite reial? Torno d'aquí a 10 minuts.

-D'acord, Rakonin. -Moltes gràcies. Gràcies.

-8 rue de Chalon. -Sí, monsieur.

-Hola, Leon. -Bon dia, Swana.

De fet és un dia trist. Trist. No acabo de veure'm bé.

Volia un aspecte melós i em veig fràgil.

La cara no fa conjunt. Tot són reflexos.

Com puc difuminar-me, Leon? Aconsella'm alguna cosa.

Estic tan avorrida d'aquesta cara. Voldria tenir la cara d'algú altre.

Quina cara tindries si poguessis triar?

Ah, suposo que tens la cara que mereixes.

La teva conversa té un avantatge meravellós.

Per moltes preguntes que facis, no esperes mai una resposta.

No ho trobes tranquil·litzador?

-bon dia, amor meu. -Bon dia.

-Per què no vas venir ahir a la nit? -Amor meu, vetllava pels teus interessos.

Vas guanyar?

Ja podem oblidar les curses de cavalls, la ruleta, tot.

Les nostres preocupacions s'han acabat. Recordes el rellotge de platí amb els números de diamants?

-Ara estaràs en condicions de donar-me'l. -Ah, amor meu, ets tan bo amb mi.

Podríem ser rics, si dius la paraula. Vaig sopar amb els Guizot ahir.

-Aquella gent espantosa del diari? -Et sorprendria saber

quanta gent elegant sopa amb els Guizot. -Una prova repugnant del poder de la premsa.

Vaig vendre a Monsieur Guizot la idea de publicar les teves memòries...

-... A la Gazette Parisienne. -Què?

* La Vida i Amors de la Gran Duquessa Swana.*

Oh, Leon.

No ens haurem de preocupar del futur si estàs disposada a rifar el teu passat.

Endavant.

El comte Rakonin demana el privilegi d'unes paraules, Sa Altesa.

-Rakonin? -Fa de cambrer al Clarence, pobre diable.

-Ja el coneix. -Ah, sí.

No podré veure'l durant mitja hora.

El comte diu si podria ser tan aviat com sigui possible.

És hora de dinar, i està entre plat i plat.

El veuré de seguida.

-Avui no acabo de trobar l'aspecte... -El comte Rakonin està entre plat i plat.

El meu petit barquer del Volga, muah.

-què tal, amic meu? No vols seure? -Sa Altesa.

-Sa Altesa, perdoni aquesta intrusió... -Has perdut la feina?

No, madame. Una cosa de la màxima importància.

-Té a veure amb les seves joies. -Les meves joies?

Recordo un aniversari de Sa Majestat, el nostre estimat tsar...

Tenia l'honor d'estar de guàrdia.

Encara la veig inclinant-se davant de Sa Majestat. Duia la seva diadema i un collaret.

-Per què ho treus, ara? -Són aquí. Les seves joies, aquí a París.

-Alexis, saps què dius? -Aquest matí, han arribat tres agents soviètics.

He captat una conversa per telèfon amb Mercier, el joier.

-Se les pensen vendre. -He sentit alguna cosa de joies?

Rakonin m'acaba de donar la notícia més sorprenent.

Ja coneixes el comte d'Algout. Haig d'avisar el meu advocat immediatament.

-Em sap greu, Sa Altesa. Me n'haig d'anar. -Gràcies. Em posaré en contacte amb tu.

-Hola. Balzac, 2769. -Au revoir.

Au revoir.

Soc Swana.

Vull parlar amb Monsieur Cornillon. És molt important. Busqui'l de seguida.

Hola, Monsieur Cornillon? Ha passat la cosa més increïble. Les meves joies són a París.

Tres porcs bolxevics proven de vendre-les.

Sí. Sí.

Cal actuar immediatament. Truqui a la policia, faci'ls arrestar.

Doncs aconsegueixi un requeriment.

Però faci alguna cosa, Monsieur Cornillon!

Però són les meves joies.

Hi ha d'haver alguna manera de recuperar-les.

-Què diu? -Però com pot haver-hi cap dubte?

Vostè és el meu advocat o el seu?

Ah.

Està bé. Sí, d'acord, li trucaré més tard.

-Què ha dit? -Són desesperants.

Hi pot haver una possibilitat, res més.

El govern francès ha reconegut la Rússia soviètica,

dubta que s'arrisquin a una guerra per aquesta pobreta de mi.

Podria fer-ne un cas, però costaria diners.

Diners, diners, és tot el que els interessa, a aquests advocats.

Amor meu, calma, calma. Per què necessites un advocat?

No tens el teu petit barquer del Volga?

Molt bé, excel·lent, superb.

Seria neci menysprear la qualitat de la mercaderia,

però els seus termes són impossibles. -La meva contraoferta és el màxim.

Però Monsieur Mercier...

Senyors, els confiaré un petit secret.

Acceptem aquest tracte només pel prestigi que implica.

-I, francament, esperem perdre-hi. -Mètodes capitalistes.

Acumulen milions amb pèrdua rere pèrdua.

Som Buljanoff, Iranoff i Kopalski.

Qui? El comte d'Algout?

No, deu ser un error.

No, no se'ns pot destorbar.

Ningú més pot pagar la xifra del meu sindicat.

-No pas en les condicions econòmiques actuals. -Podem esperar.

Fem la impressió de gent amb pressa de fer diners?

Sí.

Posem les cartes damunt la taula.

Ara mateix, hi ha una comissió russa a Nova York

que prova de vendre 15 Rembrandt.

N'hi ha una altra hipotecant els camps de petroli de Bakú.

Necessiteu diners ràpidament.

La meva oferta és molt justa, i ni tan sols s'aprofita de la vostra situació.

Un moment.

-Ei, escolteu... -Un moment.

-Les peces estan totes registrades. -Ja ho sé. Moltes gràcies. Ha ha ha.

-Ens talla el coll. -Què podem fer? Hem d'acceptar.

Camarades, camarades, no cedim tan de pressa.

Fet i fet, hem de defensar el prestigi de Rússia.

Entesos, defensem-lo 10 minuts més.

Sí.

-No volem interrupcions. -Em dic d'Algout. He telefonat.

Has de venir més tard.

-Vull unes paraules amb Mercier. No es pot entrar.

Monsieur Mercier, puc presentar-me? Soc Leon d'Algout.

Em sembla que vaig tenir el plaer de conèixer-lo a la seva botiga.

Vaig admirar el rellotge de platí amb els números de diamants.

-Sí, i tant. -Recordi que jo...

Ah. Esplèndides, oi?

-No hi té cap dret. -No li he donat permís per entrar.

Espero que no hagin tancat aquest tracte.

-Podria portar-li problemes. -Qui és vostè i què vol?

Aquestes joies són propietat de la gran duquessa Swana i van ser requisades il·legalment.

Actuo en nom de Sa Altesa. Aquí té els meus poders d'advocat.

Miri, Monsieur Mercier, això és tot ximpleria.