My Darling Clementine

Va! Va!

Vinga, vedell!

Xo...

Texas?

Bous de Chihuahua.

-Hola. -Hola.

Em dic Clanton. Aquest és el meu fill Ike. El gran.

Hi ha aigua fresca més enllà?

Sí. Dues, tres milles seguint el camí.

-Aquest bestiar es veu molt magre. -Sí.

Jo i els meus germans el duem a Califòrnia.

Si no tens cap compromís, te l'agafo de les mans.

No m'interessa.

Et faig una bona oferta. T'ho pago en plata, tres dòlars per cap.

No.

-Podria augmentar a cinc dòlars de plata. -En vaig pagar més a Mèxic.

No faran gaire bona pinta quan arribis a Califòrnia.

Menjaran quan arribem a terra de pastures.

Aquest país és ben abrupte.

No és terra de vaques. Molt diferent d'on vinc.

-Com en dieu d'aquest lloc? -Després de la pujada, un gran poble,

-Es diu Tombstone. Un poble magnífic. -Tombstone?

Sí, n'he sentit parlar.

Jo i els meus germans

podríem fer-hi cap aquesta nit. A afaitar-nos, un got de cervesa.

Us ho passaríeu bé. Tothom despert, tot obert a Tombstone.

-Hi trobareu de tot. -Gràcies.

James, aquesta teca és boníssima.

Un dia d'aquests seràs tan bon cuiner com la mare.

-Vaig aprenent i provant. -És el que li dic.

La Corey Sue no s'hi casa perquè sigui maco. És perquè és bon cuiner.

Ja hi tornem amb la chingadera .

Deu-n'hi-do quin tros de bronze.

Bronze? És plata massissa.

Vint-i-cinc dòlars nord-americans de plata massissa, oi, germà Wyatt?

I tant que sí, James. No deixis que t'enganyi.

Quedarà preciós als tirabuixons de la Corey Sue.

Ben veritat.

A cavall. Si anem al poble, som-hi.

Vint-i-cinc dòlars d'or. Renoi, quina ganga!

-Xo, noia! Xo! -Que vagi bé, James.

Que vagi bé.

Que vagi bé, Wyatt. Morgan. Que vagi bé, Virgil.

És allà. Tombstone.

Anem.

Bona nit, senyors. Benvinguts al Bon Ton Tonsorial Parlor.

-Barberia? -Si vol dir-ne així.

Què puc fer per vostès?

-Afaitar. -Tallem els cabells?

-Afaitar. -També hi ha banys.

Afaitar.

No sé gaire com funciona. Només fa una setmana que el tinc.

Ha vingut de Chicago.

-Sou miners? -No.

-Buscadors? -Som ramaders.

Estem de pas. Afaitar, sisplau.

Ei!

Ei, barber!

Quina mena de poble és aquest?

Barber!

Luke, saps el teu deure. Tu i els teus ajudants entreu a buscar-lo.

És Charlie l'indi, borratxo. No penso suïcidar-me jo mateix.

-Jo tampoc. -No penso entrar allà dins.

Però quina mena de poble és aquest? Disculpi'm, senyora.

No pots afaitar-te sense que et passin els taps.

Vostè és el marshal . Agafi aquell indi borratxo.

-Per què no ho fa vostè? -No em paguen per això.

A mi tampoc no em paguen prou.

Jove, vagi amb compte!

No passa res, senyores.

No l'hi retrec, al vell Luke. Jo tampoc no hi entraria.

Però quina mena de poble és aquest, que venen alcohol als indis?

Li he fet un nyanyo al cap més gran que un ou de gall dindi.

Indi, fora del poble i no tornis.

Li agradaria quedar-se aquí, de marshal ?

No. Barber!

-200 al mes amb aquesta insígnia. -No m'interessa.

Només estic de pas buscant una afaitada relaxant.

-Que siguin 250. -No m'interessa.

Ei, senyor Bon Ton!

-Afaiti'm, sisplau. -Volem donar-li les gràcies, senyor...?

-Earp. Wyatt Earp. -Què?

No és pas el marshal de Dodge City?

Ex-marshal.

El bestiar ha desaparegut!

James!

James!

La feina de marshal encara està disponible?

Sí.

-L'agafaré. -És seva.

Però els meus germans han de ser els ajudants.

-Quan vol començar? -Ara.

-Qui porta el joc per aquí? -Doc Holliday, sobretot.

-Qui porta el bestiar? -Els Clanton.

El vell Clanton i els seus quatre fills.

Bona nit, senyor Clanton.

Bona nit.

El del ramat, recorda?

Ah, i tant, el recordo.

Tenia raó. No hi he anat gaire lluny.

L'han robat aquest vespre.

Ah, sí?

Doncs quina llàstima.

Suposo que no va cap a Califòrnia, eh?

No. Em sembla que em quedaré una temporada.

He agafat una feina.

-Arriant vaques? -De marshal .

De marshal ? A Tombstone?

Bé! Bona sort, senyor...?

Earp. Wyatt Earp.

1864-1882.

Divuit anys.

No has tingut gaires possibilitats, oi, James?

He escrit al papa i a la Corey Sue. Quedaran desfets.

La Corey Sue és jove. Però el papa no ho superarà mai.

Vindré a veure't de tant en tant, James. I en Morg i en Virg.

Serem per aquí una temporada.

Ves a saber. Potser quan deixem aquest país,

els nanos com tu podran créixer i viure segurs.

-Què has descobert? -He seguit el rastre

des de territori Clanton fins al riu. Traslladen bestiar, és ben clar.

Ves a dormir una mica. Hi ha cafè sobre l'estufa i mongetes.

En Morg farà una escorta fins a Tucson.

Potser valdrà més que pregunti pels bancs mentre soc allà.

Són massa llestos per això.

Chihuahua, canta'ns la de la vella mula cega.

Ei, Mac. M'han dit que en Doc torna avui.

Potser sí i potser no. No ho he sentit.

Saps on ha anat?

A Tucson. A l'altra banda de la frontera. Qui sap on va en Doc?

M'encanta el pòquer.

Sí, senyor, m'agrada molt el pòquer.

Cada mà un problema diferent.

Haig de fer una mica de càlculs.

Què faria si fos al seu lloc, senyor Jugador?

Ha agafat tres cartes i jo m'he quedat clavat,

i tot i així ha pujat.

Ara la pregunta és, què hauria de fer?

Sí, un joc interessantíssim, el pòquer. Un joc d'atzar.

Senyoreta, el pòquer és admirable, però vostè hi afegeix possibilitats.

Si l'enxampo un altre cop, la torno a la reserva apatxe...

Escolti, senyor Marshal Estrella de Llauna.

Això és el poble de Doc Holliday, i quan torni...

Perdoni, però no m'agraden les partides a vuit mans.

-Senyor marshal , no deu pas pensar que... -No, i ara.

-Per on anàvem? -Ell acaba d'apujar, marshal .

Ah, sí.

Veient que sabeu que en tinc tres d'un pal,

suposo que..

Com estàs, Doc?

Has tingut bon viatge?

Doc Holliday.

Se'l veu simpàtic.

Que no hi hagi merder.

Et vaig dir que sortissis del poble i no tornessis.

-Et donaré una part del que hi guanyi. -Et vaig dir que sortissis del poble.

Canvieu-m'ho, sisplau.

Aquella porta és per a senyores i senyors.

Continuïn amb el joc, senyors.

Canvieu-me. Es fa tard. Ens veurem més endavant.

Un poble complicat per fer una partida de pòquer tranquil·la.

-Hola. -Bona nit.

-Soc... -Wyatt Earp. Ja ho sé.

Ho sé tot de tu i la raó que siguis aquí.

He sentit parlar molt de tu també, Doc.

Has deixat la marca a Deadwood, Denver i altres llocs.

De fet, gairebé es podria seguir el teu rastre anant de cementiri en cementiri.

Aquí n'hi ha un també.

El cementiri més gran a l'oest de les Rocoses.

Els marshals i jo ens avenim més quan ho entenem de seguida.

-Capto el que dius, Doc. -Bé. Una copa?

Gràcies. Creu-me que sí.

Mac, una copa de xampany per al marshal .

Que sigui whisky.

És el meu convidat, marshal .

Xampany.

Que sigui xampany, Mac.

-Fas plans de quedar-te molt temps? -Una temporada.

Fins que enxampis els lladres de bestiar que van matar el teu germà?

-Aquesta és la idea general. -Quina és la idea específica?

No t'acabo d'entendre.

No s'ha ficat al cap lliurar-nos de tot mal?

No se m'havia acudit. Però no és mala idea.

-Això és pel que em paguen. -Anem a casos concrets, marshal .

Jo, per exemple.

Com em tractaria si tingués el caprici d'infringir la llei?

-Ja ho ha fet. -Per exemple?

Treure aquell estufat del poble. No és cosa seva.

Veig que ens trobem en camps contraris, marshal . Desenfunda.

-No puc. -Això té fàcil solució.

Mac!

La pistola del meu germà Morg.

El gros és en Morg.

L'altre, aquell ben plantat, és el meu germà Virg.

-Aquest és en Doc Holliday, nois. -Hola, Doc.

-Hola. -Hola.

Feu una copa.

De bon grat, Doc.

-Ajunta-t'hi, Mac. -Sí, senyor. Gràcies.

Senyors.