Caught

ATRAPADA

Agafaré aquest.

Aquest.

Mira.

Aquest.

- Ah, sí? - Aquest és per a mi.

Vull aquest també.

M'agraden. Sí?

Ah, Maude, no és fantàstic?

M'estimaria més visó.

Sí? El visó és de cada dia.

Tant me fa. Fem desigs del que volem, no?

Sí. Doncs vull visó.

Doncs queda't el visó. Jo vull xinxilla.

Quant gastes en dinars?

Depèn.

No pots donar-me una mitjana?

65 cèntims.

Quatre... dos...

65.

65 vegades sis, són 3,90 per setmana.

I en transport?

- 30 cèntims al dia. - 30 cèntims al dia?

Hauré de dir el mateix, és el mateix...

Si no gastes més d'un quart al dia per dinar,

si no portes mitges, no vas al cine,

tret que algú t'hi porti,

pots anar a l'escola.

Ah, i no pots comprar cap més revista.

Ostres, potser no val la pena.

Que vols passar la resta de la vida fent de cambrera?

Au, no siguis així.

Els peus em maten.

Tot s'infla amb la calor.

- No és la calor, és la humitat... - És la humitat, sí.

A qui toca rentar?

A tu, jo eixugo.

Doncs començaré.

No podries ajudar-me a trobar una feina de model ara?

T'ho he dit 10 vegades,

no faré servir la meva influència fins que estiguis a punt,

i no n'estaràs fins que vagis a l'escola.

Segons això, no necessitaré la teva influència.

“Dorothy Dale col·loca totes les graduades en les millors posicions.”

- Fa molt de goig. - Sí.

Segur que està retocat.

No hi aniràs només per tenir una feina millor.

Una escola d'etiqueta és una combinació d'universitat i educació social.

Sé llegir, Maxine.

Només dic que sense una educació social,

no coneixeràs mai un home de debò.

I què passa amb en George?

Ell no podrà comprar-te mai un abric de visó.

“Noies,” demana Dorothy Dale,

“quin és el vostre recurs més important?”

Resposta: “El somriure. Sigueu captivadores.”

Sigueu captivadores, el que vaig dir-te.

Ah.

M'agradaria molt tornar a Denver amb un abric de visó, Maxine.

Dos abrics de visó, un per a la meva mare.

No em moriré per fer dinars de 25 cèntims.

Així i tot et cal portar mitges.

Hauria de fer un curs gaire llarg, Maxine?

Sis setmanes.

Ostres,

seria meravellós si...

després de graduar-me, començo a treballar de model, a la botiga

com tu unes setmanes i...

i llavors un dia,

entra un milionari jove i ben plantat.

Sí. No seria meravellós?

És dret al taulell del perfum i...

llavors de sobte es gira i em veu.

No diem ni una paraula durant molt temps i...

i llavors ell diu...

Comences a eixugar els plats?

Molt bé, però podria passar.

Dorothy Dale diu:

“El futur d'una alumna d'escola d'etiqueta és il·limitat.

Un cop surt de les nostres portes, està a punt per tractar amb qui sigui

-...i a punt perquè li toqui la grossa. - Veus?

- Hola, senyoreta Chambers. - Hola, senyoreta Blaine.

Hola, senyoreta Chambers.

Senyoreta Eames.

Sobre les seves classes...

cal pagar cada setmana per endavant.

Perdoni, senyoreta Chambers.

Escola d'etiqueta Dorothy Dale.

Estaríem contents de recomanar una model.

Totes les nostres models estan qualificadíssimes.

Sí, senyor Lawrence, hi serà a les nou.

Gràcies.

Podria donar-n'hi cinc ara i...

i els altres cinc quan vingui el dijous?

El dijous?

El dijous. I tant.

Senyoreta Maude Eames,

cinc dòlars.

Li faria res posar Leonora Eames? Me l'he canviat.

No, i ara.

“Leonora.”

“Leonora,” és encantador!

Gràcies.

A vostè.

Un dinar encantador, senyora Burton.

“Burton.”

“Bur-ton.”

Moltes gràcies per convidar-me.

Reculli la bossa.

Ai, em sap greu. Gràcies.

- Bona tarda. - Bona tarda.

Bravo, t'ha quedat molt bé.

Encreua les cames, estimada.

Pot venir la senyoreta Eames?

Sí, senyoreta Dale.

Més confiança, estimada.

Parla clar, amb bona veu.

Quina és la teva pell preferida?

- Visó. - Visó.

La meva també.

Creu-t'ho o no, això és un preciós abric de visó.

Quarta planta, cosmètica, joies, perfum i pells.

Senyoreta, un moment.

Només 4995, més impostos.

Cinc mil, no està malament.

- T'agrada l'esquena? - L'adoro.

Les pells són sublims. Simplement divines.

En Wally ja ha signat amb la Metro?

No, encara no.

Més val que et facis setinar el vell.

Tens raó.

M'estimaria més que em regalés un braçalet nou.

És clar que sí, amor meu.

T'agrada, amor meu?

Espero que no estiguis ofesa, dic amor meu a tothom.

Quin abric tan preciós.

Puc veure el folre?

Només 4995, més impostos.

Més impostos, encantador, amor meu, encantador.

Diria que fa poc que treballes aquí.

Sí.

Aguanta això un moment, sisplau.

Faig una festa preciosa aquest cap de setmana, en un iot.

Té. Anem a Catalina.

No, gràcies.

Hi haurà molta gent, amor meu. Aire fresc, sol, i,

si no t'agrada, te'n pots anar.

No, gràcies. Au, no siguis una burgesa ximpleta.

Tu tens feina, jo tinc feina.

Podem xerrar durant hores però...

arribaríem al mateix punt, no?

El iot és del meu associat comercial, encantador.

Sortim de casa meva el divendres a dos quarts de 7.

Serà sublim, amor meu.

Bona relaxació. A tout à l'heure.

Has rebut una invitació?

- No hi vaig. - Has perdut el seny.

9995, fet a mà de...

Perdoni, només mirem.

No saps per qui és la festa?

Smith Ohlrig, sigui qui sigui.

Només el “Wall” de Wall Street, maca.

El caniche treballa per a ell.

- 9995, fet a mà de... - Vine, amor meu.

Diuen que aquestes festes són espaterrants.

Hauran de prescindir de mi.

Pobra de tu!

Només 4995, més impostos.

No hi aniré, Maxine.

Com ho fem les noies pobres per conèixer homes com Ohlrig?

No serveix de res, Maxine. Estic espantosa.

- No hi vaig. - Tot al teu cap.

Aquest vestit no fa per a mi i...

Aquesta cremallera!

La festa del iot tampoc no fa per a mi.

Com ho saps? No has anat mai a cap.

Només hi volia anar per això.

Per descobrir com seria,

però no amb aquells personatges.

Qualsevol home que vagi a una festa així només té una idea,

i ja n'hi sobra una.

Ja saps anar amb compte.

No vull anar a una festa on hagi d'anar amb compte.

Descorda'm la cremallera, sisplau.

Com tu diguis.

- Però la festa és una inversió, Nora. - Ja ho sé.

- Hauria de pensar en la seguretat. - Exacte.

- Qui hi ha? - La Velma.

La Velma, eh?

I què és la seguretat? Diners.

- Punt. - Exclamació!

- Hola. - Hola.

Aquí teniu la pell, noies,

-...em sap greu fer tard, però... - Gràcies, però...

Potser hauries de tornar a casa.

- He portat guants per si de cas. - Gràcies.

Són fantàstics, Velma, moltes gràcies.

- No tinc pressa... - Fins demà.

- Què passa? - Parlaré amb tu demà.

- No puc veure com li queda el meu abric? - Ves, Velma.