Dune

Els somnis són missatges de les profunditats.

El meu planeta, Arrakis, és preciós quan el sol és baix.

Sobre la sorra...

es pot veure l'espècia surar.

En caure la nit, aterren les recol·lectores d'espècia.

Els estrangers treballen contra rellotge per evitar la calor del dia.

Esquilmen les nostres terres davant dels nostres ulls.

La seva crueltat amb el nostre poble és tot el que conec.

Aquests estrangers, els Harkonnen, van arribar molt abans que jo naixés.

En controlar la producció d'espècia, es van fer obscenament rics.

Més rics que el mateix Emperador.

Els nostres guerrers eren incapaços d'alliberar Arrakis dels Harkonnen.

Però un dia, per decret imperial, se'n van anar.

Per què l'Emperador va agafar aquest camí?

I qui seran els nostres propers opressors?

ANY 10191

PLANETA NATAL DE LA CASA DELS ATREIDES

M'alegro que hagis matinat.

El teu pare et vol amb l'uniforme de gala abans que arribi l'herald.

L'uniforme de gala?

El militar?

El cerimonial.

Per què passar per tot això si ja està tot decidit?

És una cerimònia.

Gràcies.

Si ho vols, obliga'm a donar-t'ho.

Fes servir la Veu.

Mama, m'acabo d'aixecar.

Dóna'm el got.

El got no t'escolta. Ordena-m'ho.

Dóna'm el got.

Gairebé.

Gairebé?

Porta anys aprendre les habilitats de les Bene Gesserit.

Sembles cansat.

Has tornat a somiar?

Les temperatures extremes i les inclemències meteorològiques fan

que la vida fora de les ciutats d'Arrakis sigui realment hostil,

amb tempestes de sorra capaces de travessar el metall.

Només les tribus natives, conegudes com els

fremen, s'han adaptat per poder sobreviure.

Preferint habitar les regions més remotes d'Arrakis,

els fremen comparteixen el vast desert amb els cucs de sorra,

coneguts pels fremen com Shai-Hulud.

La prolongada exposició a l'espècia els hi ha conferit

a la tribu els seus ulls blaus característics,

els ulls de l'ibad.

Poc més se sap dels fremen,

llevat que són perillosos i no són de fiar.

Els seus atacs fan que la recol·lecció d'espècia sigui summament arriscada.

Per als fremen, l'espècia és un al·lucinogen sagrat, que

preserva la vida i proporciona enormes beneficis per a la salut.

Per a l'Imperi, l'espècia és el que fan

servir els navegants de la Confraria Espacial

per trobar camins segurs entre les estrelles.

Sense espècia, els viatges interestel·lars no són possibles, cosa que la

converteix, amb diferència, en la substància més valuosa de l'univers.

Somriu, Gurney.

Estic somrient.

Quant els hi costarà viatjar fins aquí per a aquest formalisme?

Tres navegants de la Confraria. Un total de 1460062 solaris,

anada i tornada.

Per la gràcia de Shaddam IV de la Casa dels

Corrino, que ostenta el tron ​​del Lleó d'Or

de l'Emperador Padishah de l'univers conegut, em

presento davant vostre com a Herald del Canvi,

en presència de membres de la Cort Imperial, representants

de la Confraria Espacial i una germana Bene Gesserit.

L'Emperador ha parlat.

"La Casa dels Atreides prendrà immediatament el

control d'Arrakis i en dirigirà l'administració".

Accepteu?

Som la Casa dels Atreides.

No hi ha trucada que no contestem ni fe que traïm.

L'Emperador ens demana que portem la pau a Arrakis.

La Casa dels Atreides accepta!

¡Atreides!

¡Atreides!

El vostre segell.

Ja està fet?

Ja està fet.

- Què tal? - Cal ajustar els estabilitzadors.

- De seguida. - Gràcies, amic.

No hi ha de què.

Duncan.

Noi.

Paul, noi.

Així que te'n vas a Arrakis demà.

Amb l'avançada.

Sí, me'n vaig a Arrakis demà amb l'avançada.

M'agradaria que m'emportessis amb tu.

Sí?

Doncs quina pena. No.

Vols que m'enfronti a un consell de guerra?

Què passa?

Et puc confiar una cosa?

És clar. Ja ho saps.

He estat somiant.

Amb Arrakis i els fremen.

I?

T'he vist.

Amb els fremen.

Aleshores els trobo.

Molt bé. Això és un bon presagi, no?

Lanville!

T'he vist morir.

Caigut en combat.

Vaig sentir com que si hi hagués estat,

no hauries mort.

La primera cosa, no moriré.

No em prens de debò.

Per això vols venir amb mi.

Mira.

Els somnis expliquen boniques històries.

Però el que importa ens passa desperts.

És quan fem que passin coses.

Mira't. Estàs més fort?

Sí?

No

Escolta,

et veig a Arrakis, noi.

Pare, volia demanar-vos permís per unir-me a en Duncan Idaho en la seva missió a Arrakis.

He estudiat la llengua dels fremen. Seria útil.

De cap manera.

Viatjaràs a Arrakis d'aquí a unes setmanes, com nosaltres.

Tota la vida preparant-me.

De què serveix

- si no se'm permet assumir riscos? - Ja ho saps.

Ets el futur de la Casa dels Atreides.

I l'avi s'enfrontava a bous per diversió!

Sí.

I mira com va acabar.

Et necessito al meu costat.

Quan arribem a Arrakis, ens enfrontarem a un gran perill.

Quin perill?

Els fremen? El desert?

Un perill polític.

Les Grans Cases esperen de nosaltres el lideratge

i això és una amenaça per a l'Emperador.

En treure'ls als Harkonnen Arrakis i donar-nos-ho

a nosaltres, ha sembrat el germen d'una guerra

que podria debilitar les dues cases.

Però si ens mantenim ferms i

explotem el veritable poder d'Arrakis,

podríem ser més forts que mai.

Què voleu dir, extraient l'espècia

i mantenint a ratlla els fremen?

No seríem millors que els Harkonnen.

Formant una aliança amb els fremen.

Per això he enviat a en Duncan Idaho.

Aquí a Caladan ens hem regit per l'energia de l'aire i del mar.

A Arrakis hem de cultivar l'energia del desert.

Et vull al meu costat al Consell.

Vull que aprenguis el que faig.

I si no ho sóc, pare?

Si no ets què?

El futur de la Casa dels Atreides.

Jo també vaig dir-li al meu pare que no volia això.

Volia ser pilot.

No ho sabia.

El teu avi deia:

“Un gran home no busca ser un líder.

Està cridat a ser-ho i

respon a aquesta trucada".

I si la teva resposta és no,

seguiràs sent l'única cosa que sempre he necessitat que siguis,

el meu fill.

Jo vaig trobar el meu camí. Potser tu també trobis el teu.

A la seva memòria...

intenta-ho.

No us poseu d'esquena a una porta.

Quantes vegades hem de repetir-vos-ho?

Sabia que eres tu per les teves petjades, Gurney Halleck.

Algú podria imitar la meva manera de caminar.

Notaria la diferència.

Ets el nou mestre d'armes?

Per l'absència d'en Duncan, he de fer el que pugui.

Trieu la vostra arma.

No he tingut un bon dia, Gurney.

Canta'm una cançó millor.

Quin modals.

Vaja.

Vinga.

Carcamal.

La fulla lenta travessa l'escut.

Crec que avui no estic d'humor.

- D'humor? - Sí.

Què hi té a veure l'humor?

Un combat quan cal, no quan està d'humor.

Ara lluiteu!

Vaja!

Ja et tinc.

Sí.

Però mireu cap avall, senyor meu.

M'hauríeu acompanyat a la mort.

Veig que ja esteu d'humor.

Tan terrible és?

No ho enteneu, oi?

No sou conscient de la gravetat de la nostra situació.

Durant vuitanta anys Arrakis ha pertangut a la Casa dels Harkonnen.