Where the Sidewalk Ends

Districte 13. Adreça, Tercera Avinguda 238.

Cotxes 1235, 1236 i 78.

Senyal, 30. Autoritat, CB. Hora, 9.03 del vespre.

Expedidor número 79. Cotxe 905, truqui l'expedidor.

88, 394. Expedidor 88.

Districte 73. Adreça, Herzl Street 171.

Cotxes 1634, 1635 i 89.

Senyal, 32. Cotxe, matrícules d'una altra ciutat.

Operador ha entrat a soterrani d'aquesta adreça.

Autoritat, CB. Hora, 9.05 vespre.

Comissaries 88, 394. Expedidor número 79.

-Hola, Murphy. -Fas tard a la cerimònia.

-Encara a la sala de brigada? -Sí.

El tinent Thomas estarà a càrrec d'aquesta comissaria,

i ningú més.

Per a vosaltres, no té cap superior.

Li donareu la vostra cooperació,

i obediència,

i espero que aquesta comissaria

mantingui el seu bon expedient amb el departament sota el nou tinent.

Voldria fer cap comentari, tinent?

Parlaré amb els homes un per un.

Bona idea.

Dixon, vull parlar amb tu.

-Faré servir el teu despatx, Thomas. -Sí, senyor.

-Això és tot, nois. -L'enhorabona.

Bona sort, tinent.

Seu, Dixon.

Hem tingut 12 queixes legítimes més contra tu aquest mes

per agressió i violència.

De qui? Criminals, mitjamerdes, tòtils. Bergants de pa sucat amb oli.

Ets una gran decepció per a mi, Dixon.

Acabes de veure com un home que va començar al mateix temps que tu

pujava un esglaó important en el departament,

cosa que tu no faràs mai si no et domines.

Ja sé el que haig de dominar, senyor: una mica més d'empenta.

Seu i calla!

Has d'aprendre què s'espera d'un agent i què no.

Sí, senyor. Provaré d'aprendre a no odiar tant els criminals.

No odies els pinxos, t'agrada apallissar-los. T'hi diverteixes.

T'agrada llegir el que diuen de tu els diaris,

el poli dur que no té por d'enfangar-se.

La teva feina és detectar criminals, no pas castigar-los.

És tot, senyor?

Et rebaixo la graduació, Dixon. Passes a ser de segon grau.

Qualsevol altra queixa contra tu per crueltat o batusses

i tornaràs a anar amb uniforme fent rondes.

No és divertit dir-te això.

Ets un bon home amb un bon cervell,

però no ets bo per al departament tret que aprenguis a controlar-te.

Entesos, ja te'n pots anar.

Gràcies, senyor, pel consell.

Ei, Willie. Willie!

Com estàs, Willie?

Bé, gràcies.

No creus que estaries millor al llit, Willie?

La condicional em deixa sortir fins a les 12. Encara tinc 20 minuts.

Com està el senyor Scalise, Willie?

Què vols, posar-me un parany?

No m'ajunto amb personatges qüestionables i ningú pot demostrar que ho faci.

Bon noi. Més val que te'n vagis al llit, és bo per a tu.

És clar.

-Qui hi ha? -En Willie.

Punt per a mi. Vinga, un vuit peti qui peti, dos quatres.

-Set perdedor. -Té sort aquest vespre, senyor Morrison.

La senyoreta m'ha portat sort.

-Els daus, senyor Paine. -Passo.

Els daus, senyor Morrison. -Entesos, n'hi poso 3.000.

-En cobreixo 1. -Jo 500.

Jo la resta. Cobert.

-Hola. -Té ganes d'afegir-s'hi, senyor Bender?

-I tant, i tant. -Com van les coses?

Bé.

He topat amb dos vells amics nostres, en Dixon i en Klein.

Han demanat per tu, però em sembla que tenen massa feina per entrar.

Quina llàstima.

Va, vinga, daus! Dona-me'l, un sis.

som-hi, un sis!

-Deu. -Deu.

El senyor Morrison és de Texas, i molt ric.

Té, bufa'ls.

Ara dueu la Sort a cavall, daus. Ara sí, un sis!

Dona-me'l!

Mi-te’l, un sis!

-I cada vegada més! -El sis és el meu número de la sort.

M'hi jugo tots sis mil.

-En cobreixen algun, senyors? -Un dels grossos.

Jo també.

Quatre oberts.

Cobert, senyor Morrison.

M'agraden els seus amics, senyor Paine. Ni a Amarillo es juga tan bé.

Vinga, daus, ara anem a buscar-ne de grossos.

Vinga!

Què et sembla? Un set!

Si no li fa res, voldria anar a casa, senyor Morrison.

-Morgan. -Haig de ser a la feina a dos de nou.

No pots tenir llevada una noia treballadora fins a les tantes.

-Llavors jo et portaré a casa, Morgan. -Ens n'anirem tots. Recolliré les teves coses.

Té.

-Senyor Morrison. -Sí, senyor?

N'ha guanyat 19 dels grossos.

No passa res, els recuperareu alguna altra nit.

No me'n vaig fins d'aquí a una setmana.

Digue-li que has canviat d'opinió, que et vols quedar.

No, Ken, et vaig dir que només podria quedar-me fins la mitjanit.

-No em pots fer això! -No et faig res a tu.

L'he portat aquí.

Ah...

-Es tracta d'això. -Sí, es tracta d'això!

I em tornes a fotre. Això és el que sempre fas!

Digue-li que es quedi.

-No, no ho faré. -Ei!

Morgan!

Brètol!

Districte 16. Adreça, Street Hotel 43, 372c Oest Carrer 43.

Cotxes 618, 619 i 12, procediu immediatament.

Som nosaltres.

-Hola, sergent. -Hola.

-Foley. -Hola, sergent.

-Una timba de daus, eh? -Sí. Un cadàver.

-Tens el nom? -Morrison. Negocis tèrbols.

Mort quan hem arribat. Un ganivet li ha partit el cor en dos.

Ningú ho ha fet, ningú ho ha vist.

Té un tall a la mà.

Ha pegat fort a algú. Qui porta aquest lloc?

Tommy Scalise. És allà dins.

El noi dels somnis finalment ha trobat una cosa, eh?

He esperat força temps.

Te n'hauries d'haver anat al llit, Willie, tal com t'han dit.

Ara estaries adormit, sense problemes amb la condicional.

Visc en aquest hotel. Acabo d'entrar a fer un cigarret.

Què tal, senyor Scalise?

On has amagat el ganivet, noi dels somnis?

Tranquil·litza't, Dixon. Treu-me les mans de sobre.

-Parla. -Fiqui-s'ho al cap, senyor Dixon.

Ja ha fet un numeret abans, provant de penjar-me alguna cosa.

Qui l'ha matat, tu o un dels teus companys de joc?

Trobes un cadàver i de seguida soc un assassí.

Fa temps que ets un assassí.

Sí? Que jo recordi, el jurat em va trobar innocent,

i no van ser fora més de 15 minuts.

Tot i així ets un assassí.

Per què sempre em proves d'empènyer al regueró, Dixon?

Tinc tant dret a la vorera com tu.

No em parlis de drets. Ets un criminal i un assassí.

Ets una rata llesta, Scalise, però aquesta és la teva última nit.

Per què sempre saltes darrere meu?

Quatre anys saltant darrere meu com si fos algú especial. Per què?

Doncs sí, enxampar-te és una cosa especial per a mi.

No t'acabo d'entendre. Al teu pare li agradava...

Calla!

-Hola, tinent. -Tens alguna cosa, Dixon?

M'he esperat per dir-li què ha passat, tinent.

Porta'ls a fora. Els interrogarem més tard.

L'enhorabona per l'ascens, tinent.

Entesos. A veure.

El senyor Morrison l'ha portat un que es deia Ken Paine,

diguem-ne un conegut meu.

Hi havia una noia amb ell, eh... no he entès bé el nom.

Morgan no sé què.

El senyor Morrison volia una mica de joc d'amics.

-Quant ha guanyat? -No ha guanyat. Ha perdut.

-Menteixes, Scalise. -Sentim primer la seva història, Dixon.

En perdia un dels grossos, però no li feia res.

S'exhibia per aquesta noia, ensenyava els pistrincs. En Paine estava gelós.

Ha pegat primer la noia, fort a la cara, i ella ha sortit corrents.

Llavors en Morrison s'ha abraonat sobre en Paine.

En Morrison ha tret una pistola, però en Paine l'ha agafat i no podia disparar,

i han forcejat cap a l'habitació.

Abans que pogués avisar els polis, en Paine ha sortit.

No ha dit res, senzillament se n'ha anat.

Llavors ha sortit en Morrison i ha caigut a terra.

- Era mort quan hi he arribat. -Què n'has fet del ganivet?

No hi havia cap arma.

-En Paine se la deu haver endut. -Menteixes, Scalise.

-Deixi-me'l a mi, tinent. -Quina és l'adreça d'en Paine?

No ho sé.

“K Paine, 58 Pike Street, Chelsea 32099.”

Un altre número de telèfon: Murray Hill 59970. Què és això?

Un sala d'apostes de la Tercera Avinguda.

No tindreu cap problema a arreplegar-l'hi. Anava cec.

Heu quedat ben entesos, eh? Deixi-me'l a mi...

Empaita'm en Paine, Dixon.

Vinga, Paul.

Quedi's el canvi.

... I-S-O-N. Sí, Ted Morrison.

De part de Kenneth Paine.

No respon? Potser és al bar. Localitzi'l.

Però haig de parlar-hi, és important.

Prova de parlar amb en Ted Morrison per telèfon, eh?

Qui és vostè?

Detectiu Dixon, brigada 16.

Fora.

Potser intenta recuperar els diners.

Ara em què em surts. Ha escurat tothom.

Quant?

I m'ha de pagar la meva part.

Després del que li has fet?

Ha començat ell!

Tot entre amics.