The Song of Bernadette

LA CANÇÓ DE BERNADETA

Sobirós.

Sobirós.

Si hi vas d'hora, potser trobaràs feina.

Bonjour, Monsieur Maisongrosse.

Avui no tinc feina per a tu.

Com puc llogar algú quan no hi ha prou feina per a mi?

La gent ja no ve als forners.

Van a la pastisseria perquè està de moda.

Per què no proves a l'hospital?

L'home que hi feia feines se'n va anar a Tarba ahir.

Merci, monsieur.

Porta-ho a l'abocador de Massabielle i crema-ho fins a l'últim trosset.

És ple d'infecció i malaltia.

Per què va fundar Crist l'Església?

Per ensenyar, governar, santificar i salvar tots els homes.

Quant temps va viure Crist a la terra?

Va viure a la terra uns 33 anys i va dur una vida de pobresa.

És correcte, excepte que has omès la darrera paraula i la més important.

“De pobresa i sofriment.”

No te'n descuidis mai, filla,

perquè només pel sofriment podem guanyar el Regne de Déu.

Què és la Santíssima Trinitat?

He dit: “Què és la Santíssima Trinitat?”

- No m'has sentit? - Sí, Germana, l'he sentit,

però no en sé res.

N'has sentit parlar mai?

Potser n'he sentit parlar.

Em desconcertes, filla.

Ets impertinent, indiferent o només curta?

Soc curta, Germana.

Tinc poc cap per a l'estudi.

També ets impertinent. Ets una noia gran, Bernadeta,

la més gran de la classe.

La ignorància de la Santíssima Trinitat és imperdonable.

Ves al fons de la classe.

Què passa, Maria?

Només volia dir que la meva germana Bernadeta

estava malalta el dia que vam aprendre la Santíssima Trinitat.

Perd molts dies d'escola.

- Sempre està malalta. - Què té?

En diuen “atma” o algun nom semblant.

- Vols dir asma? - Sí, Germana. Això diu el doctor Dozous.

No pot respirar. A vegades fa així...

Les rialles fan perdre un temps valuós. Torneu als vostres estudis.

Antonieta, potser pots dir-li què és la Santíssima Trinitat.

La Santíssima Trinitat és un Déu en tres persones divines.

Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit Sant.

Germana Marie-Thérèse, bonjour.

Bonjour, mossèn Peyramale.

- Bonjour, mainada. - Bonjour, Reverència.

Passava i he pensat que trauria el cap, Germana,

per veure quants infants preparava per a la Primera Comunió.

Sis. Ara repassàvem el catecisme.

Totes sabeu el catecisme?

Sí, Reverència.

Per aprendre el catecisme cal una gran diligència.

Aquesta diligència hauria de ser recompensada.

Porto estampes. En voldríeu una?

Sí, Reverència.

Molt bé.

- Té. - Gràcies, Reverència.

- Quan us feu grans... - Gràcies, Reverència.

us adonareu que aprenent el catecisme,

us heu donat no tan sols un fonament d'ensenyaments religiosos,

sinó també una doctrina per guiar-vos com a éssers humans durant la vida.

Em sap greu, mossèn.

Aquesta noia no s'ho mereix. Seria injust amb les altres.

Elles han estudiat el catecisme. Ella no.

Doncs quina llàstima. Em sap greu.

Hauria de ser un incentiu per a tu, doncs. Estudia molt.

Has trobat feina.

Vint sous.

Del forner?

On, doncs?

No m'ho demanis.

- No has pidolat. - Pitjor.

Calia carretejar i cremar immundícia pudent de l'hospital.

És la mena de feina que donen a en Sobirós.

Aquí és on el deixen viure.

Sobirós, el moliner,

que feia la millor farina,

viu en una garjola

massa freda i humida per als presoners.

No era prou bona per a lladres i assassins,

però per a en Sobirós i la seva família,

i tant, que visquin aquí.

Que es glacin a l'hivern i es rosteixin a l'estiu.

Que es posin malalts i morin. A qui li importa?

Entra, Joana. Maman, ha vingut la Joana.

Més tard m'ajudarà amb els estudis.

Sempre n'hi ha prou per a un més. Seieu.

No, sisplau, madame. No tins gens de gana. Em miraré els altres.

Pare, Fill i Esperit Sant. Més en mengen qui més via fan.

- Justí! - On ho has après?

Aniràs a l'infern per dir això.

“Més en mengen qui més via fan.” És veritat!

Ho has tornat a dir!

He vist porcs més educats i menys carabruts.

Aixequeu-vos de taula i a rentar-se! Tots dos!

Una trobada general aquí, eh? Com pots dormir amb tant xivarri?

- Ens sap greu, papa. - Fa fred aquí dins. Que algú faci foc.

- No hi ha llenya. - També haig de trobar la llenya jo?

Treballo tot el sant dia. Només demano una mica de pau i escalfor.

Què trobo? Fred i esgarrifances.

Ho haig de fer tot per aquí?

Jo aniré a buscar llenya, papa!

Puc anar a ajudar la Maria, Maman? No. Ni parlar-ne.

- Ja saps que et refredes fàcilment. - M'abrigaré molt.

- Maman! Maman! - Sisplau?

- D'acord. Però abriga't bé! - Maman! Maman!

- Hi puc anar també? - No!

Et quedaràs a casa i passaràs el dia demanant perdó a Déu.

- Loïsa! Loïsa! - Què passa, Croisine?

El nadó! Un altre cop convulsions! No sé què fer! Ajuda'm, Loïsa!

Calma't, Croisine! Vinc d'aquí a un minut.

Sisplau, vine ara.

- Maman, puc acompanyar-te i mirar? - No!

Et quedes aquí amb el teu germà.

També pots demanar una mica de perdó.

Noies, torneu abans no es faci fosc.

Vinga, Bernadeta! Afanya't!

L'últim de passar el pont és un tanoca!

Hola, Bernadeta.

Bon dia, Madame Nicolau.

- Estan bé els teus pares? - Molt bé. Gràcies.

Com està el seu fill Monsieur Antòni?

Esplèndid, gràcies. I... Mademoiselle Bernadeta?

Estic bé. Gràcies, monsieur.

Valdrà més que m'afanyi. La meva germana es preguntarà on soc.

Puc fer servir el vostre pont?

Tan sovint com vulgui, i no cobrem peatge.

Gràcies, monsieur.

Més val que l'ajudi. Aquest pont no és gaire segur.

Gràcies, monsieur. És molt amable.

- Adeu. - Adeu.

Està feta una doneta, no?

Marie!

Marie!

Joana!

Per un moment he pensat que era el dimoni en persona.

T'hauries d'haver vist la cara! Només tenies ulls i boca.

- Vosaltres també us hauríeu espantat. - Allà hi ha bosc. Seguiu-me.

- El travessarem. - Allà és propietat privada.

- I què? - Si agafem llenya d'allà, serà robar-la.

La llenya és llenya. No siguis tan poruga, Bernadeta.

- No soc poruga. - Sí que ho ets.

Vinga, Marie. Anem.

Oh! Que freda!

Està glaçada! Afanya't!

Que freda! Afanya't! És fre-e-e-da!

Bernadeta, no et fiquis a l'aigua.

Recorda el que t'ha dit la maman!

- No em refredaré. - Ah, no? Agafaràs tos,

i l'asma em tindrà desperta tota la nit.

Potser puc saltar per les roques.

Sí, i caure a dins.

Quan caiguis a dins i et mullis el cul, no em demanis que t'escorri.

Però si m'eixugo molt bé els peus, no em refredaré.

De totes maneres no et necessitem. Vinga, Marie. Anem.

Queda't allà fins que tornem.

Però tres en poden dur més que dues.

Però i si no hi és?

No puc portar aquest feix fins al poble.

Bernadeta!

Ho veus? Ja t'he dit que tocaria el dos.

No, no. No ho faria. És per aquí.

- Mi-te-la. - Bernadeta!

Bernadeta, vinga! Hem d'anar a casa!

Va vinga, Bernadeta!

- Què fas? - Bernadeta!

Potser és morta.

Santa Mare! Potser l'asma l'ha mort.

Au, va! Si fos morta, seria plana a terra.

- Has sentit dir mai d'un mort agenollat? - Doncs per què no parla?

Vol fer-se la graciosa. Ja li ensenyaré.

Bernadeta!

- Què passa? - Què passa?

Això és el que et demanem. Em pensava que l'asma t'havia mort.

No t'estiguis allà plantada. Hem d'arribar abans no es faci fosc.

Ja vinc.

No tornarem a travessar l'aigua freda.

Ves per aquella banda del riu,

i ens trobarem al pont.

Apa com m'heu enganyat! És calenta com l'aigua de rentar plats.

- Bernadeta! - Tens el cap ple de pardals.

- L'aigua està glaçada. - Ara no.

Mireu, els dits no estan ni blancs.

Què feies allà, agenollada a les roques?

- No heu vist ningú? - Qui?

Hi havia algú amb tu a la cova?

Hi havia algú.

I resaves demanant perdó.

- Joana. - Digue'ns qui era.

Si us ho dic,

heu de jurar que no em descobrireu.

Si la mama ho sentís, podria agafar un bastó.

- Ho juro. - Et dono paraula, però no vull jurar.

Jurar així és pecat mortal,

i no vols que pequi just abans de la Primera Comunió, oi?