Wuthering Heights

LA CASA DEL PUIG VENTÓS

En els erms de Yorkshire, Anglaterra, fa cent anys hi havia una casa

tan inhòspita i desolada com els terrenys que l'envoltaven.

Només un foraster perdut en una tempesta hauria gosat trucar a la porta de Puigventós.

Crideu el coi de gossos!

Jeu! Jeu!

Jeu!

Jeu!

- És el senyor Heathcliff? - Sí.

Soc el senyor Lockwood, el nou llogater de la Grange.

M'he perdut. Puc agafar un guia entre els vostres mossos?

No, només en tinc un i el necessitem aquí.

Doncs hauré de quedar-me fins al matí.

Feu com us plagui.

Calla!

Jeu!

Gràcies per l'hospitalitat. Podríeu incloure-hi una tassa de te?

- L'hi faig? - Ja has sentit que la demana.

Gràcies.

Suposo que l'amable senyora és la senyora Heathcliff.

Sí.

Abusaria de l'hospitalitat si m'assegués?

Espero que aprendreu a no fer viatges imprudents per aquests erms.

Pel que fa a passar la nit, no tinc cambres per a visitants.

Podeu compartir llit amb un dels criats.

Gràcies. Dormiré en una cadira, senyor.

No, no. Un foraster és un foraster.

Els convidats són tan escassos que amb prou feines els sé rebre.

Jo i els gossos.

Joseph, obre una de les cambres de dalt.

Aquí teniu una cambra, senyor.

La cambra nupcial.

Ningú hi ha dormit des de fa anys.

És un xic depriment.

Podeu encendre foc?

Cap foc prendrà en aquesta llar.

La xemeneia està embussada.

Ah, molt bé.

Gràcies. Bona nit.

He dit bona nit.

Heathcliff! Deixa'm entrar.

Deixa'm entrar. Estic perduda pels erms.

- Soc la Cathy. - Socors! Senyor Heathcliff!

Senyor Heathcliff, hi ha algú aquí!

Senyor Heathcliff! Hi ha algú enmig de la tempesta.

És una dona. L'he sentit cridar. Ha dit el seu nom.

Cathy. Cathy, era.

Cathy?

Devia somiar. Perdoneu-me.

Fora d'aquesta cambra.

Fora, us dic!

Cathy! Entra.

Cathy, torna amb mi.

Cathy, vine. Un altre cop.

Ah, reina del meu cor.

Cathy! La meva! La meva...

Cathy!

On va enmig de la tempesta?

Ella el crida,

i ell la segueix a l'erm.

Però és boig. Està com boig.

M'ha agafat pel coll i m'ha apartat.

Fixeu-vos, he tingut un somni.

He sentit una veu que cridava, i he anat a tancar el finestró.

Alguna cosa m'ha tocat. Una cosa freda i enganxosa,

com una mà glaçada.

I llavors l'he vist. Una dona.

Els meus sentits devien estar alterats,

perquè la neu formava el que semblava un fantasma.

Però no era res.

Era la Cathy.

Qui és la Cathy?

Una noia... que va morir.

No crec en fantasmes, en espectres sanglotant per la nit.

Pobra Cathy.

No crec que la vida torni a cridar els vius un cop ha mort.

Potser si us expliqués la seva història,

canviaríeu d'opinió sobre els morts.

Potser sabríeu, com jo, que hi ha una força que els fa tornar,

si els seus cors eren prou feréstecs en vida.

Expliqueu-me la història.

Va començar fa 40 anys,

quan jo era jove,

al servei del senyor Earnshaw, el pare de la Cathy.

Puigventós era un lloc preciós en aquells dies,

ple d'estiu i joventut i veus felices.

Un dia, el senyor Earnshaw tornava d'una visita a Liverpool.

No m'atraparàs!

Cathy, ves a rentar-te. No vull que el teu pare et vegi així.

Tu també, Hindley. Vinga. Afanyeu-vos.

No vull rentar-me ni vestir-me.

Diré al teu pare que no et doni el regal.

- Què porta? - A dalt.

En Joseph diu que el cavall ja puja pel turó.

- Hola, senyor Earnshaw. - Hola, Joseph.

- Hola, veí. - Doctor Kenneth.

Tan aviat torneu de Liverpool? Què carai porteu?

Un regal de Déu.

Tot i que és tan fosc com si vingués del dimoni.

- Tranquil, noi. Som a casa. - Té un aspecte esquerp.

L'he trobat afamat pels carrers de Liverpool,

masegat i gairebé mort.

I l'heu segrestat?

No pas abans de gastar 2 lliures per descobrir qui era el seu propietari.

Però ningú l'ha reclamat.

I abans que deixar-lo com estava, me l'he endut a casa.

Vinga, jove dimoniet de Satanàs! Baixa. Au, fora.

Cathy! Hindley!

Benvingut a casa, senyor Earnshaw. Els nens ara baixen.

No facis cara d'espantada, Ellen. Viurà amb nosaltres.

Frega'l bé i posa-li roba cristiana.

Menjar és el que més necessita. Està sec com un clau. Entra a la cuina.

Cathy! Hindley!

Pare, què has portat? Què m'has portat?

Hola, pare.

Teniu.

Té, Cathy. Un bastó de muntar. Ves-hi amb compte.

M'alegro molt que tornessis aviat.

- És una meravella! - Ai! Pare, fes que pari!

No, no, fills. No.

El violí d'en Hindley. Un dels millors de Liverpool.

Ah. Un to magnífic.

I un arc. Té, Paganini.

- Qui és? - Tenia una gana de llop.

Fills, aquest és un senyoret que he conegut a Liverpool,

i ha acceptat la meva invitació de venir a veure'ns.

Va... brut.

No. No m'avergonyeixis, Cathy.

Quan estigui net, acompanya'l a la cambra d'en Hindley. Dormirà allà.

A la meva? No pot. No el deixaré.

Fills, heu de compartir el que teniu amb altres no tan afortunats.

- Encarrega't del noi, Ellen. - Vine, fill.

- Com et dius? - Li direm... Heathcliff.

Fem una cursa fins al graner. El que perdi serà l'esclau de l'altre.

Vinga! Va, va!

Vinga!

Més de pressa!

Més de pressa!

He guanyat!

Ets la meva esclava. Has de fer el que dic.

Abeura el cavall i estrijola'l.

- No és just. És massa real. - Què vols?

- Aquest cavall. - És meu.

- El meu està coix. Muntaré el teu. - No.

Dona-me'l o diré al pare que presumies de treure'm fora quan ell es mori.

No he dit mai tal cosa!

- És clar que no! - No has tingut mai pare, captaire gitano!

No pots agafar el meu.

- Hindley! - Cathy, para.

- Heathcliff, vigila! - No t'acostis.

Deixa'l anar! L'has mort! Hindley!

Ho diré al pare. Et castigarà per això.

No pots veure el pare fins que es posi bé.

Ho va dir el doctor Kenneth.

Estàs malferit?

Parla'm.

Per què no plores? Heathcliff, no facis aquesta cara.

Com puc tornar-m'hi?

Tant me fa quant temps passi si puc tornar-m'hi.

Vine. Anem a collir campanetes a Penistone Crag.

- No. - Pots muntar la Jane.

No.

Si us plau, senyor.

Heathcliff, ets tan maco quan somrius!

- Cathy, no et burlis de mi. - No saps que ets maco?

Saps què he dit a la Ellen? Que ets un príncep disfressat.

El teu pare era l'Emperador de la Xina i la teva mare una reina índia.

Et van segrestar mariners malvats i et van portar a Anglaterra.

Me n’alegro, perquè sempre he volgut conèixer algú de naixement noble.

Tots els prínceps que he llegit tenien castells.

És clar. Els van capturar. N'has de capturar un, tu també.

Un preciós castell espera la vostra llança, príncep.

- Penistone Crag? - Sí.

Només és una roca.

Si no veus que és un castell, no seràs mai un príncep.

Té, agafa la llança i carrega.

Veus el cavaller negre del pont llevadís? Desafia'l!

Carrega, carrega!

Et desafio a un combat mortal, cavaller negre!

Heathcliff, l'has mort. Has mort el cavaller negre.

S'ho mereixia, per tots els actes malvats.

És un castell meravellós.

- Heathcliff, no el deixem mai. - Mai de la vida.

Que tothom confessi que no hi ha en tot el món damisel·la més preciosa

que la princesa Catherine de Yorkshire.

Però encara soc la teva esclava.

No, Cathy. Et faig la meva reina.

Passi el que passi allà fora, aquí sempre seràs la meva reina.

Com està, doctor?

Està en pau.

Fes avisar el vicari, Joseph.

Pobre papa!

Estimada i feréstega Cathy.

Podeu pujar a resar al seu costat.

No fas falta allà dalt.

El meu pare ja no sentirà els teus afalacs.

Ves a ajudar els mossos d'estable a enganxar el cavall per al vicari.

Fes el que et diuen. Ara soc l'amo.

Mentre els nens creixien, Hindley era realment l'amo de Puigventós.

Ja no era la llar feliç de la seva infantesa.