பவுல்வர்டு (Boulevard)

Ningú m'havia dit que l'amor pogués fer tant de mal.

Que ell era com una rosa:

si suportes les espines, arribes a la flor.

Bon dia.

És el teu primer dia d'insti. Espero que t'ho passis genial, reina.

Segur que t'encanta i que fas un munt d'amics.

Jo ja soc a l'hospital. En fi, desitja'm sort, sí?

Un petonet, reina. Mua. T'estimo.

Ai. Perdona, els de segon?

-Aquella porta. -Gràcies.

Perdó, faig tard.

Com et dius?

Idiota.

És a dir, l'ona, la partícula, com veurem més endavant…

-…em dec estar tornant… -…el sis…

-Un dels períodes més brillants de… -Hola.

Perdó. Soc nova i…

Fas tard.

Eh… Hasley Weigel?

Weigel.

-De pare alemany. -Molt bé.

Profe!

Amb mi, si fas tard no entres.

De debò?

Com us deia, enguany començarem amb el segle d'or espanyol.

Ets un malparit, tio.

-M'han fet fora. -Tècnicament, no.

Primer, t'haurien de deixar entrar.

Això d'estar aquí fumant porros, per què ho fas?

Per anar de guais?

-En vols? -Quin fàstic.

I allò?

Merda.

Es pasta de dents, eh?

Em fas gràcia…

Hasley.

Weigel. Hasley Weigel, de pare alemany. Satisfet?

"Hasley Weigel."

Hasley i prou.

Com et dius?

Hasley.

-Hasley, oi? -Sí.

D'acord. Olivia. Oli.

-De la classe? -Sí.

Quina putada allò d'abans, tia.

No et preocupis, que és el pitjor de tots. La resta, prou bé.

-Bé, com que és igual. -"Com que és igual."

Som allà fora, a les escales, fent un mos.

No sé si vols venir amb nosaltres.

-Sí? -Sí.

D'acord. Demano i vinc.

Genial. Fins ara, doncs.

Hasley!

A veure, gent. Presentacions. Ella és la Hasley.

-En Dylan. -Hola.

-En Zev. -Què dius?

En Neizan i la Carla.

-Hola. -Hola.

Com va?

Escolta, Oli. Qui és el noi ros?

Aquell?

En Luke Howland.

Quin paio. Millor no t'hi apropis.

-Per? -No està bé del cap.

És un penjat, se li'n va l'olla…

-Sou uns bèsties. -Què?

Que sí. Si el dolent ets tu. Ets tu.

-De què parleu? -Ei. Del ionqui.

-Ah, d'en Luke. -Genial.

Com va? Em dic Matt.

Un plaer.

Hasley.

Hasley?

Que bonic. Ets nova, oi?

Encara ets a temps de fugir.

Tu ni cas.

És complicat. Ma mare és la nova psicòloga.

-De l'insti? -Hòstia.

I de l'hospital.

És la curabojos de l'insti?

No facis servir aquest terme, ruc!

-Perdó. Té la pell fina, el marieta. -Ei, què fas?

Són bona gent. T'ho prometo.

Si algun dia t'emprenya, truca'm. I si no, també.

Tornem cap a la gàbia.

Aquest capde entrenem. Vindreu, oi?

Sí, d'acord. Per què no vens?

Així ens posem al dia.

D'acord, sí.

No fallis, eh, Hasley?

Vinga, Romeu.

Fins ara.

Què toca, ara? Filo, oi?

Llavors, què passa amb en Luke?

-Què no passa, vols dir. -Des que son germà es va matar…

-Sempre fa el boig. -Carla, tia.

Què? És millor que ho sàpiga i així no se li apropa.

Reina, si et planteges fugar-te,

escriu-me la nota sense faltes, sisplau.

Bona nit.

T'estimo.

Ai! Merda.

Trenta-cinc, a Sevilla, al palau de Las Dueñas,

que en aquella època estava llogat i hi vivien diverses famílies.

Quan ell tenia vuit anys…

SOMNIS

Weigel.

Se suposa que hauries de ser a classe.

Se suposa, Luke Howland.

No hi he volgut entrar.

Veig que t'han dit el meu nom.

Tan aviat i ja t'hi poses?

Em treu l'estrès.

"Dormir sota les estrelles.

Viatjar a París.

Viatjar en una furgo hippy…"

Escolta.

"Plantar un arbre.

Ballar en públic sense que m'importi res.

Encendre focs d'artifici."

Prou. És privat.

Què és? Una llista de coses pendents o què?

T'estàs morint.

Són somnis.

Que estranys, no?

Com es nota que no t'ha tocat viure aquí i allà.

T'envejo, que ho sàpigues.

Per això dels somnis.

No fa per mi.

Només serveixen per trencar-se.

No hi estic d'acord.

A mi em donen esperança. És com si…

Com si hi hagués més motius per viure.

O sigui, objectius inventats per donar sentit a una vida de merda, no?

De què serveix viure de les mentides?

Només són mentida si no ho fas realitat.

I calla, que segur que tu també en tens.

Mira, ara penso a fotre'm un brownie de maria

per passar el matí.

-Ja. Només penses en això, oi? -No.

També penso a nedar amb dofins, per exemple.

Saltar d'un penya-segat, conduir sense rumb

i viatjar a Amsterdam. Això també.

Pel brownie, no?

Exacte.

Escolta, per què portes la…? Què és? La dispersió de la llum?

És broma, oi?

No coneixes Pink Floyd?

-Sí. Bé, em sona. -Esclar!

És una de les millors bandes de rock de la història.

Radiohead.

Offspring. The Doors.

A veure, segurament els he escoltat algun cop.

Ni Green Day?

Ei, prou. Perdona'm la vida. Trec el mòbil i llestos.

Què? No, para. No.

Si és el teu primer cop, cal fer-ho bé.

Això què vol dir?

En vinil.

Tens 80 anys o què?

Cal que t'ensenyi com va néixer la bona música.

Ets un flipat.

Una pipada? De tant en tant, cal trencar alguna norma.

No em ficaré aquest porro als llavis.

Ei, vosaltres. Què feu? Amunt.

A Direcció, ja.

-És meu. -He dit ja.

És que ni la conec.

Doncs tu, amb la directora. I tu, a classe.

A veure, va ser una campana gairebé involuntària.

Que sí. Arribava tard

i com que sabia que no em deixaria entrar, ja està.

Sí. "Gairebé" involuntària, sí. Quina barra que tens.

Tu no et preocupis. Ja t'acostumaràs a l'horari.

Hasley, fas res després?

No. Per?

Vols que fem un glop?

D'acord. Sí.

Perfecte. Doncs, ens veiem després.

Va, seieu sisplau.

Matt, què hi fas aquí? Ves a la teva classe, que fas tard.

Per un bon motiu.

Com ho portes? La mudança i tot plegat.

Bé, normalment, no arribo a buidar les caixes.

Com és?

Marxem abans que pugui fer-ho servir tot.

Jo he viscut tota la vida aquí. Però, vaja, sí que viatjo amb l'equip.

De bàsquet, oi?

El capità, ni més ni menys.

Caram. I com és la vida aquí?

Ja saps què diuen: "Poble petit, infern gran."

Tranquil·la. Faré que sigui el paradís per a tu.

Em sento molt afalagada.

Pels inicis.

Gràcies per acompanyar-me.

Cap problema. Així puc estar amb tu una estona més.

És aquí.

M'ho he passat molt bé.

Jo també.

Ha sigut mil cops millor del que m'havia imaginat.