Esimesed 200 rida.
Per què dorms a l'habitació de la teva germana i no a la teva?
El bany està més a prop.
D'on has tret això?
Ho he trobat.
Eres tan maco.
Quina manera de plegar les camises és aquesta?
Ets idiota.
S’ha de botonar fins a dalt.
Així no, deixa-m'ho a mi.
Mira.
No era tan difícil.
Leonardo, vigila la maleta. No l’has posada bé.
- Què li passa? - Tremola. Si freno fort
et caurà a sobre i et moriràs.
Ho tens tot?
- Tot? - Sí.
- El bitllet? El DNI? - Sí.
- El mòbil? - Sí.
- El carregador del mòbil? - Sí.
- L'ordinador? - Sí.
- El carregador de l'ordinador? - Un moment.
- Crec que he oblidat el DNI. - Què?
- De debò? - Era broma.
Ets un cap de suro. Ho saps?
- Fer bromes dins del cotxe és perillós. - Perdó.
Que et fotin! T'ho dic de tot cor!
No es bromeja dins d'un cotxe. Hi pots morir!
Perdó, perdó.
Quins plans tens quan arribis a Londres? Què faràs?
Arribo a Heathrow... No, perdó, a Gatwick.
- Mare de Déu! - Gatwick.
Ahir a la nit em vaig despertar amb un sagnat nasal.
Tens els capil·lars dèbils, com jo.
Jo de petita tenia sagnats nasals.
No el podia aturar, gairebé vaig morir dessagnat.
- Tan greu va ser? - Sí.
Potser hauria d'anar al metge.
No cal que t'ho mirin, no és res greu.
LONDRES
Ja soc fora.
D'acord, ja vinc.
El meu germà petit!
- Com estàs? - Bé, i tu?
- Bé. Com ha anat el vol? - Bé.
Passa.
No m’ho puc creure, que siguis aquí.
- T’agrada això de ser londinenc, rei? - Sí, és clar.
L'últim dia de classe vaig dir: "No us vull tornar a veure mai més!".
I ara soc aquí a Londres amb el Leonardo.
Ets amiga de la meva germana, no és culpa meva.
Leonardo, sempre és culpa teva.
L'imbècil ha rebut la planta.
Què ha dit?
El fill de puta m'ha enviat la foto.
Què passa?
- Em fa vergonya dir-li-ho al Leonardo. - Digues-li-ho!
La cosa és que vaig tenir relacions amb aquest paio
que no em va dir que tenia candidiasi.
Li vaig enviar un cactus a la seva oficina amb una nota: "Gràcies per la candidiasi".
Un paper negre en un sobre negre.
- Què és la candidiasi? - Leonardo, de debò?
És una malaltia venèria, rei.
- I què passa? - Busca-ho a Google.
No et preocupis, ho passarem genial al Maddox aquesta nit.
Sí, després en trobaré un altre.
Se m'ha oblidat dir-te, primer soparem aquí...
i després anirem a Maddox.
- Quin és el Maddox? - On vam anar l'any passat
a la zona de Piccadilly, hi vam anar junts una vegada.
- Quin tipus de música hi posen? - Hip-hop.
El lloc on us deixen entrar gratis perquè sou guapes i sou dones?
- Així és. - D'acord.
Fem pasta?
Em deixaràs les teves botes de pell de serp, nena?
És clar, reina. - Gràcies.
Anem a buscar alcohol, la Ceyda ens espera a l'estació.
- Qui és la Ceyda? - La meva amiga turca.
Una noia molt guapa.
- Amb això n'hi ha prou? - Sí.
Vinga. Som-hi.
Espavila.
- Tens la teva targeta Oyster? - Sí.
- Espavila! - No la trobo.
- Tens els ulls una mica grocs. - No els puc obrir al matí.
- Quina gràcia! - Et rius del meu patiment.
Leonardo, calla i acaricia’m el braç.
Sempre estàs amb les teves ximpleries…
Ei, nena! Ei!
Perdó per arribar tard. Aquest és el meu germà.
Hola, soc la Ceyda.
Hola, soc el Leonardo.
Mare meva! Us assembleu molt!
Mira els ulls! La forma!
Ja estàs beguda, oi? Vull dir...
No, ho juro! Ajuda'm, Grazia.
Són totalment diferents, Ceyda. Ella és un angelet, ell no.
No, es veu que són germans, vaja!
Això m'agrada, perquè és guapo.
Sortiria amb ell si no fos el meu germà!
Ep, compte, compte... No et passis!
És guapo. Això és veritat.
Vinga, som-hi.
Som-hi, som-hi.
- Com coi us beveu això? - Amb la boca, rei.
Merda, no trobo l'encenedor.
- Com pots haver-lo perdut? - No en tens un?
No, amor.
Perdona, tens un encenedor?
No, no en tinc.
Tens un encenedor?
- És clar. - Gràcies.
M'encanta el vestit.
Gràcies, a mi m'encanta el teu. D'on ets?
Soc de Londres. Ell és el William.
Un plaer.
No és la meva parella. És gai.
M’agraden els teus pírcings.
Moltes gràcies.
Que guapo!
Recordes aquell noi desesperat que volia lligar amb mi i amb la Grazia?
Sort que va marxar, o m’hauria ocupat jo d’ell.
Li hauria trencat la cara.
Para ja.
Lele, no vomitis aquí, o ens faran baixar de l’autobús.
No vomitis aquí, que es muntarà un drama.
No puc més.
Quin imbècil!
Ets com una criatura de tres anys.
Només estic de broma.
Et sembla normal que amb 19 anys no pugui beure gaire?
És com un nen.
Si no hagués acabat vomitant al final de la nit…
no m’ho hauria passat bé.
Així que...
què estudiaràs aquí? I a quina universitat?
ADE, a la Universitat de Roehampton.
Deu ser molt interessant.
Sí, està bé.
Responent a la teva pregunta d'abans,
tot va bé.
Amb les taules al Libertine i al Maddox, almenys he guanyat...
3.000 lliures.
Sí, senyor 3.000 lliures, ens deixaràs entrar a la Grazia i a mi divendres?
- Lele, vols venir? - Sí.
Si sou vosaltres, d’acord, però no hi pot haver més nois que noies.
Però vosaltres segur que podeu entrar.
Què et passa, Lele? Estàs estrany, callat.
Sempre és estrany.
Estic cansat.
La Giulia diu que, encara que sigui present, no hi és mai del tot.
El que digueu.
- Hola. - Hola.
No t’aixequis, ja frego jo els plats.
Quan comences la uni?
Dilluns.
No vas tenir jornades de portes obertes?
- Sí, però em va fer mandra. - Però si van bé!
- No serveixen per a res! - No és veritat.
T’expliquen com està distribuït l’edifici, coneixes l'equip.
Has vist on és la universitat, almenys?
Sí, a la Zona 4.
I com hi aniràs cada dia?
T’hauràs de mudar més a prop.
Busques pis o et faràs tres hores de trajecte?
- Vaig mirant una mica. - Què vol dir “una mica”, Lele?
Ets tan desorganitzat!
- T’has menjat els meus iogurts? - Sí, un.
Coi, per què no m'ho preguntes abans?
- Ets una pesada. - No, tu ets el pesat.
Si et menges el meu menjar, em moriré de gana. Això és tot el que menjo, saps?
Algú va deixar el foc encès, feia pudor de gas.
- El vaig apagar després de fer-lo servir. - Si ni he dinat...
- D’acord, és culpa meva. - Ens vols fer volar pels aires?
Sabia que moriria gràcies a un company de classe!
Fes alguna cosa, neteja almenys.
He trobat els teus bastonets bruts al bany.
Ets tan fastigós!
- Lele, no vens? - No.
Com et pots quedar a casa un divendres a la nit?
Va, t’esperem, però afanya't.
No em diguis Lele, és ridícul. I no hi vaig.
- D'acord, adeu. - Adeu.
Adeu.
LES MILLORS UNIVERSITATS ITALIANES PER ESTUDIAR LITERATURA.
SOL·LICITUD
PETICIÓ DE MATRÍCULA
- Hola, rei, som allà. - Gràcies, he de marxar.
Perdona.
Hola, amor...
El menjar és bo?
He parlat amb el teu pare,
li he dit que no hi ha internet, ha dit que no passa res.
No hi ha wifi?
Tinc poques dades.
No hi ha wifi, estan fent obres i trigarà.
Si ho necessites, vine a l’hotel del costat, allà tenim wifi.
D’acord, gràcies.
Hola, noies. Aquestes són les teves companyes de pis.
Hola.
Anem a l’habitació?
No comments yet. Be the first to leave one.