Compulsion

COMPULSIÓ

Pel crim perfecte.

Crim! Oh, fraternitat de germans adinerats.

Seixanta-set dòlars!

I una màquina d’escriure de segona mà.

T'he dit que la deixessis estar. Estaves tan espantat que hi has quedat enganxat.

Era la primera vegada. La pròxima anirà bé.

Si hi ha una pròxima vegada.

Quan vam fer el tracte, vas dir que podies acceptar ordres.

Vas dir que volies que et manés.

Ho faig. Mentre tu compleixis la teva part de l'acord.

Es pot saber què fas?

-No l'has vist un home a la carretera? -Sí.

Pren-t'ho amb calma, Artie. Quedarem encallats.

-Ei! Torneu! -Molt bé.

Tu condueixes.

Torneu. Vull parlar amb vosaltres.

-Intenteu matar algú? -Està borratxo. Millor tocar el dos.

-No podeu fugir amb una cosa així! -Un moment.

-Para! -Us creieu llestos, oi?

-Què? -Per allà.

Torneu, us ensenyaré qui és llest.

S'ho ha buscat. Fot-l'hi.

És una ordre, Judd.

Més ràpid.

Atropella'l. Atropella'l!

-Per poc no el matem. -Un borratxo.

Qui ho sabria, de totes maneres?

-Hauria estat assassinat. -

I saps per què ho he provat, Judd?

Perquè m'ha donat la puta gana.

Per això.

Artie.

-Artie, som a casa. Artie! -Pam!

Pensava en la casa de fraternitat del matí.

Tothom per allà acusant-se, ningú sap que hem estat nosaltres.

Els veus, Judd? -Sí.

Artie, escolta.

-Allò d'aquell borratxo a la carretera. -No hi pensis més.

Ho tornaré a provar alguna nit.

Quan estigui sol.

Sol?

T'imagines aquells pobres enzes de la fratern...

Feies conya quan deies que no hi hauria una pròxima vegada, no?

Sí?

Sisplau, Artie. Faré tot el que diguis.

Tot?

Vull fer una cosa molt perillosa.

Una cosa que faci parlar tothom, no tan sols uns quants.

Amb la meitat dels polis cap de trons de Chicago donant voltes

amb un pam de nas mentre seiem i ens en riem.

Sí, però junts, Artie. Una cosa perfecta. Una cosa genial.

L'autèntica prova de l'intel·lecte superior, amb cada detall resolt.

I perillosa, molt perillosa. Només així és divertit.

-Sí. -Ah.

Tornaries a acovardir-te.

No.

S'ha de fer com un experiment.

Amb fredor, sense cap implicació emocional.

Sense cap raó, només demostrar que ho podem fer.

Ho podem fer.

Junts.

D’acord, geni.

-Ves a casa i dorm una mica. -Et truco demà?

Judd?

On eres? El pare estava preocupat pel cotxe.

-I per tu també. -Per mi també?

Que commovedor! Sembla que la inquietud per mi

-no li ha tret el son. -No et facis el llest. On eres?

Tornaves a fer de les teves amb l'Artie?

-Com si no ho sabés. -Doncs per què ho preguntes?

Un moment. Vull parlar amb tu.

No crec que tinguem res en comú, Max.

I treu-me la mà del braç. No haig de respondre davant teu.

Ni de ningú més, oi?

A part de l'Artie i els teus ocells.

Tant te fot la resta del món, eh?

-T'emprenya l'interès per l'ornitologia? -No siguis ximple.

M'alegraria molt que tinguessis èxit. Només m'exaspera

veure algú tan brillant com tu fer

l'ase per algú com l'Artie Strauss. -Vaja.

Per a la teva informació, estimat germà Max,

-l'Artie és de les ments més brillants... -Ho sé tot de l'Artie Strauss,

i la seva ment.

No tinc cap dubte que tots dos teniu el doble de cap que jo,

però m'agradaria que per un cop el féssiu servir

per altres coses que estafar velletes al bridge,

i riure i fer plans a la teva habitació tota la tarda.

No aneu mai a un partit de beisbol, a empaitar noies o el que sigui?

-Quan tenia la teva edat... -Segur que tenies experiències fascinants.

Però un altre dia.

No espero cap consideració per mi.

Però l'Artie és un senyor. Una cosa que dubto que entenguessis.

Massa bé que ho entenc. Vols que et digui una altra cosa d'ell?

-Crec que té idees brutes, perverses... -Calla d'una puta vegada!

-No escoltaré les teves insinuacions! -Despertaràs tothom!

-Tant me fa! -Calma't. Ja sé que és amic teu.

Soc més gran, i sé quins problemes et busques.

-Deixa'm anar. -Em preocupes. Escolta'm.

Judd! Escolta...

El codi tribal d'“Ull per ull, dent per dent”

sempre ha estat l'instint bàsic de l'home per governar-se.

Professor McKinnon, estic d'acord amb Nietzsche.

Codis tribals i tal no afecten necessàriament els líders de la societat.

No, senyor Steiner.

No veig que les teories del seu amic Nietzsche

tinguin cap aplicació aquí.

Hammurabi, Moisès, Soló, Justinià,

tots coneguts com a donants de la llei.

De fet, la meva pregunta era si Moisès i els altres

se sentien obligats ells a obeir aquelles lleis.

Tots els homes estan obligats per la llei.

Si Nietzsche hagués estat un advocat en comptes d'un filòsof alemany,

també ho hauria sabut.

Em dirà que Moisès se sentia

per damunt de les lleis que va donar al seu poble?

No ho sé, senyor.

Tenia una colla variada a les mans, i havien de travessar el desert.

Pot citar un exemple de qualsevol d'aquests homes

que no respectés la llei, o els drets de l'individu?

Pot explicar Nietzsche això, senyor Steiner?

Diria que sí, senyor.

Si l'ha llegit, recordi que concep el superhome

deslligat d'emocions humanes

com la ràbia, la cobdícia, la luxúria i la voluntat de poder.

Tot completament més enllà de la meva comprensió,

tot i que aparentment no de la seva ni la de Nietzsche.

Potser el meu pensament està passat de moda.

Però encara mantinc la teoria

que ni que fóssim tots superintel·lectes,

desenvoluparíem el nostre codi de lleis. -Superlleis, senyor.

Vaja.

Una veu estranya entre nosaltres.

Com que no l'he sentit abans, senyor Brooks,

haig d'assumir que no era amb nosaltres abans.

És només una assumpció, senyor. No es pot admetre com a prova.

Molt bé, senyor Brooks. Em sorprèn.

Per una vegada, agafaré un full del llibre de Nietzsche,

em col·locaré per sobre la llei i l'avaluaré en consonància.

Això és tot.

Cada vegada que hi fico cullerada, em talla el coll.

Tu et surts amb la teva. Com és?

No ho sé. No sembla pensar gaire ràpid.

Se'l considera un dels homes més brillants de la facultat.

-Suposo que sí. -Tot això de Nietzsche.

-Creus que hi ha superintel·lectes? -Sí, de fet ho crec. Artie?

Tombo pel carreró, pam! Me n'engega una del 38.

Au vinga, Artie. Deixa-ho córrer.

Et penses que és conya? Entesos, què creus que és això, eh?

-Sembla un forat d'arna. -L'hi van fer portant whisky del Canadà.

-Només per diversió. -Sí, segur. Només per diversió.

No t'ho creus, eh? Us dic el que farem.

Hi anirem demà a la nit, tota la colla. Entesos?

Els Quatre Diables. Judd, hi saps, oi?

-Fem tard, Artie. -Un moment. Haig de deixar clar això.

Sid, pots demanar-l'hi a en Benny. Ell és l'encarregat.

A Rush Street. 26. Sembla una botiga.

-Mike, tu hi seràs? Sally, Pete. -Sí!

-Pots portar la Ruth, oi? -Hauria de fer l'últim torn al Globe.

A quina hora plegues?

Ja veuràs què farem. Ens trobem allà. Jo recullo la Ruth.

O en Judd. Ei, espera un moment. Coneixes la Ruth Evans, oi?

-Hola. -No crec que hagi tingut aquest plaer.

-Doncs ara el tens. D’acord, Sid? Ruth? -Sí, genial.

Potser la senyoreta Evans s'estimaria més esperar en Sid.

-No. No em fa res. -Genial. Ens trobem allà a les 9.

-Farem una gran celebració. -Fet.

-Què celebrem? -Ah...

Una coseta que tenim entre mans, eh, Judd?

-Seria millor que marxéssim, Artie. -Entesos! Què esperem?

Una feineta al banc. Res especial. L'obrirem amb un clip de cabell.

-Fins després. -És com parlar amb un petard.

-Ja ho sé. -Com és que has dit que hi aniries?

Aquests nanos són fills de milionaris.

Jo no tinc tants diners per llençar.

Idea de l'Artie. Que pagui ell.

Quantes vegades ho haig de dir? Quan vaig a algun lloc...

-M'agrada pagar-m'ho jo. -M'agrada pagar-m'ho jo. Ja ho sé.

-Passaré gana una setmana. -No t'amoïnis. La mare et donarà menjar.

-Ei, Brooks. -Sí, senyor?

M'agrada. Té interès humà.

De debò tenen aquest ratolí al laboratori de física?

No ho hauria escrit si no el tinguessin.

Podria anar bé com a il·lustració.

-Portaré el ratolí! Doni'm un fotògraf... -Ei, calma.

En trauré un dels arxius. Tinc una altra cosa per a tu.

Tenim un informe d'un nen ofegat que van treure d'una claveguera,

a Hegewisch Park, eh...

Té la filtració. Verifica-ho amb en Tom Daly abans d'imprimir.

Ell treballa en un segrest. Hi pot haver una relació.

Sí, senyor.

Deu mil.

Dos mil en bitllets de 20 i 8.000 en bitllets de 50.

Tot bitllets vells, i tot a màquina, senyor Kessler?

És clar que no. La història està segura amb mi fins que m'ho digui.

Daly, senyor. Tom Daly del Globe.

-Moltes gràcies, senyor. -Segrest?

El paio té por que ho publiquem i espantem el segrestador.

Multimilionari de Hyde Park.

En Ryan vol que miri un ofegat. Creus que hi ha cap relació?