American Gods

ARRIBADA A AMÈRICA, ANY 813 DE LA NOSTRA ERA

Tenien gana, per descomptat.

Ja feia dies que la carn seca i el peix en salaó de la bodega s'havien acabat.

Tot i que ho van racionar amb cura i perícia.

A qualsevol li semblarien mariners experts.

Però no hi ha cap expert que pugui vèncer una mar que no vol que arribis a la costa.

Vinga!

Fins que, finalment...

L'alegria es va veure interrompuda.

La terra on van arribar era estèril i rocosa.

No hi havia menjar ni recer.

Només insectes que picaven i serps.

Quan van partir, somniaven amb les riqueses que acumularien.

Amb les dones de pits grossos que enviarien a buscar.

Ara somniaven amb pa i carn rostida.

Fins i tot es conformarien amb una amanida.

Regin!

Déus.

Encara no tenien una paraula en la seva llengua per dir "desgraciat".

Se la van haver d'inventar.

Ja era hora d'abandonar aquella terra maleïda,

però les veles penjaven com les mamelles d'una àvia.

El vent no volia que marxessin.

No podien fugir d'aquell infern.

Per sort, sabien que amb el vent es pot raonar.

El Pare de Tots podia intercedir per ells amb el vent,

però tenien por que no els escoltés per estar tan lluny de casa.

Havien de fer que els escoltés.

Sí.

Però, tot i així, no feia vent.

Era evident el que havien de fer.

Al capdavall, el seu era un déu de la guerra.

Van marxar de pressa, sense preocupar-se d'atendre els ferits ni cremar els morts.

I quan van tornar a casa

cap d'ells va tornar a pujar a un vaixell ni va parlar mai més d'aquell nou món.

Més de 100 anys després, Leif l'Afortunat, fill d'Erik el Roig,

va redescobrir aquelles terres i el seu déu l'estava esperant.

La guerra, també.

El millor, l'única cosa bona d'estar a la presó, és la tranquil·litat.

No et preocupa que t'enxampin si ja t'han enxampat.

Demà no hi haurà res que avui no hagis pogut controlar.

Seria millor una condemna a mort.

Pam! I el pitjor ja ha passat.

Que et donin uns dies per assimilar-ho

i llavors que et portin al patíbul, allà on els peus no et toquin a terra.

Aquest país se'n va anar a la merda quan van deixar de penjar gent.

Sense corda no hi ha acords.

Ni humor negre. Ja.

Collons, però si és d'allò més divertit.

No sóc supersticiós.

Crec en moltes coses quan hi ha raons i proves per creure-hi.

No crec en res que no pugui veure.

Noto com si tingués una puta destral a sobre del cap.

No la puc veure, però crec en ella.

Jo la veig perfectament.

La presó intenta que et quedis a dins.

Faran el que calgui perquè et quedis a dins, amb ells.

Fa olor de neu.

- Digui? - T'estimo. Crec que passa alguna cosa.

Jo també t'estimo. Què creus que passa?

No ho sé.

És el temps.

És com si l'aire estigués obstruït. Amb una tempesta es solucionaria tot.

Aquí fa bon temps. Els arbres estan florint.

Ja tindran fulles quan tornis.

Cinc dies.

120 hores perquè arribis a casa.

Va tot bé per allà, oi?

Si esperes que el cel caigui, t'angoixarà més l'espera

que el fet que caigui, i no està caient.

Bé. Llavors, no passa res.

Va tot bé.

Vindrà en Robbie.

Estem preparant una festa sorpresa per donar-te la benvinguda.

- Una festa sorpresa? - Però tu no en saps res.

Res de res.

T'estimo, vida.

Jo també t'estimo.

T'estimo, vida.

Jo també t'estimo, amor.

Shadow Moon. Vine.

Gràcies per venir. Seu. Sisplau.

Aquí diu que et van condemnar a sis anys per amenaces i lesions.

Sí, senyor.

N'has complit tres i havies de sortir divendres.

Shadow, sortiràs aquesta tarda.

Sortiràs un parell de dies abans.

No sé com dir-te açò, així que aniré al gra.

Ens ha arribat açò del Johnson City Hospital d'Eagle Point.

La teva dona... ha mort aquest matí.

En un accident de cotxe.

Sembla un acudit d'aquells de tinc una notícia bona i una de dolenta.

La bona és que sortiràs abans. La dolenta, que la teva dona ha mort.

TRASLLAT DE PRESOS DE L'ODOC

Ho sento. És la política de l'empresa.

No li puc canviar un bitllet de demà passat per un d'avui.

Si vol canviar el dia de sortida de divendres a avui,

ha de pagar 200 dòlars pel canvi i, a banda, la diferència de tarifa.

- 200 dòlars? - I la diferència de tarifa.

Ha de marxar avui?

Sí, he d'anar a Eagle Point. Tinc un funeral.

No té el certificat de defunció original,

ni cap correu electrònic, ni cap còpia.

No facis emprenyar aquelles malparides dels aeroports.

- Aprèn d'en Johnnie Larch. - No sé qui és en Johnnie Larch.

Va sortir després de cinc anys. Arriba a l'aeroport,

li dóna el bitllet a la del taulell

i ella li demana el carnet de conduir. Ell li'l dóna i ella diu: "Està caducat".

I ell li diu: "Potser no val per a conduir,

però val perquè m'identifiquis.

Hi ha la meva foto, quant peso i quant mesuro. Qui coi et creus que és?".

I ella li diu: "Li prego que no utilitzi aquest llenguatge per dirigir-se a mi".

I ell li contesta: "Dóna'm la puta targeta d'embarcament d'una puta vegada".

Té dret a usar eixe to. Ella li està faltant al respecte.

A la presó no deixes que ningú et falti al respecte.

Per què collons hauria de deixar que li faltin al respecte sent lliure?

Ella prem un botó.

Els de seguretat apareixen i ell torna a la presó.

Ara entens el que dic, no?

És allò de "els costums que poden

donar-se en un entorn controlat, com la presó,

poden no ser els més adequats fora".

No, idiota. El que vull dir és

que no facis emprenyar aquelles malparides dels aeroports.

Quant val un bitllet per demà?

Hola, Robbie.

M'han dit que la Laura ha mort. M'han deixat sortir abans. Vaig a casa.

El vaig comprar. De veritat que sí.

He d'anar al bateig del meu fill. Vaig comprar un bitllet de primera classe.

Senyor, això no és un bitllet de primera classe.

Vaig enviar un xec. Miri, aquí... aquí hi és el meu nom.

He de tornar. Va néixer fa només dos dies.

Li hem dit... Li... Li hem dit...

Senyor, segur que viatja tot sol?

No, no, no. El meu fill sempre viatja amb mi.

Ell s'encarrega de tot, de totes les factures.

Però he d'anar al seu bateig.

- I així tot s'arreglarà. - Miri...

Ell em cuidarà.

L'enviaré a primera classe. Posa'l en primera.

- En primera? Gràcies. - Anirà en primera classe.

- Gràcies. - No es preocupi.

- Agafi la bossa. I vagi amb compte. - Gràcies.

Següent. Disculpi.

Pot seure, sisplau?

Hi ha una dona al meu seient, el 5D. Entén el problema?

- Ha de seure en un altre lloc. - Digui'm on i seuré.

De debò?

Sembla que és el teu dia de sort.

Anacards. M'encanten.

Són originaris de Brasil, però creixen com malparits a Florida.

- Hauria de retirar-li la copa. - Però no ho faràs.

Si no, hauries dit: "He de retirar-li la copa"

o "Cal que li retiri la copa", i no m'has dit cap de les dues.

Així que no et preocupis.

L'agafaré ben fort mentre li portes al meu amic un whisky amb cola.

Porta-me'n un a mi també. Gràcies.

- Estàs nerviós? - No he anat mai en avió.

No és res. Recolza't, pensa que ets un ocell i beu.

T'ofereixo el cuc del meu bec i em mires com si m'hagués follat ta mare?

Perdoni. No. És que...

Vostè és la primera persona amb qui he parlat que no és un imbècil.

Espera i veuràs.

Ho ha fet bé, allò de pujar de classe. El joc de la compassió. S'hi ha arriscat.

Les línies aèries són caus de vici. Es mereixen això i més.

Què hauries fet tu, fill?

Sóc un bon samarità.

Ho hagués evitat, si fos un viatger.

- Però no ho ets. - No, senyor, no ho sóc.

Sembla una decisió sòlida presa per una bona raó. Ho respecto.

Si algú surt de la presó, ha de centrar-se en no tornar a entrar-hi.

No t'amoïnis. Sé veure aquestes coses.

Només amb un ull, però puc veure que no estàs acostumat a l'aire fresc.

Tampoc no veig l'alegria d'haver sortit.

A més, has perdut alguna cosa vital allà dins, no només el temps.

Com et dius?

Shadow Moon.

Mare meva, quin nom més extraordinàriament inversemblant.

Shadow Moon. Moon Shadow. Colló amb els pares hippies.

- Només en tenia un. - La mama, amb el pèl afro, oi?

Era una Dancing Queen?

Sí, ho tenia tot. I vostè, com es diu?

Quin dia és avui?

Dimecres.

Avui és el meu dia. Deixem-ho així.

Moltíssimes gràcies.

Gràcies.

Sempre és un plaer conèixer un company de viatge, Shadow...

Perdona, ho sento, però per què et van clavar a la presó?

Casinos.

No paraves de collir èxits, oi?

Sí, i alguns fracassos també. Era un aficionat. Bé...

Sí, sempre he sigut millor a petita escala.

Tens més talent que jo. Jo tinc dos dons. Un és que puc dormir on i quan sigui.

I l'altre és que normalment aconsegueixo el que vull.

Quasi sempre, amb el temps.

Has d'aconseguir que la gent cregui en tu.

No es tracta de diners, sinó de fe.

Mira aquest avió, per exemple.

Aquesta ferralla de 80 tones, plena de seients capitonats i Bloody Mary