The World According to Garp

EL MÓN SEGONS GARP

Garp?

Garp.

Garp.

- Garp? - Sí, Garp.

Sona a peix.

Un garp va deixar prenyada la meva filla.

Mira si és el nom o cognom d'aquell fill de puta.

- Era el nom o cognom? - Era Garp.

Només Garp. I res més.

- Em sembla que era el cognom. - Com es deia de nom?

- No ho vaig saber mai. - No va saber mai el nom?

- Jenny, has de saber el nom. - Sergent tècnic Garp.

Ho sabia, ho sabia. Un maleït soldat.

- Sergent tècnic? - S.T.

Sí. S.T. Garp.

El meu fill es diu així.

Si mai conec aquest fill de puta, el mataré.

Ja és mort.

Suposo que no et vas molestar a casar-te.

Casar-se? Ni va conèixer aquell fill de puta.

No volia casar-me. Volia un fill.

- Però un anell de casament… - No necessitava l'anell, mare.

- Necessitava el seu esperma. - No...!

Ni se t'acudeixi dir “esperma” en aquesta casa.

- On vas? - A buscar feina.

Soc una infermera formada, i tinc pensat continuar la meva feina.

Jenny!

Jenny! A la guerra, de quin costat estava?

- Era dels nostres, almenys? - No estava de costat.

Estava de panxa enlaire en un hospital.

Una nit, quan tenia una de les seves ereccions habituals,

m'hi vaig ficar al damunt i se'm va escórrer a dins.

Va ejacular, i com a resultat, tinc un nadó magnífic.

No sento una merda… On ha anat?

Winifred.

Ai, Déu meu.

Quin cos!

Quin cos! Això, senyors, és un cos.

Tant de bo fos una noia. Si jo fos una noia, em trauria la roba,

em posaria davant d'un mirall i em miraria durant hores.

El cos ideal americà.

Per què un jugador de bàsquet no pot engendrar un fill?

Aquest tothom el sap… Ei!

Agafa'l, Bosworth.

Pritchard, dona-m'ho!

- On és? - Jo no ho tinc.

- On ho has posat? - Xxt.

És clar que pots dir-me què ha passat.

Entra aquí.

M'he cordat la cremallera massa de pressa, i me l'he enganxada.

Ja ho veig.

Haurem de descordar-te.

- Ja ho he provat, però fa mal. - És això o amputar.

No podem tenir-te desfilant com un salvatge de Borneo.

Ah!

No passa res. Aguanta. T'hi posaré alguna cosa.

Aquesta me la pagaràs, Pritchard.

Jeffrey.

- Deixa-la tranquil·la una temporada. - Sí, senyoreta Fields.

Què fas despert?

- Papa. - Papa no.

Mama. Digues “mama.”

Mama.

El papa és mort. El van matar.

No, deixa anar. Dona-m'ho.

Deixa anar. Deixa...

D'on ho has tret?

Malalts!

Fins i tot quan estan sans, estan malalts de luxúria.

Bosworth.

Bosworth. Una paraula d'advertiment, porc d'estaca!

Si exposes el meu fill un cop més a vulgaritats així,

inocularé els teus suspensoris amb pesta bubònica.

Et deixarà tan ben servit, que no tindràs ni on gratar-te.

- Ho entens? - Sí, senyoreta Fields.

Magnífic. Doncs bona nit, Bosworth.

Que dormis bé.

El pare era aviador.

T'ho vaig dir, era artiller en un avió.

Si anava en un avió, era aviador.

Era molt gran?

No ho sé. No el vaig veure mai dret.

- Per què no? - T'ho diré algun dia.

Aquest curs no el faràs.

El text és avorrit, i Stewart Percy encara més avorrit.

Avui per poc no m'adormo a la seva classe.

Potser no va morir.

- Qui? - El pare.

I tant que sí. Ben mort.

“Mitologia.”

Et comprovaré aquesta classe la setmana que ve.

El Genet Solidari es va morir.

- És el Genet Solitari, no Solidari. - Es va morir.

- Em sap greu. - Però en realitat no.

Tothom pensava que era mort, però no ho era.

Potser el meu pare tampoc va morir.

En realitat.

Soc infermera. Ho sé. Va morir.

- Jo volaré com el papa? - No ho sé.

Recordo que volava.

Quan vas néixer, estava tan feliç,

que et tirava amunt i avall.

- Me'n recordo. - Eres massa petit per recordar-te'n.

Me'n recordo. Vaig anar a volar amb el papa la setmana passada.

Penses anar a dormir o quedar-te llevat pensant idees estranyes?

Em quedaré llevat pensant idees estranyes una estona.

Molt bé. Magnífic.

Bona nit.

- Ens veurem al matí. - Si encara soc aquí.

- No necessites cap pare. - Tots els altres nens en tenen.

Si tots tinguessin boca de trinxera, també voldries tenir-ne?

- Estic cansat d'aquesta resposta. - I jo de les teves preguntes.

Bona nit.

jo / papa

Papa!

Socors, papa!

Vigila, papa!

- Ei, passa-la, Stuey! - Sé com es fan els nens.

- Jo també. - Com vols saber-ho?

No tens pare. Ets un fill bord.

- Te n'ensenyaré. - Mico el del mig.

Mico el del mig.

Molt bé, el primer és...

Tinc mal de cap. Ai, el cap. Tinc mal de cap. Avui no.

Ara tu hauries d'atacar-me i treure'm la roba.

Segur?

Sí. I tu hauries de dir: “Cada nit tens mal de cap.”

- D'acord? - D'acord.

- Avui no. Tinc mal de cap. - Cada nit tens mal de cap.

- No, no facis això. Fa pessigolles. - No, Bonkers! Prou, Bonkers!

- Ah! - Prou! Ves-te'n, Bonkers!

Cushie. Cushie!

- No, Bonkers! No! - Cushie!

- Para! - Bonkers!

- Bonkie! - Ah!

Bonkie! Estàs bé, grandassàs?

- Cushie, què ha passat? - En Bonkie ha mossegat en Garp.

Ja ho veig. En Bonkie ha mossegat en Garp.

Almenys el gos té bon gust, eh?

- Fa mal? - Sí. Molt.

- No hauries d'empipar-lo. - No ho feia!

- Fa mal! - Vinga, corre cap a casa teva.

Ves amb ta mare. És infermera. Ella pot curar-t'ho.

- Què ha passat? - En Bonkie ha mossegat en Garp.

Vinga, canalla, s'ha acabat la diversió.

Vinga, Pooh. Hora de dinar.

- Mama! Mama! - Garp?

- Garp, què ha passat? - En Bonkers m'ha mossegat!

Fill de puta! T'ha arrencat el lòbul de l'orella.

El senyor Percy ha dit que tenia bon gust!

Ah, sí?

No et moguis, Bonkie, no et moguis. Bon gos.

Somriu, Cushie. Així. Au, vinga, Pooh, somriu.

La foto d’aquest any la veuran a tots els nostres amics.

Somriu i fes cara alegre.

Pooh, vols somriure, collons?

Si no somrius, no trobaràs mai marit.

Collons.

- El meu fill no és menjar de gos, hòstia! - Calma't, Jenny.

- En Bonkers s'ha esverat una mica. - Jo també estic una mica esverada.

- On és en Bonkers? - Per què?

Vull dur-lo a infermeria a posar-li una injecció.

- Per què? - Perquè no torni a mossegar.

- Amb una injecció? - Sí. Estarà mort.

- No ho deus dir de debò. - Ja t'hi pots jugar el cul!

T'ho dic ara, o el lligues, el fas comportar,

o el deixaré sec.

Vinga, Garp.

- Mama! - No vull discutir-ho més.

- Bona tarda, degà Bodger. - Bona tarda, Jenny.

- Hola, Garp. - Hola, degà.

Tinc entès que començaràs les classes el semestre que ve.

Ara anàvem a inscriure'l en un esport.

Sí? A què t'apuntaràs?

- A bàsquet. - No ho sé.

Segur que ho faràs molt bé.

- Bona sort. - Moltes gràcies.

Per què no puc decidir l'esport?

Perquè ets massa jove. Els he mirat tots.

- Bàsquet és el millor. - Soc massa baix per fer bàsquet.

- Ei, Garp, vols jugar? - Sí.

No. Aquesta pla te'n faria fer, d'exercici!

- Vinga, aquí, som-hi. - Agafa el rebot!

Va, tornem a la defensa!

Som-hi, número quatre. Va, número quatre.

Som-hi, Chris. La línia base.

Al primer toc, nois. Moveu-la.

Va, anem. Al costat feble.

Entra, Joey.

Defenseu el rebot, va.

Vinga, Danny, els tenim.

- Vigileu-lo! - Llançament, Gary.

- Bon llançament. - Molt bé.

- Moveu-la, nois. - Som-hi.

Va, el mateix. El mateix a sota.

Som-hi. A punt?

Que no surti. Puja-li a cavall. Bé!

Va. Bona aquesta capgirada. Aixeca l'esquena.

Deu segons. Aguanta'l.