Scandal Sheet

Sé com se sent, senyora.

Amb calma, digui'm què ha passat.

Tenia la destral de la carn, amb sang pertot arreu.

El meu cunyat. Tot de sang a les mans, a la camisa.

No puc parlar-ne, agent.

És dur, senyora, però haig de saber els fets.

Surt tambalejant al vestíbul. Diu: “Ho he fet. Avisa els polis.”

I llavors...

Deixi-ho, capità. El tinent Davis acaba d'arribar.

Què farà, agent?

- No soc poli, senyora. - Però ha dit...

Només que havia de fer-li algunes preguntes.

Soc de l'Express.

M'ha fet passar per tot això! Quina indecència! No és humà!

Em sap greu, senyora. És part de la feina.

Vaja, vaja, tinent Davis.

- Això deu haver estat un homicidi. - Hola, tinent. Esperi a sentir-ho.

- Un d'escabrós. - Continua traient material així,

i ni que sigui l'últim que faci, et detindré! T'ho adverteixo!

Aquí KL-75263. Vull parlar amb Plaza-52099.

No estava malament, la dona.

Llàstima que li fotés una destral al cap.

M'ha esguerrat algunes fotos maques.

Mark, t'has posat ja els guants amb aquells accionistes?

No, tot just em poso esparadrap a les mans.

Els pots dir que tenim més sang i fetge a punt.

Assassinat amb destraleta. Pis al Lower East Side.

Entrevista exclusiva amb un testimoni ocular.

Tens moltes imatges?

Fotos del cos per dar i per vendre.

Una dona, molt escabrós. Primer pla de la germana histèrica.

T'escriuré el peu de foto i tot. “L'he vist amb la destral plena de sang.”

Perfecte. Això ven diaris.

Que el redactin i a la pàgina final. Què vols?

El senyor Madison ha tornat a trucar des de la sala de juntes.

Ho sents? Els deixo fer la xup-xup parlant de finances.

No en facis un gra massa. M'agrada la feina.

No has anat mai enrere amb mi, oi?

Si saltem d'aquí, serà per anar a més. Ens veiem quan arribis.

Com una de les accionistes més grans d'aquesta empresa,

m'agradaria saber per què el New York Express,

temps enrere un diari distingit i respectat,

ha esdevingut una publicació barata i depravada.

Per què s'ha permès a un director convertir un diari respectable en això?

Un tabloide repugnant!

Que remou les passions més baixes.

Exigeixo una explicació, Frank Madison.

Senyora Rawley, jo... en defensa de Mark Chapman...

Senyor Madison, m'agradaria defensar-me jo mateix.

El que tu diguis, Mark.

Senyora Rawley, vostè i els altres accionistes haurien de saber

que van llogar-me com a director executiu

amb plens poders per transformar el diari.

Va ser per una raó molt simple. Estava tip de tenir pèrdues.

Per què em va llogar el senyor Madison? Perquè era hora que l'Express

enterrés el seu enfocament negatiu i antiquat, com ara això.

Però qui hi guanyava?

I convertir-se en un diari positiu. Som al negoci,

un negoci de satisfer la fam del públic d'emocions, evasió i notícies.

Aquí em vaig fer càrrec del seu respectabilíssim elefant blanc.

En comptes de titulars de l'ONU, titulars del vici.

Evidentment, és el que buscaven.

Hem tret importància a designacions presidencials

i ens hem centrat en els assassinats brutals.

Vet aquí el que ha passat. 30 o 40 mil lectors nous.

En un any, la difusió ha pujat més del 110%.

I quan arribem als 750.000,

haurem de pagar-li una gran prima. No estic segura que això m'agradi gens.

I els dividends que va rebre

per primer cop en dotze anys?

No m'agrada això, senyor. Quina mena de periodisme és aquest?

Un diari que organitza un espectacle xaró

per atreure els poca-soltes de la ciutat!

Els milers que assistiran al ball dels Cors Solitaris,

aquests pobres infeliços a qui tracta de poca-soltes,

compren i llegeixen aquest diari.

Aquells dividends que es va embutxacar venen d'ells.

I deu considerar un servei públic quan arresten un dels seus periodistes

per amagar informació a la policia?

Aquest tal McCleary,

i les coses que escriu! L'haurien de despatxar!

McCleary és el millor periodista jove que he vist

en 25 anys de fer diaris.

Abans que el despatxi, posaré l'Express en venda

i aniré a treballar on apreciïn el talent!

- Mark, segur que... - Una última cosa.

L'únic contracte que tinc és una encaixada amb el senyor Madison.

Si no em donen plens poders per dirigir aquest diari,

plegaré després de l'edició d'avui.

No puc quedar-me més amb vostès. Tinc un diari per treure!

- Notícia a punt, senyoreta Allison? - Tindré la resta d'aquí a un minut, Joey.

Senyor Chapman?

Gràcies.

Ja tenim la notícia d'en McCleary, Bax?

Com ha anat a la sala de tortura?

Això és bo. Ressalta-ho. En Mac en farà un seguiment demà.

- Què és això? - Per a la difusió del Cors Solitaris.

- A les escombraries. - Però...

Treu en Peters dels Cors Solitaris.

Sembla la cua d'un menjador social,

no gent que espera viure un amor tòrrid.

- Però... - Sí?

Sí, senyor Madison.

- Empastifa una destral de sang. - Sí? De qui?

Teva. Si no pots prescindir-ne, fes servir xocolata.

Xocolata? Perfecte! Després faré confit de xocolata.

Vine a treure el nas.

Encara insisteixes que una dona amb 20 fills es mereix un article de fons?

Hola, geni. Tota una portada, es mereix.

M'espanta, aquest teu instint maternal.

On em duràs a sopar aquest vespre?

Si no han despatxat en Chapman,

pago jo el sopar.

Doncs guarda bicarbonat a la bossa, princesa.

En necessitaràs.

No diguis blat fins que no sigui al sac.

Què, com ho tenim? Ets l'ex o encara no?

No són prou enzes per desfer-se d'un guanyador.

L'enhorabona. Sabia que els ho fotries pels morros.

He dit que si em despatxen, tu també plegues,

i que tindrien un problema gros.

No m'estranyaria que et fessin fora

per no haver de pagar la prima que els té acollonits.

Tinc notícies per a tu.

Et cediré un tros d'aquesta prima.

Què vols que faci, retirar-me?

Podríem fer un tracte

per comprar part de les accions.

Podríem acabar de propietaris.

- És la millor oferta de la setmana. - Te'n faré una altra.

Et porto a sopar aquest vespre. Tria el lloc.

Et faré una oferta millor. Paga la meva xicota. Em deu una juguesca.

Un altre cop la Gran Duquessa del Vassar? M'adapto a tot.

- S'adaptarà ella a tu? - Que es posi a punt.

Hem de ser a la sala de ball a les vuit. No hi ha temps per empolvorar-se el nas.

Amb aquest somriure, ja ho veig. Encara no és fora.

- No hi ha crits d'alegria, nena? - És que ho he provat tot.

He creuat els dits, resat, posat espelmes.

- Qui és el teu sastre, princesa? - Sortim d'aquí.

He hagut de veure la cara d'en Chapman tot el dia.

Haig de tapar el fiasco d'aquest vespre i patir-ne més.

Mirar-te a tu durant una hora serà un bon canvi.

- Si em porteu a sopar, anem. - Amb ell?

Un moment. La juguesca era entre tu i jo.

La juguesca era qui perd paga el sopar. No hem dit a quants.

- Trampós! - Sabia que series una bona perdedora.

Algun dia t'haig d'explicar com són les noies.

Convenç un parell de babaus que es casin.

Es deleixen pels regals,

i en tenim molts dels anunciants.

Si en convences dos que es casin a les 9,

a les 12 tindrem una dotzena de casaments emparaulats.

- McCleary, el Cupido de Brooklyn. - El llepaculs.

Ei, Julie!

- Hola, Charlie. - Charlie.

- Com estàs, Barnes? - Bé, Mark. Se't veu en forma.

Gràcies.

Què passa? Fas de negre per a l'Allison?

M'ajuda fent recerca per a aquella sèrie

sobre monuments històrics de Nova York.

No podies triar un home millor. Jo ho sé prou.

Recordes els vells dies, Mark?

Quan vaig tallar el telèfon del judici de Lindbergh?

Se'm vas anticipar. Per poc em costa la feina.

Vaig passar al davant teu, dels del cable, de tothom.

- Va ser l'any... - L'any que vas guanyar el Pulitzer.

Escolta, Mark. Això que he fet per a la Julie, és...

- Estic a punt per tornar a treballar. - Me n'alegro, Charlie.

Què et sembla, Mark? Què et sembla una feina?

- Per què no? - Gràcies.

- Charlie, estic orgullosa de tu! - Hauré de fer malabarismes.

No podré fer res de seguida.

Et trucaré. Anem tard, ens hem d'afanyar.

Ja sé com va, sempre en plena activitat.

- Cafè al matí? A ca l'Skinner? - I tant, Julie.

I jo pensant que...

- Quant li has donat? - 10 dòlars. S'ho ha guanyat.

Deu bitllets?

- Pot comprar molt whisky. - Has vist aquell torrat?

- A mitjanit, serà a la cuneta. - Un moment.

És alcohòlic, Julie. No li donis

més d'un dòlar cada vegada.

Podries matar-lo. Amb 10 dòlars, s'hi pot banyar.

Però... aquesta feina l'hi canviarà tot.

No el voldria a l'oficina, i molt menys a la plantilla.

Cap a dins. On vas?

No penso deixar-lo anar creient això.

- Vols trencar-li el cor? - Què et penses que fas tu?

Li dono esperances i somnis. Un personatge així en viu.

- És feliç. Per què espatllar-ho? - Feliç com els vostres Cors Solitaris,

delint-se per aquests grans amors que els han promès?

- L'amor d'en Charlie és amb una ampolla. - Puja.

Biddle, no deixis la càmera a mig pal. Para de fer el ronsa.

Ja dec tenir 100 instantànies. Tinc el braç esgotat.

Tot just has començat. Vull gent de cada estat. Tu retrata.

Com vas, princesa?

Faig un esforç, però miro de no xisclar.

Tampoc eres un sac de rialles sopant.

Per què no afluixes una mica?

No estàs maca amb les plomes esborrifades.