Repulsion

REPULSIÓ

-T'has adormit? -Ai, em sap greu.

Estàs enamorada o què?

Per què em fa la guitza, la vella bruixa?

La segona vegada aquesta setmana.

He estat a punt de d'engegar-la.

Ei, t'has adormit?

És el que li he demanat.

Vol que em torni a quedar fins les set.

Quin esmalt m'hi poses?

-El de sempre, senyora. -Ah, n'estic farta.

Tinc ganes de canviar.

-Eh, posa'm Revlon's Fire and Ice. -Vaig a buscar-ne.

Madame Denise?

Madame Denise, la senyora Rendlesham vol Revlon Fire and Ice.

No crec que en quedi.

Posa-li aquest. No notarà la diferència.

Hola, preciosa. T'ho vols passar de conya?

No et pots menjar una cosa així.

Vinga. Et portaré a Wheeler's. D'acord?

Haig de tornar.

Podem prendre un... podem fer un àpat ràpid.

Vinga.

No puc. Faré tard.

Doncs... només una cosa.

No?

No puc.

Doncs adeu.

Ei, un... un moment. I aquest vespre?

Em sap greu, però estic ocupada.

Renoi, que sol·licitat que estic!

Qui és l'afortunat?

Soparé amb la meva germana.

És bona cuinera?

No ho sé. No hi he pensat mai.

Almenys no pot ser pitjor que menjar peix amb patates.

Em sembla que menjarem conill.

Conill? Ah.

Em pensava que havien exterminat tots.

-No. Té un amic... -Un conill?

No, em sembla que l'amic té conills.

Pobre conillet. I demà?

-Demà? -Sí. Anem a sopar demà.

Quedem al Hoop and Toy. El pub d'allà.

Per allà les... set?

-Hola. -Hola.

Vinga, noi. Camina. Camina.

Camina.

Has tingut bon dia?

-Bonica? -Sí.

-Com ha anat la feina? -Bé.

Està tancat avui.

-Encara penses sortir? -Au, maca, no tornis a començar, sisplau.

-Quant temps seràs fora? -Ja t'ho vaig dir.

-Quinze dies? -Ves.

Quant temps?

Deu o 12 dies?

No pas més?

Avui he sentit una història tan graciosa a les notícies...

Ha de deixar les seves coses al lavabo?

El ministre de sanitat... com se diu?

Ha trobat anguiles que li sortien de l'aigüera.

Ho han dit per televisió. Fins i tot el locutor reia.

Per què posa el raspall de dents al meu got?

Carol, sisplau.

Hem de fer tapar aquesta esquerda.

Què?

-Hola. -Hola.

Vas d'hora. No t'esperava fins d'aquí a unes hores.

No podia viure un minut més sense tu.

Idiota. Has dit a dos quarts de nou. Encara no he començat.

Quina història al diari d'aquest vespre!

-Trigaré almenys una hora. -Eh?

El teu conill. El cuinaré.

“Que arrenqui el bull. Escumeu i deixeu-lo fer la xup-xup durant una hora i mitja.”

Sí. Doncs soparem fora aquest vespre. Et convido.

Té. Mira. Llegeix això.

Ah, ja ho sé. Ho he vist per televisió.

Collons de campana!

Anguiles.

Llàstima que no fos llagosta.

No em dones mai una oportunitat d'ensenyar-te que bona cuinera soc.

M'ho pots explicar tot sopant.

Segur que tenen alguna cosa millor a fer que sonar així tot el dia.

És pitjor quan comencen a fer-ho a mitjanit.

M'agradaria saber per què toquen. Potser fan festes esbojarrades.

Potser m'hi convidaran algun dia.

Posa't el millor escot que tinguis. Tinc ganes de gresca.

Ah.

La preciosa germana petita.

Comment ça va?

Em pensava que sopaves a casa.

No soparàs?

Sí. Soparé.

-Però no aquí. -No?

No aquí.

Allarga'm aquell raspall, sisplau. Ets un sol.

Només perquè surto un cop, no cal que comencis a fer morros.

-No faig morros. -Doncs no somrius precisament.

Vinga. No és el concurs de Miss Món.

Anirem a veure la Torre Inclinada de Pisa?

Em sembla que a la Ventafocs no li agrado.

-Ventafocs? -La germaneta.

Ei, no diguis ximpleries.

Anirem a veure la Torre Inclinada de Pisa?

És una mica nerviosa, no?

Només és susceptible. Això és tot.

Ja ho pots ben dir. L'hauria de veure un metge.

-Què vols dir? -Res, res, res.

-No. Digue'm què volies dir. -Res. Oblidem-ho.

Vols veure la Torre de Pisa, doncs la veurem. Ara relaxem-nos.

Anem a sopar, oi?

No canviïs sempre de tema quan comences a parlar així. Em sents?

Vinga, noi. A fer nyam-nyam.

Hora de sopar.

Vinga, noi. Nyam-nyam molt bo.

Ei, va...

Perdona.

Me n'haig d'anar corrents. He deixat una cosa al pis.

No em pots acostar amb el cotxe?

No tinc temps.

Està calentíssim. No... hauràs d'agafar un taxi.

Eh, té.

Ah, té. Vas... Et veuré aquest vespre?

Eh...

Et trucaré, eh?

Et trucaré.

Hola, maca. Com has dormit?

Bé.

Es quedarà aquí cada nit?

Diria que no és cosa teva.

Però està casat.

Bonica, és cosa meva.

Tots hem de fer la nostra vida al capdavall, ja ho saps.

No estiguis aquí com un estaquirot. Ves a agafar el telèfon.

Que no veus que tinc feina?

-Digui? -La senyoreta Ledoux?

Sí.

Quant temps més em farà esperar pel lloguer?

Ah. Demana per la meva germana.

-Suposo que és fora. -No, no. És aquí.

Un moment.

-Qui és? -El propietari.

Ah, merda. Havia de trucar avui.

-Hola, sí? -La senyoreta Ledoux?

-Miri. Em sap moltíssim greu... -Segur.

-Miri. Quant temps més em farà esperar? -Li prometo...

-Ja m'ha fet promeses abans. -Li prometo que tindrà els diners demà.

Això és el que va dir fa quinze dies.

Tindrà els diners demà sens falta.

-Miri. Si no pensa jugar net... -La meva germana els hi portarà.

-Vostè no? -N... no.

Me'n vaig de vacances.

Miri, senyoreta Ledoux. Aquesta vegada n'he tingut...

Els hi portarà demà. L'hi prometo.

Més li val, senyoreta Ledoux. És tot el que puc dir.

Només sentir-li la veu, se'm posa la pell de gallina.

Diners, diners, diners. És en l'únic que pensa.

Per l'amor de Déu. Tornaré a arribar tard.

-Hi ha la Bridget per aquí? -És a baix.

Ah.

Bridget.

Què passa?

-Res. -Digue-m'ho.

Res.

Coi d'homes! Et prometen la terra, i llavors...

-Podria tallar-me el coll. -No parlis així.

Em pensava que aquest era diferent.

-Ha... -Era un porc. No hi pensis més.

Ah. Mira'm els ulls.

Senyoreta Bridget, sisplau, vingui al saló.

Ha arribat la senyora Prendergast.

Més tard t'explicaré els detalls sòrdids.

Per què són tan porcs?

No t'hi capfiquis.

Senyoreta Bridget, sisplau, vingui al saló de seguida.

-Que vagi bé doncs. -Fins després.

-Ho dius de conya. -No. Les hauries d'haver vist.

S'han enganxat com aquelles lluitadores de Hamburg.

Una amb unes mamelles imponents provava d'esgarrapar la cara de l'altra.

Li ha clavat el puny al coll. Dues pintes de cervesa, sisplau.

-Dues pintes, senyor? -Lesbianes?

No. Totes dues n'estaven del mateix paio. Quina sort!

Després han començat amb les dents, rebolcant-se per terra.

Semblava un manicomi. I jo l'únic tòtil que he provat d'impedir-ho.

M'hauria de fer mirar el cap.

No m'hauria fet res veure-ho.

No te n'estiguis, quan vulguis.

-He acabat... -Gràcies.

Amb la jaqueta estripada, la camisa plena de sang.

Si t'agraden aquestes coses, et presentaré la meva cosina.

-És cinturó negre -Cinturó negre?

Com us va?

-Què? -Com és la teva cosina?

-Com va anar amb la senyoreta Muffet? -Fa cara de ser divertida.

-Quan? -Em pensava que la duies a sopar.

La teva cosina... com és?

Va bé aquest rellotge?

-No, senyor. -Au, vinga. Volem els detalls escabrosos.

Els detalls escabrosos són que va sopar amb la seva germana.