The Strange Love of Martha Ivers

L'ESTRANY AMOR DE MARTHA IVERS

Tanca la porta, ràpid.

Tens por dels trons?

No, m'agraden.

Millor, perquè n'hi haurà més.

-T'he portat menjar. Per al gatet també. -L'has robat?

No, l'he comprat.

I si ens enxampen, no vagis inventant històries que ho he fet.

Ja tinc prou maldecaps. Tu i el teu gatet.

-Vols que torni, Sam? -Calla i menja.

Em busquen?

La teva tia té tots els polis d'Iverstown mirant per forats del pany.

-No faràs que em trobin? -Sempre vens a buscar-me corrents.

Només puc comptar amb tu, Sam.

El circ se'n va aquesta nit. El tren passarà just per aquí.

Quan ho faci, segueix-me.

Corres tant com puguis, i quan t'agafis, agafa't fort.

No t'amoïnis per mi, Sam.

Calla!

Són allà.

Entesos, nanos. Si no teniu ales, esteu atrapats.

Entesos, Martha. Anem-hi.

No l'atrapareu mai! No l'atrapareu mai!

No li facis mal, idiota.

Entesos, senyoreta. La portarem a casa amb la seva tia.

-El senyor O'Neil la vol veure, senyora. -Fes-lo entrar.

La senyora Ivers el veurà ara.

-Bona nit, senyora Ivers. -Bona nit.

-Bona nit, senyora Ivers. -Tinc bones notícies. La Martha...

-Què li passa? -Han trobat la Martha.

Ja ho sé.

Ha sigut en Walter el responsable que trobessin la Martha.

Va dir a la policia on solen anar ella i aquell noi, en Sam Masterson.

-No és així, Walter? -Sí, pare.

El noi serà recompensat.

És un bon noi, i és llest.

-Si m'ho pogués permetre, l'enviaria... -L'enviaria a una escola com Harvard.

-Suposo que ja n'he parlat abans. -Moltes vegades.

Sí, senyora?

Porta el noi a la cuina, Lynch. Dona-li gelat.

Pots donar-li un tros de pastís, també. Ves.

-Dona gràcies a la senyora Ivers, Walter. -Gràcies, senyora Ivers.

Ha perdut la seva alumna, senyor O'Neil. L'enviaré fora.

Sé per què es va oferir a fer-li de tutor.

Sé per què ha fet que en Walter fes les classes amb ella.

Sé per què vol que visqui aquí. Una beca per a en Walter, vet aquí.

Però no soc una fundació, senyor O'Neil.

Tant me fa si en Walter condueix un camió o va a Harvard.

Probablement serà molt més feliç conduint un camió.

L'esperen, senyoreta.

Un moment, senyoreta.

Es diu Lundeen.

Digui a la senyora Ivers que el nom del detectiu que l'ha agafada és Lundeen.

L'hi diré.

L'agafaré jo, senyoreta.

- No. Valdria més, senyoreta.

Ja sap com se sent per aquest gat. El portaré a la seva habitació.

La seva tia l'espera.

Més a prop, Martha.

Més a prop, Martha.

Mira'm.

No sembles gaire penedida.

N'estic. De deixar-me enxampar.

Tant se val el que facis, no ploraré.

És la quarta vegada que has intentat fugir.

Cada vegada t'han tornat aquí. Per molt lluny que anessis...

-T'han tornat aquí. -No tot el món és propietat teva.

En tinc prou prou per assegurar-me que sempre et tornaran aquí.

Ho entens?

Ho entens?

La seva tia no mereix una actitud així, Martha.

No hi ha gaires dones amb tanta paciència i tanta amabilitat.

I no hi ha gaires nenes que estarien tan desagraïdes.

Quan entendràs que faig tot això per tu?

Que intento rentar-te la brutícia i la porqueria.

-Tornar a fer de tu una Ivers. -Em dic Smith.

Igual que el meu pare.

Et dius Ivers. Et vaig fer canviar el nom legalment.

-Tant me fa el que hagis fet. -Et dius Ivers...

Igual que ta mare, abans de ser prou estúpida per casar-se amb...

Calla! Calla!

-Com goses? -Calla!

Encara tens la seva boca infame.

No et deixaré parlar així del pare.

El teu pare no era ningú, un ajudant de moliner.

El millor que va fer mai per tu va ser morir.

-Et mataré! Et mataré! Et mataré! -Martha, prou! Prou!

No passa res, senyor O'Neil.

Puja a la teva habitació i posa't roba eixuta.

Havent sopat vull tenir una conversa amb tu.

És tard. Vaig a buscar el meu fill. Bona nit.

Quedi's. Estic trasbalsada.

-Vull algú amb qui parlar. -Sí, senyora Ivers.

En Lynch m'ha dit que et portés la Bundles.

He pensat que tindria gana, també li he portat la llet.

Odia els gats. Odia tot el que m'agrada.

Un policia ha vingut a casa meva aquest matí.

M'ha demanat si tenia idea d'on podies haver anat.

-El pare deia que el meu deure era dir-ho. -El teu pare.

No he dit res.

Tant se val el que el pare hagi dit a la teva tia. No he dit res.

Tinc fred. M'haig de canviar la roba.

Deixaré la porta oberta, que et pugui sentir.

El pare diu que ets beneita.

El pare diu que algun dia ho tindràs tot al món.

El pare va dir que només que tinguéssim una petita part del que tindràs...

-podria anar a Harvard. -Què?

Podria anar a Harvard!

-Els llums! Què ha passat als llums? -S'han apagat.

Em sembla que s'han apagat a tota la casa.

Hi ha una espelma i mistos a la taula de prop de la paret.

No et moguis. Ho faig jo.

No creu que seria millor pujar a veure si la Martha està bé?

La Martha estarà bé on sigui. Li toca.

Tinc por dels llamps i trons. Tira les cortines! Vaig a canviar-me.

Martha!

Si dius res, et trenco el nas.

No diré res. Martha!

La Martha et dirà que no penso dir res.

Sam.

Fixa’t, Walter, ja t'he dit que no l'atraparien mai. Sam, corda'm.

He vingut a dir adeu.

M'ho he ben pensat, Martha. És millor que et quedis.

-No penso quedar-me aquí. L'odio! -Només has de tractar-la amb mà esquerra.

-Me'n vaig amb tu. -Ei, escolta'm!

-No vull escoltar. -És tard. Me n'haig d'anar.

Deixa'l anar, Martha.

Si l'atrapen, l'enviaran a un reformatori. Ho ha dit la senyora Ivers.

Primer m'han d'atrapar.

Entesos, Sam, si no vols dur-me amb tu, me n'aniré sense tu.

Me n'aniré sola.

Entesos. Llavors, anem.

Vull pujar corrents a les golfes. Vull agafar un parell de coses.

Sam. Ràpid, Sam.

Sam, la Bundles. Se’n va cap a baix.

-Sam, la meva tia. -Hi vaig jo.

Aquí, mixeta, mixeta, mixeta.

Sam, la tens? La tens, Sam?

Afanya't, Sam, o aquella vella bruixa ens enxamparà.

És morta.

Érem a dalt. Hem sentit un soroll i hem baixat.

Hem vist un home, un home gros.

Se n'anava. Per aquella porta de davant, se n'ha anat. Fixi's, és oberta.

Estava estirada aquí.

I això... Això era aquí a terra, també.

Ho he collit.

No és cert, Walter? No?

Ho és, Walter?

Sí, pare, ho és.

Deixa-ho.

Deixa-ho exactament on ho has trobat.

Serà millor que tots dos pugeu a dalt.

Trucaré a la policia.

-No te'n sortiràs. Mai. -El teu pare em creu.

- No ho sé. No n'estic segura. -Tu tanca la boca.

I en Sam? Què passa amb en Sam? Era a la casa. Ho ha vist.

-En Sam no ho dirà mai. -Sí. Està espantat.

-Per això ha fugit després que passés. -En Sam no ho dirà mai.

En Sam està espantat. Ha fugit. Jo no. Jo m'he quedat.

No, no ho farà. En Sam no. En Sam no!

Vull parlar amb tots dos.

Seieu.

Ara, quan vingui la policia, els direu

exactament el que m'heu dit a mi.

-Ho entens, Martha? -Sí, senyor O'Neil.

-I tu també, Walter? -Sí, pare.

Pobra criatura.

Ara estaràs ben sola al món.

Excepte en Walter i jo.

Però no cal que tinguis por. Sempre serem amb tu, en Walter i jo.

No et deixarem mai.

Gràcies, senyor O'Neil.

Concurs als Fair Grounds la setmana passada.

En desavantatge, Chestnut King sembla favorit.

Aquest paio no sap de què parla. El Chestnut King és un gos.

Ja perdia curses amb cavalls vaquers fa anys a Tijuana.

Ei, mira!

Què et sembla? T'agrada això, mariner?

Te'n vas d'un lloc de nano, fa potser 17, 18 anys, i te n'oblides completament.

Llavors, de sobte, vas amb cotxe...

I guaita tu, ensopegues amb el teu poble

just davant del nas.

Final de la línia, mariner. Vinga, desperta't.

-On som? -Enmig d'un petit accident.

-Què ha passat? -Hi havia un revolt, però no l'he agafat.

Vinga, haig d'arribar a Iverstown per reparar-ho.

La pròxima vegada, agafaré un paio que no s'adormi.

Benvingut a Iverstown. Potser aquesta vegada ho diuen de veritat.

Teniu algú aquí per arreglar aquest desastre?

Feu-lo entrar.

-10 dòlars més, no hi vas. -Hi vaig.

-5 dòlars més, ara no. -Hi vaig.

-5 dòlars per a tu. -Tira.

-Quant trigarà, mestre? -No ho puc dir fins que ens ho mirem.

-Torni demà. -Partida oberta?

No.

-Quatre. -Enrere, Joe.

-20-10 que no surt el quatre. -Hi vaig.

Vinga, Harry, un quatre.

-Set. Tu tires, Joe. -Gràcies.