Aida, the Movie (Aída y vuelta)

AIXÒ ERA I NO ERA

UNA SÈRIE DE COMÈDIA ANOMENADA AÍDA

QUE ES VA ESTRENAR EL 2004 I QUE VA FINALITZAR EL 2014.

PERÒ... QUÈ HAURIA PASSAT SI HAGUÉS CONTINUAT UNS ANYS MÉS?

AIXÒ NO VA PASSAR MAI, PERÒ PODRIA HAVER PASSAT.

AÍDA I VOLTA

"ELS ACTORS TENIM UNA RESPONSABILITAT AMB ELS VALORS QUE TRANSMETEM"

DIARI D'UN ESCRIPTOR

MEMÒRIA RESPECTE PER A LES VÍCTIMES

DILLUNS

Bé, va, abans de començar la lectura

volia comentar-vos que, en el capítol d'ahir,

l'acudit de l'Irene Villa va tenir reaccions.

-Ho heu vist a la porta, no? -Sí, he flipat una mica.

En Carmona la coneix, ha parlat amb ella

i és una tia collonuda. -Sí, molt maca.

A ella mateixa li va fer gràcia, és a dir que, per aquí, tot bé.

No acomiadarem cap guionista.

Bé!

-Visca! -Quina sort!

I, tema audiències, vam fer un 19 de share

amb pics de 23, el més vist del diumenge.

-Perfecte. -Bé! Picos , picos!

Exacte.

Com sabeu, aquesta setmana gravem l'últim capítol de la temporada 14,

però la cadena ens ha confirmat que en renovem, almenys, una més.

-Bé! -I jo quan me'n vaig?

Perquè havíem quedat que l'Aída acabava en aquest capítol.

I no veig que hagis escrit cap final.

Em pensava que ja t'ho havien dit.

Doncs no, ningú m'ha dit res.

Bé, parlem després amb la Fernanda.

El que tu vulguis,

però que jo acabo aquesta setmana ho sap tot Cristo.

Aquí ho deixo.

-Doncs res, som-hi amb la comèdia. -D'acord.

-Som-hi? -Vinga.

"Capítol 315. Seqüència 1. Exterior, nit.

Del maleter del cotxe s'escapa un ésser pelut

i es fica entre les escombraries".

"Com?

Barajas, has vist allò? Allò era un gos?"

"Luisma, allò no era un gos. A veure si serà..."

"Ai! Ai, que sí que ho és!

Jo no sé si han estat els ovnis, el Pare Noel o el senyor Jesuscrist,

gràcies per escoltar les pregàries d'aquests humils exionquis".

"Per fi ens l'han enviat!"

"Un ewok!"

"Família, passeu-vos-ho bé.

Que jo també tinc superpla a la presó.

Cinefòrum i pallissa a les lesbianes".

"Pobreta, la mama, eh?

Com devia estar la cosa a Cuba per preferir venir aquí".

"Doncs va sortir amagada d'una nevera de dues portes.

El meu somni!"

"L'Eugenia i la Soraya surten al balcó."

"Què és aquest escàndol? Que hi ha aquí el mico d'en Mauricio!"

"És un ésser humà!

Ha de tornar a l'estable on estava tancat!"

"Doncs com a animaló em semblava molt bufó,

però com a persona em fa fàstic. Se li veu un ou!"

-A mi això no em fa gràcia. -Com dius?

-Que això no em fa gràcia. -L'ou?

Home, perquè estem rient d'una persona que hi serà present.

-Home. -Tinc una cosina que...

Jo no crec ni que s'ofengui l'associació d' ewoks .

Digue'm boig.

Que no és un ewok! Que és un actor nan!

-Amb acondroplàsia. -A mi tampoc em fa gràcia, la veritat.

Potser no et fa gràcia perquè te'n vols anar

i no et fa gràcia res.

Doncs sí, pot ser.

Pot ser que a mi ja res em faci gràcia.

Bé.

Bé, va, seguim,

no queda gaire per acabar la lectura i revisem aquest acudit, Miren.

-Gràcies. -De res.

"La Soraya se'n va.

L'Aída travessa el cordó i va cap a en Jonathan i en Mecos".

"Porta, cony.

Luis Mariano García García, no tinc la xona per a ewoks!

O baixes, o el baixo!"

Gràcies, deu minuts i ens veiem per a la posada en escena, d'acord?

D'acord.

-Què passa? -Res, que no puc més, tia.

-Mira com tinc la cama. -Ai verge, si ho tens en carn viva.

Me l'estic destrossant, hosti...

-Pujaràs a parlar? -És clar.

A veure ara què s'inventen.

-Carmen. -Què?

Jo també me'n vull anar.

Doncs ves-te'n, Paco, què vols que et digui!

Ja, però és que no ens en podem anar tots dos.

Mira, jo no sé quant temps més penses estar fent de Luisma.

Jo necessito fer altres coses, m'entens?

Jo no puc més.

Jo el que et dic és que tu te'n vas anar i vas poder tornar

perquè jo em vaig quedar aquí aguantant.

És clar, per mi, no? Sí, és clar.

Per mi, per tots els meus companys i per mi el primer.

Vinga, sisplau, Paco! Collons!

Hosti, com està la cosa, no?

I a tu què t'ha passat?

No, que vaig anar ahir a Príncipe Pío amb el meu pare

i uns mocosos van començar a dir: "Mira, el marieta d' Aída!"

I, com ja saps com soc, els vaig dir: "Voleu que us la xucli?"

-I ja hi vam ser. -Però t'han pegat?

No! No m'han pegat.

És que es van aixecar ràpid, el meu pare i jo vam sortir corrent

i em vaig menjar tota la porta del pic del cotxe.

-Vas ser tu. -Autolesionada Colau jo. Culpable.

Jo tinc una cosina que és com la Chiqui de Gran Hermano .

Ho dic de debò. És molt bufona.

Perquè té la cara de l'Inma Cuesta.

-Com...? -Però amb el seu metre vint.

Ho passa molt malament.

És clar que ho sé, Miren!

Com no ho sabré si jo, amb 11 o 12 anys,

feia la meitat i pesava el doble.

A sobre portava el pegat de l'ull vague, els ferros de les cames per als malucs...

Jo li deia a la meva mare: "Mama, és que jo vull ser actriu".

I deia: "Si sobrevius al col·le, ja en tinc prou".

-Pobre. -I aquí estic.

-Escolta, Pepi, tu ets nana? -Bé.

Li has preguntat que si és nana?

Nano, que porc.

Però, David...

A veure, noies, ho preguntava perquè hi ha graus també d'això.

Com deia l'Estrellita:

"Tothom té a casa seva un quadre 'trot'".

Olé!

Escolteu.

Quina calor! David, digues que posin l'aire.

Has vist?

-Recordeu l'Estrellita? -Sisplau, si és una meravella.

Les meves talles, per a què?

Ah, per a la pel·lícula. Collons.

I d'aquí a quan comença el rodatge?

Dos mesos?

D'acord, doncs digue-li que tinc una 36. Sí, que tinc temps.

Vinga. Proteïna, cigarro, proteïna, cigarro. Ale.

Ai, Carmen. Quina pena que ens fa que te'n vulguis anar una altra vegada.

Sisplau, no comencem amb això. D'acord? Sisplau.

Jo vaig tornar aquí amb unes condicions que no s'han complert gens.

Vaig dir que aquesta seria la meva última temporada.

Avui hem llegit l'últim capítol i no heu escrit un final.

M'agradaria convence't per a l'altra temporada.

Haig de parlar en xinès?

-Tenim una gran idea. -Perquè m'entengueu?

Tranquil·la, Carmen, tranquil·la. A veure.

Nosaltres farem el que tu vulguis.

Com hem fet sempre.

-Tu saps que jo personalment... -Què?

Si ho tens clar, Carmen, ja està. Te'n vas.

Però nosaltres hem de donar-li un final al personatge.

És el nostre compromís amb l'espectador, Carmen!

I el teu també!

A nosaltres ens agradaria que, això que no ens deixes fer amb tu,

almenys, poder fer-ho sense tu. Ens encantaria.

Però què és el que fareu sense mi? Si jo soc l'Aída!

-No, tu ets la Carmen. -Què?

Jo soc la Fernanda. Ell és en Julián.

I l'Aída és el personatge. Que és propietat de la productora.

Què és el que em voleu dir?

A veure, t'ho explico una mica.

Avui dia tenim possibilitats tècniques

que ens permetrien seguir amb el personatge

posant-li la teva veu i cara a una actriu.

Però què dius?

-Fots conya, no? -Que no.

No, però a part ho faríem amb la teva supervisió, Carmen.

Tampoc ens posarem aquí a fer qualsevol cosa. No, no.

Tu acabes aquesta setmana.

Que ho necessites, òbviament. Salut mental, el primer. Sí?

I de la sortida de l'Aída ja ens n'encarreguem nosaltres.

Però per què no em mateu normal?

-"L' Aída ha de morir". -Vaja.

El títol ja és fort, eh?

"Reconec que en molts moments la sèrie Aída pot robar-te un somriure.

No es pot ser impermeable a la ximpleria". Ostres.

"Una sèrie que va de punki i valenta, però el que fa

és perpetuar estereotips masclistes, homòfobs i racistes".

-Però què diu? -S'ha quedat a gust.

"A més, amb un to groller, xaró i cridaner.

Jo.

Un atemptat al bon gust

que continua fent acudits que ja no tenen gràcia. Ja no".

-Caram. -Molt fort, eh?

Mira, a mi els intel·lectuals que en nom del bon gust

menyspreen tot lo popular per ser popular,

em mengen el nap, la veritat.

Ja, bé, en Melero aquest queda clar que és un prepotent i un carallot.

Una mica de raó té

perquè continuem fent acudits de marietes.

Amb tots els meus respectes.

Però, en quina sèrie heu vist un nen gai amb un merder de ploma

parlant de Baudelaire i comprant vaselina per eBay?

A mi em sembla superpunki, això! Oi?

-Sí. -Després et peguen.

Però a mi ja em pegaven abans.