The Devil's Mouth

No hi puc fer res.

No queden vaixells, avui. Em sap greu.

Tots sabem com acabarà.

Passem directament on dius que sí.

No t'enganya. Tot i que no ho vulguis, t'ho passaràs bé.

No vau confirmar. La barca ja està reservada.

-Ja, però tens més barques. -Ens dius quant costarà?

Pots endur-te l'Adrienne i el Greg?

D'acord.

-Vinga, som-hi. Aneu a seure. -Què passa?

Disculpa'ls.

Mira, et prometo que ens ho passarem bé.

Potser una de més gran?

M'encantaria veure't al pont d'aquella bèstia.

Vine cap aquí.

Fes-me un petó.

T'ho pots creure?

Calma, James. Som a Tailàndia. Les mostres d'amor poden ser públiques.

Sí, tio. Em sap greu que la dona et tingui castrat.

-Saps què significa "castrat"? -Soc un Phi Beta Kappa.

-A la universitat d'Arizona. -D'acord.

I si agafem unes birres i anem cap a la platja?

Relaxa't, Greg.

Es veu que no coneixes la Max.

És la pera!

-Vinga, som-hi. El vaixell és per aquí. -Vinga.

Màxima eficàcia!

Max, ets increïble.

Gràcies.

-Ben fet. -Ni reserva, ni dipòsit i ni problemes.

Saps que no m'agrada la logística.

Hola, bufó.

Hola, petit.

Petit monstre.

No n'hi ha per tant.

Ei, espereu-me!

LA BOCA DEL DIABLE

Serà irrepetible.

Però és una feina de debò?

Sí. Amb els banyadors de la Sabrina Carpenter.

El seu agent estudiava amb mon pare.

Li gestionaré les xarxes i potser,

d'aquí a uns anys, li ho gestionaré tot.

Però t'agrada la Sabrina Carpenter?

M'agrada passar-m'ho bé.

Què en penses?

A veure, sona bé.

Però fa un any que diem d'anar a Nova York, oi?

I ara la cosa canvia. Si te'n vas a Los Angeles, tot canvia.

Jo visc en el present.

Aprofitaré l'oportunitat i tu vindràs amb mi.

Saps que acabo d'acceptar una feina.

No puc passar.

No passes.

Rectifiques.

Ets molt graciosa.

Vull dir…

De què treballaria?

On viuria? No hi conec ningú, a Los Angeles.

Em coneixes a mi, en tens prou.

Tu i jo, fins a la fi del món.

Vinga, prou d'aquest tema. Nedem una mica?

Els he d'ensenyar com es juga al Flip Cup, però ves-hi tu.

Sola?

Ei, tu, Adrienne, vas amb mi!

-D'acord. -Oblida't de Nova York.

Bona tirada.

Ostres, tu.

No! Et mato!

Ei, tireu per mi. Vaig a pixar.

Sí, esclar.

Ostres.

Sí.

La venjança és un plat fred.

No.

Ei, hem de tornar.

-On és l'altra noia? -Al lavabo.

-Sí, aquí ho teniu! -A pastar fang, Greg. Ets un…

Ei, torneu!

Ei! Soc aquí! Merda!

Ei!

-Greg, Greg, Greg. -Ei.

Ei!

Nois, que segueixo aquí! La mare del Tano!

No fumis.

No! Deixeu-me!

-Som-hi! -Ostres! Mira.

Ei, i la Sara?

Què?

On coi és la Sara?

Ei, ei! Atura la barca!

Cuca, em sap molt de greu. No ho sabíem.

Hòstia, però quantes n'hi havia?

-Totes. -Típic de Tailàndia.

M'heu abandonat.

No sabia que eres a l'aigua, ni que marxàvem.

Jo sí que ho sabia, però m'he confós.

-El capità m'ha preguntat… -Hòstia, Greg, gràcies.

Para.

Para un moment.

Però et posaràs bé.

Gràcies a Déu, no?

Et recuperaràs i jo et cuidaré.

Fem via, que es fa tard.

Ens sap greu.

Gràcies.

Vinga, a menjar s'ha dit.

Som-hi.

Ostres, estic molt emprenyada.

Es cagarà amb la meva ressenya.

No és culpa seva. Coses que passen.

Deixar-se algú és una cagada.

No una cosa que passa.

És seguretat bàsica.

Comptar quanta gent hi ha és de primer de capità.

Sara, si vols, el meu pare el pot denunciar,

o com a mínim, acollonir-lo.

No és culpa seva.

Ja, potser tens raó.

Ha estat mala sort. Tot ha sortit malament.

O sigui, estàvem de festa, però tu estaves absent.

-I hi havia música. -Com he dit, no podem culpar ningú.

Potser l'inventor del Jäger.

Exacte.

Podem fer una ressenya del Jäger?

-Bona idea, amor. -Gràcies.

Em vaig despistar.

-Creia que eres a bord, Sara. -Però no hi era.

Ja, però no me n'he d'encarregar de tot.

Des de quan?

Sopeu de gust, nois.

Només volia un sopar agradable.

Doncs queda't, sopem.

Com si pogués triar.

O sigui, que t'hem deixat tirada enmig del mar

i ara estàs plena de ferides, però no oblidem qui és la víctima:

la Max.

Heu sigut cul i merda des del segon any de carrera.

No sé, potser separar-vos una mica

podria ser positiu.

Los Angeles està bé.

M'agraden els centres comercials.

O ves a Nova York.

Descobreix el teu camí.

-Em sap greu no haver-te cuidat. -I a mi la meva reacció.

-Perdona'm. -De veritat, perdona'm.

Gràcies.

-Perdó per haver anat a pixar. -Sí, jo també.

Siguem sincers, no és el primer cop

que la bufeta de l'Adrienne provoca un desgavell.

-No en tens ni idea. -Això mateix.

En Greg és un llaurador, no?

O un golden retriever?

Al Bumble tenia fotos amb tots dos.

-Què us sembla? -M'alegro que l'hagis portat.

Sí, per ara, compleix.

-Creieu que es morrejaran? -Això sembla.

Vaig a veure-ho de més a prop.

-Sí, ves-hi. -Vinga.

Em sap greu el que ha passat.

No passa res.

-Amigues. -No, me'n faig responsable.

Sé que tinc el mal costum

de tirar pel dret.

No ets només tu.

He tingut una setmana complicada.

El teu pare.

-Sí. -Ja.

Sé que només va venir aquí de motxiller.

Però li vull enviar una foto,

o preguntar-li per la seva platja favorita o què va menjar.

Esclar.

Vull parlar amb ell.

No cal que anem a les coves demà, si és massa intens.

No. Això sí que ho sé.

Li va encantar nedar a les coves.

Demà. La Boca del Diable.

Pel teu pare i per nosaltres.

Saps què? Si no haguessis tirat pel dret quan ell va morir,

hauria deixat els estudis.

Però tu no em vas deixar.

M'hi devia identificar. El club de les òrfenes.

Sí, m'arrossegaves a totes les festes…

Sí. Amb vestits qüestionables.

-Per què ens vestíem a joc? -Sempre a joc.

La qüestió és que em vas salvar.

I això és així.

La màgia de la Max.

-Va, digues-ho. -No.

-Digues-ho. -Si em deixes sola.

Mai. Tu i jo…

-Fins que s'apaguin les estrelles. -Molt bé! Sí, senyora.

-Va, a l'aigua despullades! -Despullades?

-Sí, vinga! -Déu meu.

-Vinga. -No, ara estic bé.

-Aquí estic bé. -Ostres, perdona.

Saps què? És igual. Que ho facin ells.

-Que el James i el Greg… -No, de debò.

…que estiguin junts en pilotes.

-És el que volen. -Aneu, sisplau.