The Man with the Golden Arm

L'HOME AMB EL BRAÇ D'OR

Hola, Frankie.

Hola.

Puja.

Res com aquesta primera beguda del dia.

Va, beu! Que vagi de gust.

Diuen que ets ballarí?

No? Una mica de ballarusca?

Ei, torna-me-les. No facis el ruc. No hi veig la gràcia!

Frankie...

Frankie, quan has tornat? Com estàs?

Estàs bé? Ja m'entens.

-El mono se n'ha anat. -Deixa que et miri.

-Ni una postaleta! -Però si no saps llegir.

-Podries haver-hi fet dibuixos. -Ah, cap de trons.

Com va el negoci de gossos perduts?

Tan aviat com em veuen per allà, la gent comença a tancar els quissos.

Ja t'ho dic, la gent ja no té confiança en els altres.

-Ei, Antek, mira qui ha sortit. -Frankie!

-Estàs bé? Net? Bon nano. -Ara prou, convida'm a un beure.

-Mireu què ha portat el gat. -Frankie!

Hi has estat tant temps, que em pensava que t'havien fet alcaide.

-Doncs fas goig. -M'he engreixat dos quilos set-cents.

Dos quilos set-cents!

Hi ha estat tant temps, que em pensava que l'havien fet alcaide.

-Com era allò, Frankie? -El millor lloc que hagis vist mai.

Vol dir Lexington.

Jocs de pilota, menjar boníssim... Vaig aprendre a tocar la bateria i tot.

Tal com ho dius, sembla que em perdés alguna cosa no anant a la presó fa anys.

És una presó, no?

Més aviat un hospital. Us ensenyaré una cosa.

Les garjoles federals sempre són millors. Demaneu-ho a qualsevol.

Hi ha estat tant temps, que em penso que l'han fet alcaide.

Heu vist mai res tan maco?

-No toquis! -La vas fer passar d'amagatotis, Frankie?

-M'ho van donar els de la banda. -Us deixen tenir una banda?

Sí, jo hi era. Me la van comprar entre tots quan me'n vaig anar.

Quant temps, crupier! Com va anar? Malament?

Va anar bé.

Sis mesos. Segur que ja frises, eh?

-Vine a casa meva. -No, gràcies.

No tens un ral? Mira que ets capsigrany! És de franc.

No ho necessito, vet aquí. M'he desenganxat.

Ah, sí?

-Un d'aquests. -Ho dic de veritat.

I tant.

Seré per aquí.

Frankie, no ho facis. No tornis a començar amb aquell traficant.

M'estimaria més tallar-me el braç, abans que deixar-l'hi tocar.

Aquest doctor Lennox que em va tractar a l'hospital,

un molt bon paio, m'ho va dir almenys 10 vegades.

Va dir: Frankie, si surts d'aquí i et punxes una dosi, tornes a estar enganxat.

No et preocupis per mi, company.

Toquem el dos. Gràcies, Antek.

Antek, encarrega't d'aquest article meu. Tinc un client que el vindrà a buscar.

Entesos, Pardal.

No t'hi posis pedres al fetge.

Per ell? No seré per aquí prou per temps per deixar que m'emprenyi.

Trobaré feina en una banda de renom.

Te'n fots?

Per què creus que reforço el canell, amic meu?

El que ensenyava a tocar la bateria deia que em surt de dins.

No puc fallar, diu. Tinc el braç fet d'or pur.

Vols dir una feina amb aquesta bateria?

Ja ho tinc tot planejat. Em diré Jack Duvall.

Probablement no et veuré tant per aquí, doncs.

Potser puc trobar-te una cosa. Portar els instruments o què sé jo.

Viatjar pels clubs nocturns d'upa. Què te'n sembla, cap de trons?

Quan serà, quan?

De seguida, avui. Soc dels que, quan en faig pensament, ves-me al darrere.

Però necessitaré roba bona.

Tu puja a dalt. Jo te'n trobaré.

Sí, sí, mida 39.

-39. -De ratlles.

Que sigui maco.

Prou d'aquest soroll! O us fotré fora tots dos.

-Em sentiu? -Faré tant soroll com vulgui!

Qui és l'amo? Jo! Feu el que us dic.

I un be negre, faré el que diguis!

Frankie Machine!

Estàs imponent! Com estàs, Frankie? Vull dir...

Bé, bé. Hola, dispeser.

Furiós!

Ella i el marit es barallen constantment. Criden, tiren coses!

No canvia res.

És una casa respectable, i soc un home respectable!

Collonades, respectable! Fuig, que faràs tard a veure els de la condicional.

Frankie...

Ets a casa.

Oh, Frankie, t'estimo tant!

T'he trobat a faltar tant!

No saps com t'he trobat a faltar.

M'he trobat tan sola, Frankie, sense tu!

-Tan sola sense tu! -Xxt, para de plorar.

Deixa que et miri.

-Dec tenir els ulls ben vermells. -No, se't veu bé.

-Ja no les tinc, les panses? -Sí, se't veu molt bé.

Tenia panses, i volia estar molt maca per quan tornessis.

Tenia por que no se me n'anirien, i vaig posar aquest ungüent per assecar-les.

Tot anirà bé.

Ah, no ho has vist. Mira, la Vi ha comprat el pastís, però el rètol l'he fet jo.

Diguem que és de benvinguda a casa.

Ostres, és com una festa de debò.

Molt maco.

-Com estàs, Frankie? -Estic net.

Segur?

-M'he desenganxat per sempre. -Ho vas passar malament?

Com et va anar?

Em van tractar bé allà.

Hi havia aquell metge, el doctor Lennox, va ser molt bo amb mi.

Frankie!

M'has trobat a faltar?

És clar que t'he trobat a faltar. Quina pregunta tan ximple!

És clar que t'he trobat a faltar. De veritat, sense bromes.

-Què tens aquí? -Ja ho veuràs. T'he portat una cosa.

Ah, és exquisit.

T'agrada? El vaig fer jo mateix, amb paquets de tabac.

-És exquisit. Ho has fet tu? -Sí.

Sí, com a hobby.

Part de la cura era mantenir-te actiu, fent coses que t'ho passessis bé.

Per exemple, vaig voler aprendre a tocar la bateria i música.

I el doctor Lennox va fer que m'hi ajudessin.

Durant el dia estava prou ocupat, però de nit

em posava neguitós i volia apartar-m'ho del cap.

Vaig fer això.

Hi ha una cosa important que t'haig de dir.

Què?

Ara no me'n recordo.

Un xiulet?

A vegades tenia por, estant sola.

La Vi me'l va comprar i xiulava quan la necessitava.

Continua, m'ho explicaves.

El primer que fas quan hi arribes és parlar amb un metge 2 hores.

Ostres! Ja sé el que és. Ja sé el que et volia dir.

La Vi em va portar a veure una pel·lícula,

i el germà de la noia tenia un amic, i a qui s’assemblava?

-A qui? -A tu!

Era una bona pel·lícula. Els espectacles de l'escenari també.

Devem 80 cèntims a la Vi per la pel·li, no tenia un ral. També li devem el pastís.

Com és que no tenies diners? En Schwriefka no te n'ha anat portant?

-No. -Doncs ho havia de fer.

Era la seva timba, no la meva. Jo només era el crupier.

Vaig tenir la boca tancada i vaig menjar-me la presó.

Si no n'enviava 50 al mes, quants n'enviava?

N'enviava 50, però no cada mes.

La Vi va haver de donar-me'n a vegades.

T'ha cuidat bé? T'ho vas passar bé amb ella?

Sí... però no com quan ets aquí.

Era terrible estar sola, Frankie.

I quan em feien mal les cames, no fa el massatge com tu.

-Què diuen a la clínica? -Vaig deixar d'anar-hi.

La clínica ha de saber el que convé.

Hi has de tornar a anar. Has de posar-te bé.

La Vi va somiar que aquest metge nou de la cantonada em curava.

Ja hi hauria anat, però no és de franc com la clínica.

Però ara que tornes a ser aquí, guanyant diners amb Schwiefka, hi aniré.

He acabat amb en Schwiefka. No li faré més de crupier.

Però sempre has fet de crupier. Ets un crupier. Ets el millor del ram.

Ara ja no. Ara soc un bateria.

No facis conya, Frankie. No sé mai quan fas conya.

Qui fa conya? Escolta.

Maco, eh?

És el doctor Lennox. Li vaig explicar tota la meva vida des que vaig néixer, gairebé.

I sobre tu i jo.

Però em va dir que, si quan sortia

feia la vida d'abans, hi havia moltes possibilitats que tornés a enganxar-me.

Per això vull entrar en una banda.

Escolta.

-Què et sembla això? -Bonic.

Què vas dir-li de mi, a aquest metge?

Vaig dir-li que volia guanyar diners i posar-te bé.

Llavors va dir que entrar en una banda era una bona manera.

Em va donar el nom d'un home per trobar una feina.

Que bé! Si ha sentit parlar mai d'aquest gran metge.

Moltes vegades aquestes coses no surten bé.

-Tinc això. -Què és?

És una carta del doctor.

-Em sembla que hi trucaré ara. -Ara? Parlem-ne demà.

-Estaràs bé. -Encara no has ni tastat el pastís.

-Només serà un moment. Torno de seguida. -No, ara, Frankie.

Primer, tasta un tros de... pastís.

-Vens, nena? -Ja vinc, Johnny.

-Molly! -Sí, ja vinc, Johnny.

Vull parlar amb el senyor Harry Lane, sisplau.

-Anem-hi, no? -Machine, senyor Frankie Machine.

Sí, tinc una carta de presentació. Del doctor Lennox.

-Hola Frankie. -El doctor Martin Lennox.

-Com t'ha anat, Molly? -Bé.

Vinga, nena, anem.

Un paio que vaig conèixer quan eres fora.

-Senyor Lane? Tinc una carta per a vostè. -Vinga, què dius, gateta?

Aquesta tarda, eh?

Ho agraeixo molt, senyor Lane, moltes gràcies.

Entesos.

Frankie! Una nova cosa, dels Magatzems Brax.

Sense dependentes, et serveixes tu mateix.

És el que en diuen un sistema d'honor.

Què passa, Frankie? Palpa aquest gènere.

I se m'ha acudit, ja que soc aquí...

Maco, eh?