Farha

BASAT EN FETS REALS

Oh, recol·lectors de figues.

Oh, recol·lectors de figues.

Deixeu la millor figa per al vostre ésser estimat.

Deixeu la millor figa per al vostre ésser estimat.

I a qui en menja però no en recull... I a qui en menja però no en recull...

Llenceu-li el lot per damunt del cap.

Llenceu-li el lot per damunt del cap.

Fem tard. El xeic s'enfadarà! Ajuda'm a aixecar-me.

Farha!

- Som-hi! - Afanya't.

Farha, som-hi.

FARHA

PALESTINA, 1948

''Si no l'ajudes, Al·là ja el va ajudar.

Quan els qui no van creure l'expulsaren. Ell era el segon dels dos.''

''I li digué al seu company: No t'amoïnis...''

''I li digué al seu company: No t'amoïnis, Al·là és amb nosaltres.''

''Al·là li envià la seva tranquil·litat...

Li donà el seu suport amb àngels que no veiéreu. Ell feu que els infidels...''

''I feu que la paraula...''

''I feu que la paraula dels infidels...''

''Fos insignificant.''

''...fos insignificant i la paraula d'Al·là fos la més important.''

''I Al·là és exaltat en poder i saviesa. Déu Totpoderós ha dit la veritat.''

Avui us deixaré plegar abans, noies.

Com ja sabeu, demà és la Nit de la Henna de Suad.

Espero oficiar aviat tots els vostres casaments.

O millor esperar a tenir una escola al poble, com els nois.

Podeu marxar.

- Com estàs, reina? - Bé.

Saluda l'alcalde de part meva. El veuré després.

Ves-hi, filla meva.

- No t'allunyis gaire de la casa. - Sí, mare.

No puc creure que per fi siguis aquí.

Jo tampoc. Tant de bo pogués viure aquí.

Per què algú de la ciutat hauria de voler viure aquí?

Què hi ha al poble? Un parell d'ovelles?

Hi ha arbres, ocells...

I tu.

Escolta...

Que no se t'acudeixi venir-hi a viure. I si no funciona i em mudo a la ciutat?

Et mataria. I tant que ho faria!

T'imagines que anés a l'escola a la ciutat?

Tindria una motxilla, quaderns i llapis.

Aniríem juntes a l'escola en cotxe.

Ja que parlem de l'escola. Hi ha alguna novetat del teu pare?

Encara no ho sé... Espero descobrir-ho avui.

- Aquells no són anglesos? - Sembla que sí.

Marxeu! Foteu el camp!

- Com es diu en anglès? - No ho sé... Potser és goodbye ?

Goodbye. Goodbye !

Mireu com ens embruteu. Fins i tot mentre marxeu!

- Fora d'aquí! Toqueu el dos! - Fora!

Espereu!

Espereu!

Espereu!

He disparat a un anglès!

Quines armes? I quins homes armats?

Parles com si tinguéssim un exèrcit de veritat.

Totalment equipat amb metralladores, tancs i avions.

Tot el que tenim són un parell d'armes oxidades i bales defectuoses.

Fins i tot algunes bales estan recobertes de cera.

Benvinguda, Farha. Déu meu! Déu meu!

- No et reconeixeria pel carrer. - Com va, tiet?

Genial, ara que et tinc al davant!

Sí, Farha s'ha fet gran. Ja és hora de veure-la de núvia.

Si au... Encara és jove.

Pare, el termini per inscriure'm a l'escola es tancarà la setmana vinent.

Reina, ja ho hem parlat. Ara no és el moment. Serveix el te al tiet.

Moltes gràcies.

Gràcies. Deixa'l a la taula. De seguida me'l prendré.

Gràcies per la teva hospitalitat, Abu Farha.

- Sameeha! On ets? - Ja vinc.

Afanya't, així podràs marxar abans que es faci fosc.

Vinga, germana, més ràpid.

Marxes abans de rebre l'hospitalitat que et correspon.

Per descomptat que no. Has sigut més que generós.

Ja saps com m'agrada parlar amb tu.

Però coneixes la situació.

La mare està malalta i avui dia les carreteres no són segures.

Serà millor arribar abans de la posta de sol.

Espero que ta mare es recuperi aviat.

I vine a veure'ns més sovint, no un cop cada dos mesos!

Si Déu ho vol. Escolta. Sigues bo amb la nena.

I què, si vol rebre una educació?

Què pot passar? L'educació és per als joves com gravar en pedra.

Ja... No volem anar contra corrent.

Deixa que li trobi un marit que pugui cuidar-la en aquestes circumstàncies.

A més, tu ets l'únic que la hi anima. Ella ja és prou tossuda.

Mira, el diari que t'he portat té la inscripció per a l'escola de la ciutat.

- No... - Escolta'm bé.

Pensa-t'ho, però no triguis gaire. No queda massa temps.

Jo me n'encarregaré quan vingui a la ciutat.

Farha pot tenir cura de si mateixa. No esperis més, digues que sí.

- Hola, germana. - Estic preparada per marxar.

Ets de la família i la teva paraula té un gran valor. Saps com t'estimem.

- M'ho pensaré. - D'acord.

On és la Farha? Volem dir-li adeu!

On ets, Farha? Vine, tresor.

No seré fora gaire temps.

Cuida del pare. Amb sort, tot sortirà bé.

Bé, doncs... Hem de sortir ja. Recorda el que hem parlat. Adeu.

Adeu.

No trigaré.

- A la pròxima juguem al backgammon. - Que vols perdre?

- Aneu amb compte. Fins aviat. - Que Déu us acompanyi!

- Gràcies. - Compte amb la carretera.

- Sempre ets benvingut, aquí. - Tenir-t'hi ens tranquil·litza.

Gràcies. Necessito el teu consell sobre un tema.

Farha és intel·ligent i està interessada en l'educació.

Penso enviar-la a la ciutat. Perquè pugui estudiar.

No vull decebre-la.

Vostè l'ha educat. La coneix tan bé com jo.

Ja ho hem parlat, alcalde.

Hauria de quedar-se amb vostè durant aquestes preocupants circumstàncies.

- La situació no és segura. - Ho entenc.

I de quina educació parla?

Ja ha après l'Alcorà. Què més ha d'aprendre?

Geografia, història, matemàtiques, anglès!

Farha!

D'on l'has tret, la tossuderia?

- Qui hi ha? - Obre la porta. Soc jo, en Naser.

- Sí? - Com estàs, Farha?

Bé.

Aquí tens. Ma mare ha preparat menjar fins que torni la teva madrastra.

- Gràcies. - Espera, espera...

- No saps cuinar res de res? - No, no en sé!

No hi puc veure!

No hi veig!

- T'ho has passat bé? - Sí.

- No era en Naser? - Sí... Anem-hi.

De què parlaves amb el tiet i el seu fill?

Pare.

Pare!

- Abu Fahed! - Hola, alcalde.

- Com està vostè? - Bé, gràcies.

De què parlaves amb el tiet i el seu fill?

Vols dir el teu futur marit?

Passa.

Què li passa al teu cosí, en Naser?

Per què no casar-se? Al poble, totes les noies s'estan casant.

Jo no vull casar-me.

Què? Però que dius? Atura't on ets ara mateix!

Quina vergonya! Li parla així al seu pare!

Que la va criar i va portar-li el paper de la inscripció...

perquè pogués estudiar a la ciutat.

És cert, pare?

Ho dius de veritat?

Mira...

Atenció! La Farha marxa a l'escola de la ciutat!

- Atenció! La Farha serà molt feliç! - No muntis una escena!

Baixa d'allà!

Atenció! L'alcalde és el millor pare del pobre!

Aquesta noia serà la meva fi!

- Aquí tens. - Gràcies.

Gairebé tots els palestins

del centre i del sud es troben desplaçats ara mateix.

I busquen refugi a altres indrets.

I des que a la meva família se li va confiar aquest poble,

només ens importa protegir el territori i la vida de les persones.

- Llavors ja ho ha decidit, alcalde? - He dit tot allò que havia de dir.

Us acollim a casa nostra i us respectem com a preats hostes nostres.

Vinga, nois. No podem perdre més temps!

Abu Nimer! Escolta'm.

Em van jurar que els països àrabs

enviaran tropes i municions.

Millor esperem. Quan arribin,

jo mateix dirigiré aquest exèrcit.

- I seré el primer a lluitar. - No és una treva. Estan guanyant temps.

Amb el temps, la seva terra esdevindrà cendres.

Mai vaig pensar que ens decebria. Adeu!

Espero que no triguin gaire les seves tropes, Abu Farha!

DOCUMENT D'INSCRIPCIÓ: FARHA, ANY ESCOLAR 1948-1949

Pare?

Pare?

Farha, què fas aixecant-te tan aviat?

Què estàs fent, pare?

Cobrint els forats entre les pedres.

I el fang manté les pedres unides.

No vols tornar a dormir?

Vaig oblidar dir-te que el meu pare ha dit que sí.

- De veritat? És cert? - Sí.

No m'ho puc creure!

- Passa alguna cosa? - No, i ara.

No sembles contenta.

És clar que n'estic contenta.

Però estic preocupada pel meu pare.

Serà difícil separar-me d'ell.

Això és tot.

Però no estarà tot sol.

- Sé per què estàs tan disgustada. - Per què?

- Perdràs el nuvi! - Ei!

Prou! No, no. Para! Ja callo.

- No et preocupis. T'esperarà. - Farida!

Ja n'hi ha prou! Ja paro!

Saps què he decidit?

Quan acabi d'estudiar a la ciutat vull ser professora.

Obriré una escola aquí, al poble, només per a nenes.

Jo de gran vull ser...