The Seventh Seal (Det sjunde inseglet)

El setè segell

* i quan l'Anyell va haver obert el setè segell,*

* hi va ha silenci al cel per l'espai de mitja hora.*

* I els set àngels que tenien les set trompetes*

* Es van preparar per tocar.*

Qui ets?

Soc la Mort.

Has vingut a buscar-me?

Fa temps que soc al teu costat.

Sí, ja ho sé.

Estàs a punt?

La meva carn té por, però jo no.

Espera't un moment.

Tots ho dieu. Però no concedeixo ajornaments.

Jugues a escacs, oi?

Com ho sabies?

He vist pintures i sentit balades.

Sí, soc un jugador expert.

No pots ser millor que jo.

Per què vols jugar a escacs amb mi?

Això és cosa meva.

Tens tota la raó.

Però mentre resisteixi contra tu, viuré.

I si guanyo, em deixes lliure.

Has tret negres.

Molt escaient, no trobes?

* Jeure entre les cames d'una meuca*

* És el lloc per a gent com jo*

* El Senyor és dalt del cel, Molt enllà del firmament*

* Mentre que aquí sota a cada carrer*

* És el germà Satanàs qui trobaràs*

Tothom a Färjestad parlava de mals averanys i altres horrors.

Diuen que dos cavalls es van devorar entre ells ahir a la nit.

Les tombes es van obrir de bat a bat,

i els cadàvers restaven escampats.

Quatre sols penjaven del cel ahir a la tarda.

Pots dir-me per on es va a la fonda?

T'ha dit el camí?

No exactament.

- Què ha dit? - Res.

- Era mut? - No, senyor.

De fet, era força eloqüent.

- Ah! - D'allò més eloqüent.

Tot i que el que havia de dir era bastant llòbrec.

Bon dia. Has esmorzat?

Llàstima que no pugui menjar herba.

Pots ensenyar-me'n?

Estem una mica escurats ara mateix.

Per aquests verals no els agraden gaire els malabarismes.

Mia, desperta't!

Haig de dir-te el que he vist!

Ha passat alguna cosa?

He tingut una visió.

No, no era una visió. Era ben real.

Ah! Has tingut una altra visió.

De debò que l'he vista.

A qui has vist?

La Verge Maria.

Sí?

Era tan a prop que la podria haver tocat.

Duia una corona daurada i una túnica blava amb flors daurades.

Anava descalça, i amb les manetes morenes

aguantava l'Infant i l'ensenyava a caminar.

M'ha vist que l'observava i m'ha somrigut.

Els ulls se m'han omplert de llàgrimes,

i quan me les he eixugat, se n'havia anat.

I hi havia una gran quietud arreu,

al cel i a la terra.

Ho entens?

Les coses que t'imagines.

Ja veig que no em creus, però era real.

No la realitat que veus. D'una mena diferent.

Com quan vas dir que el dimoni havia pintat les rodes del carro vermelles, x

Fent servir la cua de pinzell.

Per què has de retreure sempre allò?

Llavors et vam trobar pintura vermell sota les ungles.

Potser allò ho vaig inventar,

Però només perquè creguessis les altres visions, les reals.

Controla les teves visions,

O la gent pensarà que ets un enze, i no ho ets.

Almenys encara no, pel que sé. Tot i que no puc estar-ne segura.

No he demanat tenir visions.

No és culpa meva si em parlen veus,

La Verge se m'apareix,

I als àngels i dimonis els agrada la meva companyia.

Us ho vaig dir d'una vegada per totes:

Haig de poder dormir al matí!

He pregat i suplicat, però res no va bé.

Doncs us ho dic:

Calleu!

Mikael.

Vull una vida millor per a Mikael.

Serà un gran acròbata.

O potser una malabarista

que pot fer el truc impossible.

Quin truc és aquest?

Deixar una pilota suspesa en l'aire.

- Això és impossible. - Per a tu i per a mi.

Però no per a ell.

Tu i els teus somnis.

He escrit una cançó

mentre jeia despert tota la nit.

Vols sentir-la? - Sí, canta-la.

Tinc molta curiositat.

* En una branca de lliri hi havia un colom*

* En el cel de Sant Joan*

* Canta molt dolç sobre Jesucrist*

* I hi ha una gran alegria a dalt*

Mia, que dorms?

Era una cançó preciosa.

Encara no he acabat.

Ho he sentit, però dormiré una mica més.

Canta'm la resta més tard.

L’únic que fas és dormir.

Això és una màscara per a un actor? T'ho demano.

Si els sacerdots no paguessin tan bé, els diria que no.

Faràs de Mort?

Esporuguir gent com cal amb aquesta ximpleria!

Què representem?

El banquet dels sants a Elsinore, Als esglaons de l'església, ni més ni menys.

Per què no alguna cosa obscena? La gent s'ho estima més, i és més divertit.

Idiota!

Diuen que una mala pesta amenaça la terra.

Els sacerdots especulen amb la mort sobtada i el mal de panxa moral.

Quins papers fem?

Un beneit com tu pot fer de l'ànima de l'home.

És un mal paper.

Qui decideix aquí? Qui dirigeix aquesta companyia? T'ho demano.

“Aquesta llei, O ximple, és inapel·lable.

La teva vida penja d'un fil,

I el teu temps és breu.”

Agradaré a les senyores amb aquesta indumentària? Us ho demano.

- Jof? - Què?

Seu i no diguis ni una paraula.

Callat com la tomba.

T'estimo.

De què va això?

La dansa de la Mort.

- És la Mort allò? - Sí, balla amb ells.

Per què pintes una ximpleria així?

Per recordar a la gent que moriran.

Això no els alegrarà gens.

Per què alegrar-los sempre, collons?

Per què no espantar-los una mica?

- No miraran les teves pintures. - Sí que ho faran.

Un crani és més interessant que una dona nua.

Si els espantes...

- Pensaran. - I si pensen...

- S'espantaran. - I es llançaran en braços dels sacerdots.

- No puc evitar-ho. - Només pintes.

Pinto les coses tal com són. La gent pot fer com vulgui.

Alguns et maleiran.

Llavors pintaré alguna cosa divertida.

S'ha de viure.

Almenys fins que la plaga ens enxampi.

La plaga? Sona horrible.

Hauries de veure els furóncols del coll,

I com el cos es panseix

i els membres espeterneguen com cordes embogides.

- Sona repugnant. - Repugnant de debò.

Proven d'arrencar-se els furóncols de la carn.

Es mosseguen les mans,

S'obren les venes,

I xisclen al cel.

Espantat?

Jo? No em coneixes.

Què és aquesta porqueria d'allà?

Curiosament, els pobres malaurats pensen

que la plaga és un càstig de Déu.

Munions de “pecadors” vaguen per la terra fuetejant-se

per complaure el Senyor.

Es fuetegen?

Sí. És horrible de veure.

Millor amagar-se en una rasa fins que passin.

Tens ginebra? No he pres res més que aigua tot el dia.

Estic tan assedegat com un camell del desert.

Diria que t'he espantat al capdavall.

Vull confessar tan sincerament com pugui,

Però el meu cor és buit.

I la buidor és un mirall

girat cap a la meva cara.

M'hi veig,

I m'omple d'aversió i horror.

La meva indiferència al proïsme m'ha apartat de la seva companyia.

Ara visc en un món de fantasmes,

Presoner dels meus somnis.

- Així i tot no vols morir. - Sí que vull.

Què esperes?

Vull saber.

Vols una garantia.

Digue'n com vulguis.

Ha de ser tan inconcebible conèixer Déu a través dels sentits?

Per què ha d'amagar-se en una boira de promeses mig articulades

i miracles ocults?

Com podem creure els creients quan no ens creiem ni nosaltres?

Què serà dels que volen creure però no poden?

I d'aquells que ni volen ni poden creure?

Per què no puc matar aquest Déu de dintre meu?

Per què ha de continuar vivint a dins meu d'aquesta manera dolorosa i humiliant

quan vull arrencar-lo del meu cor?