Pather Panchali (পথের পাঁচালী)

LA CANÇÓ DEL CAMÍ

Qui hi ha?

Mira això!

Ei!

Aquella noia no deixarà fruita als arbres!

Aquell hort no va ser de franc.

En vam pagar uns bons calerons.

Ho he dit sempre:

“Si volem que hi quedi fruita, haurem de tancar-lo.”

- Quants lladres en aquest poble! - Què ha passat?

És la mossa de la Harihar!

No deixa ni una sola peça de fruita!

Quan em giro d'esquena, la roba!

- Què ha agafat? - He vist que agafava una guaiaba.

Qui sap què més? No puc vigilar tots els arbres!

- Per què no hi parles? - Parlar amb qui?

A més, qui m'escoltaria?

No és la meva filla.

Si sa mare no se'n preocupa,

què importa el que tu o jo diguem?

Sa mare n'aprendrà

quan tot el poble se li giri en contra.

Només és mala educació.

La canalla aprenen el que els ensenyen.

Vols que t'ho porti?

No, gràcies.

Per què no em deixes ajudar? Pots tu sola?

Sí.

Vaja! M'he descuidat de deixar-te'n.

Espera't.

Durga.

Vine.

No fa cap mal. Deixa-la quedar.

Per què hauria de mirar com menges? Vine!

Ves. Et crida.

Corre amb ta mare.

Ara mateix!

Què has agafat de l'hort de la senyora Mukherjee?

Digue-m'ho.

Què amagues?

Ensenya-m'ho!

Torna-ho.

I escombra el pati quan tornis.

Tieta.

T'adones del mal que fas a la nena?

- Què vols dir? - Cal que t'ho expliqui?

Qui es menja aquesta fruita?

Quina fruita?

La fruita que et porta la Durga.

- És tot just una criatura... - Però tu no.

No tens enteniment? Qui et penses que ets?

Creus que pots fer el que et vingui de gust perquè vius a casa?

- Et conec massa bé. - Quantes ximpleries!

Haig d'entrar en detalls?

No has robat de la meva cuina?

Oli, sal, pebrots?

Vols que miri a la teva capsa?

I doncs?

Per què no respons?

No pots estar-te aquí i continuar així.

Potser hauries d'anar no sé on.

N'estic tipa.

Ja van vuit anys,

i no penso aguantar més.

Esgarries la meva filla, i me'n donen la culpa a mi.

No ho permetré.

No cal que m'empipin així a la meva edat.

Surt del mig!

Tieta, on vas?

Tieta!

Durga, vine.

Deixa'm anar!

Durga, vine!

L'has tornat?

Què més he dit que facis?

On era, tieta Indir?

A cal Raju.

Aquest matí la Shaila m'ha dit això del nou fill d'en Hari.

Venia cap aquí quan aquesta nena ha sortit a buscar-me.

Ens hem trobat pel camí.

Entra a veure el teu preciós nebodet.

On és el petitó?

Tieta, finalment has tornat.

Treu-li la manta,

que pugui veure'l.

Quina monada!

Quina monada!

Els rossinyols s'han menjat l'arròs,

com pagaré l'impost?

El nadó anirà amb barca

i portarà sabates vermelles.

Qui dirà que té la pell fosca?

10...

11, 12...

13...

Dorm, nen daurat,

faré venir l'orfebre

per fer-te una cadena d'or.

- Què cuines? - Que no ho veus?

Un banquet esplèndid. Què, si no?

Ja caldria. O te n'has oblidat?

Sí.

Quina llàstima.

Podríem celebrar el primer mos d'arròs del nostre fill.

Amb quins diners?

Començo a treballar per al senyor Ray el mes que ve.

De debò?

Avui he vist en Nilmoni. Diu que el senyor Ray en dona paraula.

- Has demanat per la paga? - No estic preocupat.

A més, no sempre aniré a cobrar els seus lloguers.

No pot fer-me esclau seu.

Aquests diners i els honoraris pels serveis de sacerdot

mantindran la família per ara.

I sempre hi ha temps bons i dolents.

Les coses van bé.

El noi va néixer el gener, i has trobat feina a la primavera.

Per això hauríem de gastar una mica

i celebrar-ho amb tots els ets i uts,

fer bon paper davant dels veïns.

Tots elogiaran la teva cuina.

Això ja s'ho val, no?

Pagarà amb regularitat?

Per què no havia de fer-ho? En Ray és un bon home.

Qui pot dir qui és bo i qui no?

La gent sempre t'enganyen.

Com ara quan?

No ens van robar l'hort de davant del nas?

Van dir que el meu germà els devia diners quan era viu.

L'hort va satisfer aquell deute.

No tindríem maldecaps si encara tinguéssim aquell hort.

Mangos, pomes d'aigua, cocos.

Cullen sacs de fruita nostra,

però si la Durga agafa una sola guaiaba...

Per què preocupar-se'n?

Són prestadors, i jo soc un savi.

A qui li importa això en aquest poble deixat de la mà de Déu?

Escolta el que escric ara:

obres i poemes nous i originals.

Quan corri la veu,

les companyies ambulants vindran a ramats.

On més poden trobar material nou?

Les obres originals no creixen als arbres.

Altres escriptors només refonen

el mateix de sempre.

Si això és acceptable,

no ho seran també les obres originals de Harihar Ray?

És clar.

I com a savi, seràs respectat al poble.

Què podria ser millor?

Educaràs el noi,

li donaràs el fil sagrat, li ensenyaràs a venerar els déus.

La Durga trobarà un bon marit.

Dos àpats bons al dia, roba nova dos cops a l'any...

Què més podríem voler?

Tindrem tot això i més.

Els meus avantpassats eren escriptors, al cap i a la fi.

Van deixar un llegat que no es pot ignorar.

Espera dos anys.

Els meus deutes estaran liquidats

i la casa reparada,

i no hauràs de fer espinacs amb arròs cada dia!

Què et sembla?

Apu! Encara no estàs llevat?

Apu, que no vas a escola?

Desperta't.

Durga.

Durga, fes llevar l'Apu.

Ha de preparar-se per a l'escola. Encara ronca.

Només mig pot, senyora.

L'alimentes prou, la vaca?

Apu, lleva't.

“Endins del cor de Janasthan...”

Ei!

Per què et tornes a aixecar?

Quants cops més has de mullar l'esborrador?

Seu.

“Endins del cor de Janasthan...”

Puti, què vols?

Una paisa d'arròs inflat.

Dona'm els diners.

”...s'alça el gran Mont Prasravan...

el seu cim grandiós,

coronat de núvols que van passant,

que ventades incessants,

empenyen pels camins del cel..."

Com estàs, Prasanna?

Benvingut, senyor Majumdar!

Ostres! És una trampa per matar gent!

- Hola. - Com va tot?

Bé.

Entra, entra.

Has tirat una bona xarxa, eh?

Quants peixets has atrapat?

N'hi havia vuit.

Acaba d'arribar un noi nou.

Les nou joies proverbials!

Apu, de què somrius?

És un teatre?

El meu net acabarà també darrere d'una arada.

Què deia, senyor?