How Green Was My Valley

QUE VERDA ERA LA MEVA VALL

Replego les meves pertinences

al xal que la mare duia quan anava al mercat,

i me'n vaig de la meva vall,

i aquesta vegada no tornaré mai.

Deixo enrere 50 anys de records.

Records.

És estrany com la memòria oblida el que tot just ha passat,

i en canvi conserva clar i brillant el record del que va passar fa anys,

d'homes i dones morts fa temps.

Però qui dirà què és real i què no ho és?

Puc creure que tots els meus amics se n'han anat,

quan les seves veus encara em ressonen a les orelles?

No, i tornaré a dir no una i altra vegada,

perquè romanen una veritat vivent en el meu pensament.

No hi ha cap tanca ni cleda entorn del temps passat.

Pots tornar i tenir-ne el que vulguis si pots recordar.

I puc tancar els ulls a la vall tal com és avui,

i desapareix, i la veig tal com era quan era un noi.

Verda i plena de l'abundància de la terra.

A tot Gal·les, no n'hi havia cap de tan bella.

Tot el que vaig aprendre de nen venia del meu pare,

i no vaig descobrir mai que res del que em deia fos equivocat o inútil.

Les lliçons senzilles que m'ensenyava són tan nítides al meu cap

com si les hagués sentit tot just ahir.

En aquells dies, l'escòria negra, el residu de les mines de carbó,

tot just havia començat a cobrir el costat del turó,

però no prou per malmetre el paisatge

ni ennegrir la bellesa del nostre poble,

perquè la mina tan sols havia començat

a estendre els seus dits negres i escanyolits pel verd.

Encara ara sento la veu de la meva germana Angharad.

Miners de carbó eren el pare i tots els meus germans,

i orgullosos del seu ofici.

Gwilym Morgan, £3 amb 7.

Gràcies, senyor.

Ianto Morgan, £3 amb 7.

Ivor Morgan, £3 amb 7.

Davy Morgan, £2 amb 5.

Owen Morgan, £2 amb 5.

El jove Gwilym Morgan, £1 amb 10.

Algú encetava una cançó,

i la vall ressonava amb el so de moltes veus,

perquè cantar és per als meus una cosa que els surt de dins.

Llavors venia la frega al pati de darrere.

Era el deure de la meva germana Angharad

portar les galledes d'aigua calenta i freda,

i jo feia les petites tasques que podia,

mentre el pare i els germans es fregaven la carbonissa de l'esquena.

La major part sortia, però alguna hi restava de per vida.

És la insígnia honorable del miner de carbó,

i jo l'envejava en el pare i germans grans.

Per molt que freguessis,

el senyor carbó era allà i es reia de tu.

Aah!

Sempre hi havia un filet de bou

o una espatlla o pota de xai davant del pare.

No es feia mai conversa mentre menjàvem.

No he conegut ningú que tingués una conversa millor que el bon menjar.

La mare sempre anava de bòlit,

sempre l'última de començar a sopar i la primera d'acabar,

perquè si el pare era el cap de casa, la mare n'era el cor.

Havent dinat, quan s'havien rentat els plats,

portaven la capsa a taula

per distribuir els diners.

Ningú a la nostra vall havia vist mai un banc.

Guardàvem els estalvis a la lleixa de la xemeneia.

El pare solia dir que els diners eren per gastar,

així com els homes gasten la força i el cervell a guanyar-ne,

i igual de bon grat,

però sempre amb un propòsit.

Gràcies, pare.

Sortia de casa i travessava el carrer,

tal com havia fet abans cent vegades.

A poc a poc ara, el respecte a la capella era el primer que el pare ens va ensenyar.

Llavors de dret a cala senyora Tossall,

on venien aquell caramel que podies mastegar hores,

em sembla ara,

i fins i tot després d'empassar-te'l,

encara en trobaves el gust,

amagat darrere la llengua.

M'acompanya ara, tants anys més tard.

Em fa pensar en tantes coses bones

que se n'han anat.

Va ser aquesta tarda que vaig veure per primer cop la Bron...

Bronwyn.

Havia vingut de la vall del costat

per fer la primera visita al pare i la mare.

És aquí can Gwilym Morgan?

Tu deus ser en Huw.

Ets la Bronwyn?

Sí.

Que maca que ets!

Em sembla que vaig enamorar-me'n en aquell moment.

Potser és una ximpleria pensar que un nen pogués enamorar-se,

però soc el nen que era,

i ningú sap com em sentia, tret de mi.

Estic tan orgullosa per l'Ivor.

Soc jo qui ha d'estar orgullosa.

Tens bon concepte del nostre Ivor?

Sembla que només fa uns mesos que furgava per aquí,

com aquest d’aquí bocabadat.

Aquesta és la Bronwyn, que ha de ser la teva germana.

Ja ens hem conegut.

Ves amb compte amb la cistella. Hi ha coca de fruita.

Això no és per a tu, Huw. Ja hi seràs a temps.

Corre.

La Bronwyn i l'Ivor havia de casar-los el nou predicador, el senyor Gruffydd,

que havia vingut de la universitat de Cardiff.

Era el primer cop que el veia.

Bona nit, senyor Morgan.

Sí, i tant, senyor.

Disculpi'm.

Gràcies.

Vinga, nois. Tornem a treballar.

Ivor, busca en Dai Griffiths i l'Idris John

i porta'ls al despatx del senyor Evans.

Venim nosaltres?

No. Això és per als homes grans.

Cap a casa amb la mare.

Però...

Deixa-ho, Davy.

Doncs, veniu! Veniu!

Per què no us heu rentat?

Us esperàvem.

La reducció només és d'uns xílings.

Encara n'hi haurà molt per a tots.

Una mica de sopar ara, eh, noia?

És perquè no els paguen el carbó al preu d'abans.

Veniu a rentar-vos ara.

Podem... podem parlar primer, senyor?

Sí.

No us han donat la raó de debò per aquesta rebaixa.

Ja ens ho esperàvem,

d'ençà que van tancar les forges de Dowlais.

Què tenen a veure les forges amb nosaltres?

Els homes han vingut aquí disposats a treballar pel que sigui,

per això els nostres salaris han de baixar.

I això és tot just el començament.

Fixeu-vos, ens retallaran un cop i un altre,

fins que tinguin això,

tan buit com les seves promeses.

Un bon treballador mereix un bon salari, i el cobrarà.

No, si hi ha tres homes

per a cada feina.

Per què pagar més si hi ha gent disposada a cobrar menys?

Perquè els propietaris no són salvatges.

Són homes, com nosaltres.

Homes, sí, però no com nosaltres.

Han volgut tractar amb vosaltres quan hi heu anat?

No.

Tenen poder, i nosaltres no.

Com aconseguirem poder, de l'aire?

No. D'un sindicat de tots els homes.

Sindicat, dius?

No havia pensat mai sentir els meus fills dient rucades socialistes.

Però té sentit, molt sentit!

-Tret que ens ajuntem... -Ja n'hi ha prou!

Però, pare...

Veniu a rentar-vos ara.

La vostra mare es deu esperar.

Penseu que els deixaré tenir el meu pare dret com un gos sota la pluja

i no aixecaré les mans per aturar-ho?

Xxxt, Davy.

Qui t'ha donat permís per parlar?

Això és massa important per estar callat.

Intenten castigar-vos...

No és més important que la bona educació.

Què farem?

Us morireu de fred quan arribi la neu.

Aixequem-nos junts a veure com actuen.

Exacte. Els homes sortiran si donem la consigna. Tots els pous estan a punt.

No em convertireu en un trampolí per a la vostra política.

No seré l'excusa per a cap vaga.

Si poden fer coses així al portaveu,

què intentaran fer als treballadors?

Ja ho veurem. Ara a callar. Acabeu de sopar.

Però, pare... Prou!

Però... Continueu amb la vostra feina.

No n'hi ha prou!

Owen! Muts i a la gàbia fins que tinguis permís per parlar!

Parlaré contra la injustícia on sigui, amb permís o sense.

No pas en aquesta casa.

En aquesta casa i a fora, senyor.

Aixeca't de taula.

Me n'aniré de casa.

Gwil! Demana perdó al teu pare.

No.

Estic amb tu. Podem trobar allotjament al poble.

Gwilym.

Tots, doncs?

Per última vegada, seieu i acabeu de sopar.

No diré res més.

No discutim la vostra autoritat, senyor,

però si l'educació priva de dir la veritat,

ens saltarem l'educació.

Agafeu la roba i aneu.

Vaig amb ells per tenir-ne cura.

Muts i a la gàbia, noia! Acaba amb els plats!

Sí, fill meu. Ja sé que ets allà.