Black Narcissus

NARCÍS NEGRE

Sita, ves a dir a la Germana Clodagh que hi voldria parlar.

Per tant, “X” és igual a 5

o menys...

La Mare Reverenda voldria parlar amb vostè, Germana Clodagh.

Joya.

Continua la classe.

Germana Clodagh,

podem continuar amb els plans de Mopu.

Es dirà Santa Fe.

Santa Fe.

L'han nomenada superiora de Santa Fe.

-Jo, Mare Reverenda? -Vostè.

Serà la germana superiora més jove del nostre orde.

Gràcies, Mare Reverenda.

L'agent de Mopu és un anglès.

Sembla un home difícil.

No en rebrà gaire ajuda.

Benvolguda senyora. Em dic Dean.

Soc l'agent del general Toda Rai a Mopu,

i li escric en aquesta funció.

Tinc entès que el general li ha ofert l'antic palau de Mopu,

per fer-hi una escola i un dispensari per als nadius.

No és la primera vegada que té idees semblants.

M'ha demanat que li parli del lloc i de la gent.

No és un indret confortable, i es troba en un lloc remot.

Primer cal arribar a Darjeeling,

i llavors haig de trobar-li ponis i portadors que les duguin a les muntanyes.

Mopu és a 2.500 metres d'alçada.

Els cims de la serralada de davant són gairebé tan alts com l'Everest.

La gent anomena el cim més alt Nangu Delva.

Vol dir “la deessa nua.”

Jo visc a la vall, a recer del vent.

Com també el general, i la gent.

El palau de Mopu és exposat al vent en un relleix de la muntanya.

Va ser contruït pel pare del general per tenir-hi les dones.

En diuen palau, però hi pot haver una lleugera diferència

entre la seva idea d'un palau i la del general.

En tot cas, és allà.

La gent són arreu com pagesos de muntanya: senzills i independents.

Treballen perquè els cal, somriuen quan en tenen ganes,

i no tenen gran respecte per les persones.

Els homes són homes: ni millors ni pitjors que arreu.

Les dones són dones. La mainada, mainada.

Muntanya amunt del palau, tenim el nostre sant,

que seu allà dia sí dia també faci el temps que faci.

Tota la gent de per allà n'estan molt orgullosos,

i li porten menjar i petits regals.

El vent a dalt al palau bufa set dies per setmana,

així doncs, si han de venir, porteu coses que abriguin.

Ningú hi ha viscut durant molt temps, excepte Angu Ayah,

que sempre ha estat allà i fa de majordoma.

Com a majordoma no és gran cosa,

però és un ocellot fidel i brut que s'adiu amb el lloc.

Hi viu sola amb els fantasmes de dies passats.

Ayah! Ayah! Ayah! Ayah!

Ayah! Ayah! Ayah! Ayah!

Ayah.

Ayah.

Ayah! Ayah!

Ayah!

Ayah! Ayah!

-És el senyor Dean. -No t'amoïnis. Ja ens trobarà.

Escolta, Ayah.

He convidat unes senyores a estar-se aquí a la Casa de les Dones.

Senyores! Serà com els vells temps!

No serà gens com en els vells temps.

Aquestes són ben diferents.

-Llavors no ens divertirem. -No venen pas a divertir-se.

Són monges.

Saps què és una monja?

S'agenollen i resen tot el dia com els monjos de l'any passat.

Els donaré aquesta casa per fer una escola i un hospital per a la gent.

Ja saps que ningú d'aquí vol una escola,

i estic segura que no volen cap hospital!

Com saben el que volen fins que ho han provat?

La gent té tota mena de malalties.

-Tenen tinya. -No els fa res tenir tinya.

Doncs se n'haurien de preocupar. I tot serà de franc.

Era de franc l'última vegada, i no va venir ningú.

Aquesta vegada sí. Senyor Dean!

Les rebrà en nom meu,

i farà per elles tot el que calgui.

Tu també. Els llogaràs criats,

i tots dos en tindreu cura fins que es puguin valdre.

Què mengen? Com sé què mengen les monges?

Me n'he recordat.

Veus aquella caixa?

Salsitxes. Menjaran salsitxes.

Els europeus mengen salsitxes arreu on van.

En menjaran quan arribin,

i fins que puguin dir a la cuinera què més volen menjar.

Recorda-te'n, Ayah.

Si dones cap problema, ho lamentaràs.

Ja ho lamento ara!

Un convent en aquesta casa. Què te'n sembla?

Els germans només es van quedar cinc mesos.

Potser les germanes no s'hi estaran gaire, tampoc.

La casa és a 2.800 metres d'alçada,

molt freda, però amb bon aire.

El general Toda Rai, que ens ha convidat a Mopu, ens ha promès tota l'ajuda.

Es va espantar una mica quan va saber

que només estem lligades al nostre orde per vots anuals.

-Li vaig explicar aquesta norma. -Sí, Mare Reverenda.

Durant més d'un segle,

servir voluntàriament ha estat una de les glòries del nostre orde.

I la fortalesa més gran.

Exactament.

Ara ho entén.

-Hi ha res que voldria demanar? -Qui m'enduré?

Recordi que una comunitat no és una classe de noies.

Les germanes no seran fàcils de tractar ni d'impressionar.

A veure.

Li cediré la Germana Briony. Necessitaràs la seva força.

Gràcies, Mare Reverenda.

La Germana Philippa per a l'hort.

-La Germana Blanche. -La Germana Blanche?

-Sap com li diuen les altres? -Germana Mel.

Sí... Mel. Crec que necessitarà la Germana Mel.

És popular, i necessitarà ser popular.

I la Germana Ruth.

-Però la Germana Ruth està malalta. -Per això vull que hi vagi.

Perdoni'm per dir-ho, Mare Reverenda,

però li sembla que la nostra vocació és la seva vocació?

Sí, és un problema.

Temo que també serà un problema per a vostè.

En una comunitat més petita, potser estarà millor.

Doni-li responsabilitat, Germana. Necessita importància urgentment.

Creu que és bo fer-la sentir important?

Estalviï-li part de la seva pròpia importància, si pot.

Mare, li sap greu que m'hagin nomenat superiora de Santa Fe?

Sí.

No crec que estigui preparada, i em sembla que es trobarà sola.

No oblidi mai que som un orde de treballadores.

Faci-les treballar de valent.

I recordi: la superior de totes és una servent de totes.

Ja ho entenc.

Va ser una bona idea.

Una cosa se'n pot dir, són puntuals.

Aneu!

Vaja!

Tot l'hort està infestat d'herbotes, no sé per on començar.

Sisplau, vingui a ajudar la senyora grassa que fa preguntes.

La Germana Briony? Ayah, has d'aprendre els nostres noms.

De totes maneres, encara no hi ha cap pacient.

Ah, no? N'hi ha dotzenes esperant.

I en venen més a cada minut.

Digue'ls que se’n vagin i vine a ajudar-me amb els que quedin.

Germana Blanche, aquestes noies han de fer costura.

Les ha enviat el general.

Ah, que maques!

Però, Germana, hauria de veure els petits.

L'aula ja n'és plena.

Els menuts són una preciositat.

Alguns amb prou feines saben caminar.

Ha vingut en Joseph Anthony.

Ayah, has de trucar abans d'entrar.

-Qui és en Joseph Anthony? -Qui és en Joseph Anthony?

És el fill del cuiner del general. Farà d'intèrpret.

Parla anglès.

Endavant.

-T'ha enviat el general? -Sí, senyora.

No és una senyora. És una germana.

Digues: “Sí, Lemini.”

Sí, Lemini. Tinc els llibres i el jaç a fora,

perquè viuré aquí amb vostè.

Ah.

Li agradaria veure els llibres i el jaç, senyora?

Germana? Lemini?

I tu, tieta? Són nous.

-Quants anys tens? -Entre sis i onze.

Què has dit?

Recordo que en tinc sis,

però el pare va casar-se amb la mare fa 11 anys,

o sigui que probablement en tinc uns 10.

Germana, l'aula és a vessar de canalla.

Encara no hem desembalat res.

Ningú entén la llengua. N'hi ha massa, i fan pudor.

-No sé què fer amb ells. -Per què no els diu que tornin més tard?

-Comenci amb alguns dels grans. -No se'n volen anar, Lemini.

-Per què no? -Els paguen per venir, no se'n poden anar.

Els paguen?

El secretari del general té ordres de pagar a tothom qui vingui al dispensari.

És clar que volen venir tots.

-Disculpi'm, puc fer una proposta? -Sí, Germana.

No seria llàstima fer fora els nens ara que han vingut?

-Els han pagat per venir. -Però si els agrada, potser tornen.

Què s’hi pot fer amb ells? Els trobo curts de gambals.

No saben ni una paraula d'Hindustani ni d'anglès.

En Joseph sí.

Ens ajudaràs, oi, Joseph?

Els germans van deixar una pissarra a l'escola.

Hi dibuixaré coses amb guixos de color.

I poden dir-me com en diuen, i jo els ho diré en anglès.

Puc anotar noms i edats i fer un registre.

Ves quina classe!

És una idea molt encertada. Gràcies, Germana Blanche.

Suposo que sap qui soc.

Deu ser el senyor Dean.

Segurament.