Pale Rider

Ei, mira.

Lindsey?

Megan!

Lindsey?

Megan.

Ajuda'm a aixecar la tenda.

És injust!

Quina colla de truges!

El Senyor és el meu pastor. No em manca res.

Sí que em manca.

Em mena al repòs vora l'aigua.

I allí em retorna.

Però han mort la meva gossa.

Ni que passi per la vall tenebrosa,

no tinc por de cap mal.

Però tinc por.

Perquè ets vora meu.

La teva vara i el teu bastó em donen confiança.

Però necessitem un miracle.

La teva bondat i el teu amor

tota la vida m'acompanyaran.

Si existeixes.

I viuré més i més anys a la casa del Senyor.

Però m'agradaria treure més d'aquesta vida, primer.

Si no ens ajudes,

morirem tots.

Sisplau?

Només un miracle?

Amén.

Se'n va, senyor Barret?

No me'n vaig, Eddie, només vaig al poble.

No serà pas tan enze, senyor Barret?

Recorda el que li va passar l'últim cop?

-Se'n va, senyor Barret? -Només vaig al poble, Teddy.

No serà pas tan enze després del que va passar l'últim cop?

És en Barret.

Bona tarda, senyora B.

-Hola, Hull. -Senyor B.

Beneit.

No podies esperar que el fum escampés?

Necessitem unes quantes coses.

Tot el camp nou, pel que m'han dit.

Tens pebrots, però no tens el seny que Déu ha donat a un sac de mongetes.

Sí, però no tenim gaire alternativa. Van arrasar la cabana dels McPherson.

En van destrossar un parell més. Si neva, els nens pescaran una pulmonia.

Clarence. Vinga.

Suposo que pagaràs tot això en or, eh?

Tan aviat com ajunti un parell d'unces, les hi portaré.

Caldrà molt més que un parell d'unces. Mare, passa'm el llibre de comptes.

L'últim pagament que vau fer

va ser fa vuit mesos, quan el vell Lindquist va portar la pols.

No queda res a Carbon Creek.

Doncs per què en LaHood té tantes ganes de fer-nos fora?

Potser no està acostumat que li diguin que no.

En queda. Hi ha palletes també.

L'Aranya n'ha trobat una tan gran com la teva ungla.

L'Aranya Conway? Digues a aquell fill de puta

que em consta aquí per 85 dòlars i 33 cèntims.

43 cèntims. Vol cianur per lixiviar la pols.

Per si no n'hi havia poc.

Digues a l'Aranya i als altres que ja som al cap del carrer.

La mamella s’ha eixugat. S'ha acabat el crèdit, sents?

Vostè és un home com cal i estic...

Bé, tots estem agraïts pel que ha fet.

No em raspallis, fill. No ho faig per tu.

Soc l'únic botiguer del poble que no és propietat de LaHood.

M'anima veure unes quantes espines clavades al seu costat.

Algun dia trobarem el filó. Quan ho fem, saldaré els deutes jo mateix.

Amb interès, senyora B.

Barret,

posa les compres al carro i toca el dos.

No paris de moure't per molt que diguin, entesos?

-A reveure. -Ves amb compte, Hull.

Tenim una queixa de tu, Barret.

Quan hem passat pel congost, t'has descuidat de dir hola.

També et vam dir que no t'acostessis pel poble.

Aquell cop de peu al cap et devia fer perdre la memòria.

Clava-n'hi un altre i potser li tornarà.

Parla'ns de les dones Wheeler, Barret.

Et tires la vella o totes dues?

Probablement totes dues alhora.

Aquella petita deu fer poc que no porta bolquers, oi?

Segur que és tan sucosa com un una cloïssa d'aigua dolça.

Què cal perquè et barallis com un home?

-No he vingut a barallar-me. -Llavors no hauries d'haver vingut.

Has comès un gran error, palangana. Ho saps?

Et fa res si faig un cop d'ull al que has comprat?

Deixa-ho estar.

Baixa d'aquí.

T'agrada això, palangana?

Déu meu!

Surt d'aquí. Surt d'aquí.

Lona, arpillera i fusta.

Sembla que farà una bona foguera, eh?

Sí.

No hauries de jugar amb mistos.

Collons!

No hi ha res com un bon tros de noguer.

Molt agraït.

Merda.

Vinga.

Ei...

Em dic Hull Barret.

-Ets de per aquí? -No.

-Estàs de pas? -No hi havia pensat.

Després del que has fet allà, no m'estaria al poble si fos de tu.

La meva cabana té dues cambres. Pots fer-ne servir una, si vols.

No voldria ser una càrrega per a tu ni la teva família.

Tot el que tinc és una mena de xicota.

Però seria un plaer, no una càrrega.

Tres àpats calents i un catre, és el mínim que et dec.

-A reveure, Hull. -On vas, Ulrik?

Me'n vaig. Toco el dos.

On collons aniràs?

Me'n vaig. No puc lluitar més.

I no soc l'únic.

Bona sort, Hull Barret. També abandonaràs, si ets llest.

Va, Wilson. Vinga.

"Li donaren poder d’arrencar la pau de la terra

i fer que els homes es matessin els uns als altres.

I li van donar una gran espasa.

Quan l’Anyell va obrir el tercer segell,

vaig sentir el tercer dels vivents que cridava: Vine!"

Molt bé. Porta'm mantega i una mica de xarop.

"I vaig veure que hi havia un cavall negre,

i el seu genet duia una balança a la mà. Llavors vaig sentir

enmig dels quatre vivents com una veu que deia:

tres mesures d’ordi, un denari,

però, l’oli i el vi, respecta’ls.

Quan l’Anyell va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart vivent:

Vine! I vaig veure

que hi havia un cavall de color cendrós. El seu genet s’anomenava

la Mort,

i el seguia l’Hades, el seu reialme."

Aquí tens una tovallola.

el sopar estarà a punt ben aviat.

Quan ha envestit en McGill i els seus, l'hauries d'haver vist.

No sembla diferent de McGill o Tyson o cap dels pinxos d'en LaHood.

Almenys no els tenia por.

És el que necessitem aquí, algú que no puguin espantar.

Els tens por, Hull?

Els n'hauria de tenir. Però és massa tossut.

Tenia por i ho sabien. En LaHood ens té tots espantats.

En Lindquist se n'ha anat i ni tan sols sabia on anava.

“Senzillament me'n vaig,” ha dit.

Estem derrotats, Hull. L'únic que no ho sap ets tu.

Ni jo. No penso anar-me'n fins que als homes de LaHood els toqui el rebre.

Calla, Megan! Veus què fas, Hull Barret?

Ja parla més com la teva filla que com la meva.

Digue-li que és una bestiesa, això de lluitar.

-Qui ha dit res de lluitar? -Tu, parlant d'aquest foraster.

Què és, un pistoler?

No vindria malament. Donaria una unça de pols per una mica de protecció.

-D'un assassí a sou? -Qui ha dit que era un assassí a sou?

Megan, ens n'anem a casa.

-Sarah, sisplau. -Doncs desempallega-te'n.

-Ho faré. Ho prometo... -Avui.

-Havent sopat. -No, havent sopat no.

-Ara! -Sarah, m'ha salvat la vida.

Bona nit.

Espero no ser la causa de tot aquest esverament.

Us sap greu?

Endavant.

No hi ha res com un trago de whisky

per obrir la gana.

L'estofat fa molt bona cara, senyora.

No vull que es refredi.

Li demano disculpes. És que...

no m'he adonat...

Qui em va parir!

Vingui cap aquí.

Li portaré galetes. El guisat, mantega i xarop.

Vol res més?

Una mica de companyia. No sopareu amb mi?

-Mare? Hull? -Sí, naturalment.

Com està?

Gràcies per ajudar en Hull aquest matí.

Soc la Sarah Wheeler.

-La meva filla Megan. -Megan.

Suposo que ens hem engrescat una mica

però tal com ha tractat aquells homes, no hauria pensat mai...

Vol beneir la taula?

I tant.

Pel que estem a punt de rebre, que estiguem agraïts de debò.

Amén.

-Amén. -Amén.

Hauríeu d'haver començat fa més d'una hora.

Disculpa'm, Josh.

Ens han entretingut a cal metge.

Què collons ha passat?

Vam tenir una enganxada amb en Barret. Érem al poble i...

I us va apallissar? A LaHood, Califòrnia, un palangana?

Un foraster li va donar un copet de mà.

-Un foraster? -Un paio gros.

De qui parleu?

Se'n va anar amb en Barret. No es va quedar a fer-la petar.

McGill, agafa la comporta.

-Jagou, Tyson, Elam, al monitor. -Sí, senyor.

Garrot?

Aquest home, LaHood, és amb qui esteu enemistats?