The Last House

NO ÉS GENS APROPIAT ANOMENAR TERRA AQUEST PLANETA,

JA QUE ÉS EVIDENT QUE ÉS UN OCEÀ ARTHUR C. CLARKE

MOLL PÚBLIC DE PESCA

Ets el primer que pesco des de fa dies, però ets massa petit.

Ostres, mira què s'acosta.

Serà de les fortes.

Doncs sí.

Més val que torni a casa.

- Fins demà. - Adeu.

Tothom recorda on era el dia que la pluja va arribar.

Era un diumenge de principis d'hivern.

La previsió del temps anunciava sol.

Una depressió originada en alta mar

ha canviat de rumb i s'acosta de pressa.

S'esperen ruixats intensos a la ciutat,

amb vents que superaran els 45 km/h.

A la costa, hi ha risc d'inundació i d'onades altes.

Queda un mes per a les festes,

així que esperem que aquest canvi de temps…

Aquell matí, la gent feia la seva rutina.

- Preparat? - Sí, som-hi.

Aleshores vivíem tots a prop…

Molt bé, adeu.

…però era fàcil sentir-se sol.

Vinga, que plourà.

Sí, anem a dins.

El dia que la pluja va arribar,

ens vam adonar que no estàvem sols.

El desembre passat va ser el més càlid a Washington.

Us mantindrem informats.

No fotis.

Vam veure fins on arribarien alguns

per protegir casa seva.

INSEREIXI EL CODI

AGÈNCIA TRIBUTÀRIA, URGENT

Ei, on és tothom?

On són?

Hola, amic.

Bon dia.

- Si que m'han deixat dormir, els nens! - Quin silenci.

Ens has dut l'esmorzar?

I tant, he fet una bona pesca.

Ets el millor amb l'ham.

- Ho sé. - Gràcies.

- Bon dia. - Bon dia.

- Amunt! - Dònuts!

- Caram! - Dònuts!

- Podem fer bacó? - Ostres!

- Va, calma. - Bacó!

- No ens en deixeu? - Que rapinyaires.

- Totalment. - Encén-la.

- Sí. - Vinga.

Ja he medicat en Cassidy, però no li doneu bacó.

Tu te'l mereixes més.

SENSE CONNEXIÓ

Pare, internet ha deixat de funcionar.

No ho sé.

- Aquesta casa és una ruïna. - Si vols, ens mudem.

Sols ens falta jugar una mica més a la loteria.

Escolta.

Saps que faig broma, oi?

No és tot cosa teva.

Demà venen a mirar les esquerdes de la xemeneia.

- Més coses. - Què?

Diuen que els fonaments s'esfondren i que la casa s'aguanta per la xemeneia.

Seria una llauna que ens caigués a sobre mentre dormim.

Anem a comprar l'arbre de Nadal?

- Plou molt. - Au va.

Pare, ho vas prometre, si us plau.

- Ho vas prometre tu. - Pare!

- Vas ser tu. - Pare!

- Qui us ho va prometre? - Tu!

- Sí, som-hi. - Si us plau.

Comprem l'arbre.

- Som-hi! - El triaré jo.

- M'ajudes a posar-me-les? - Ja saps fer-ho sola.

- No vagis amb patinet per dins de casa. - Vinga, mare!

- Sempre tarda un munt. - Aleshores, per què et sorprèn?

Ajuda-la a calçar-se i espereu-nos al cotxe.

Afanya't, Ann!

- No em donis pressa. - I ara.

M'amago dels nostres fills.

Quan deixarem de posar l'arbre?

És Nadal, tros de Grinch.

Què has fet?

Treu el pestell, ximple.

- Ja està, ximple! - Calleu!

- No discutiu. Sou ximples tots dos. - No s'obre per culpa seva.

- A mi no em miris. - Has fet alguna cosa segur.

Que no! Sempre me les carrego jo.

És tot culpa teva. Jo soc la preferida i tu, el problemàtic.

- Calla, mocosa. - No soc una mocosa.

Tinc vuit anys.

Què heu fet?

- Res! - Res!

Prou, Cass.

A veure, Cass, silenci.

- Per què no sou al cotxe? - Això no s'obre.

- Estem atrapats. - No s'obre cap porta.

- Escolteu. - I la finestra de l'habitació?

D'acord.

Que absurd.

És una broma. Adolescents.

Potser han posat cola a les finestres i les portes, no?

No.

Prou, Cass.

No tinc cobertura.

No hi ha connexió.

Has reiniciat el rúter?

- Vas pagar la factura? - Sí.

Prou, Cass.

Ara tens cobertura?

- No, res. - Mare, pare!

- No s'obre cap finestra de l'habitació. - Totes estan bloquejades.

- Prou, Cass! - Graham, calla!

- Pare! Estàs bé? - Pare.

- Estàs bé? - Sí.

Sí, estic bé.

Estic bé.

D'acord.

Què passa? Pare!

- No ho entenc. - Enrere.

- Per què? Què vols fer? - Pare!

- No! - Jo me n'encarrego.

Jason, no!

- Para! - Mare!

- Atura't! - Pare!

Mare.

Pare.

Nens.

Mira, pare!

- Mare meva. - No som els únics.

- No podem sortir. - Mireu, ve algú.

Sí.

- Com es diu? Viu allà. - La dona d'en Greg.

Tant és.

- Susan. Crideu-la. - Susan!

Susan, busca ajuda!

Estem atrapats! Busca ajuda!

- Ell tampoc pot sortir. - Ara torno.

Bé, se'n va a buscar ajuda.

- Ens ajudaran. - Sí.

Perfecte, no passa res.

- Tot anirà bé. - D'acord. Sí, ho sé.

És…

No passa res.

No, ja està.

Molt bé, a veure què fan els veïns.

- Els coneixeu a tots? - Gairebé.

Els Richardson viuen al davant. Tenen tres nets.

- En Max és dentista. - Sí.

I aquell com es diu?

El ciclista.

- Qui? - Ciclista?

Està ridícul, amb tot l'equipament.

És en Greg. La d'abans era la seva dona.

Per què no ha tornat?

No t'amoïnis, aviat tornarà amb la policia.

També hi ha el xafarder.

- Com es diu? - Caram.

No saps el nom de ningú?

Sí, allà hi ha la pesada del gos.

Qui més?

Ah, sí, no oblidem el babau del vaixell.

Com li havia posat?

"La mar de bé"?

Que babau.

Et felicito.

Ann?

"Només era un clau d'una nit."

Ai, no!

- Què és això? - Una festa de pijames d'adults.

Quina diferència hi ha entre una d'adults i una de normal?

- En una d'adults… - Menges tots els dolços que vols.

- Que divertit. - Sí, suposo.

"El govern?"

Ep!

M'ha costat molt.

No és veritat.

"Potser, però per què?"

"Per protegir-nos?"

Mireu, el babau del vaixell té un cartell.

"Àliens" s'escriu així?

No, cuca.

Per què ens voldrien tancar a casa?

Per res.

SOM NOMÉS NOSALTRES O TOTA LA CIUTAT?

"O tot el món?"

Molt bé, mireu-me. Estem fora de perill.

Som a casa.

Tenim tot el que necessitem i, sobretot, ens tenim a nosaltres.

Vull un dònut.

No, menja els espaguetis.

És per l'ansietat.

Tu què en saps, de l'ansietat?

Si vosaltres esteu bé aquí dins, jo també.

La dona que corria ha degut trobar ajuda?

Vindrà algú, t'ho prometo.

Crec que ha sigut la pluja.

Ho ha fet la pluja.