Expats

Gus.

Perdó.

- Perdó. - Vine aquí, tresor.

Perdó!

Gus, torna.

Perdó.

Gus, para!

- Perdó. - Vinga, rei!

Perdó.

Gus! No, No. Gus.

- Perdó. Perdó. - Gus, prou.

Perdó. Perdó. Perdó

Vine aquí.

Si caus pel darrere, quedaràs tot triturat.

Vols això?

No, tu hi quedaràs.

Jo no. Això tu.

- No, tu. - No, tu.

Moltíssimes gràcies.

- Gràcies, perdona. - No es mereixen.

Què feies?

No pots córrer així. No en aquest vaixell. D'acord?

T'estàs aquí amb mi, amb el pare.

Som en un vaixell i hi ha aigua per tot arreu.

És molt perillós.

No, no i no.

Hi ha un moment en concret per buscar-los una nova llar?

Les mares no signen el document perquè creuen que tornaran.

I els nens acaben aquí durant molt temps.

Per aquí.

Això només ha estat possible gràcies a les donacions que rep l'orfenat.

Fem el que ens agrada. La visita...

Mira tot aquest formatge, i ningú se'l menja.

Aquí tothom té tant formatge europeu que el bufet es fa invisible per a ells?

Has tastat aquesta burrata? És boníssima.

Sí, oi?

Vull anar a Itàlia abans que acabi l'any.

Hi he d'anar.

- Què dius? No pots. - Per què?

Perquè no és responsable?

Tu hi has anat dues vegades enguany.

A més de Tailàndia, l'Índia, Austràlia...

Ho sé, però és diferent.

Perquè tu tens pasta?

Calla, fresca.

Has de fer una carrera, o almenys treballar.

Vine que et presento.

Crec que no vam llegir bé la invitació.

Aigua, vi i nens. Mala combinació.

És com estar envoltats d'una piscina gegant.

Vaig amb l'Essie.

No, queda't aquí.

Volia una Cola Zero. Aquesta és Light.

No és el mateix.

Ho sento, senyora.

No els pots parlar així.

És l'única manera que t'entenen.

Essie!

Me l'enduc, senyora.

Gràcies, Essie.

Vaig amb tu, Essie.

Que bé que s'avingui amb l'assistenta.

L'Essie ha estat amb nosaltres des que ell va néixer. És de la família.

Vaig haver de comprar el bitllet a la Mercy.

Vivia en un piset amb la seva mare.

Hong Kong era prou lluny perquè no em seguís.

Perdoneu. Em crida el deure.

Hola, com estàs?

- Que bé veure't! - Vas anar a Columbia?

Amb una beca.

Quina sort.

No. Només tenia bona nota.

Vull dir que no tinc pas sort.

La veritat és que estic maleïda.

Maleïda?

La meva cara és un recipient de mala fortuna.

I no només la cara.

Em van tirar les cartes d'adolescent i deien el mateix:

mai no em casaria, ni tindria família i moriria sola.

D'aquest rotllo.

Al teu germà no l'acaben d'admetre a Columbia?

El visitaràs?

Sí. Hi aniré amb els pares quan ell hi vagi a la tardor.

Recorda'm que et presenti l'Antonio.

Té diversos clubs a Manhattan.

- Quins? - Doncs el DL...

Recordes quan hi vam anar?

Sí, ja veus...

Què?

Què fot, aquesta?

Per què no?

- Philena! - Què coi...?

Ja us vaig dir que era boja.

Nedo per sota del vaixell?

Sí, fes-ho!

- Vinga, fes-ho! - Sí!

Les coses mai no t'aniran bé.

Munta un cavall cec cap a un penya-segat.

Ves amb compte... Estàs maleïda.

Mai no et casaràs, mai no tindràs família.

Mira.

Moriràs sola.

Ja s'ho farà. Sempre tindrà mala sort.

Has nascut maleïda. Només tindràs mala sort.

És tot el que tindràs. Ves amb compte.

No havia vist mai ningú amb tanta mala sort.

Ja està llesta.

D'acord, molt bé.

Ei, tu.

Com has acabat aquí?

Ostres, és molt petita.

Petita com un ocellet.

No com la Chloé, que era tan grossa

que les infermeres van fer tot un rebombori.

Sí, ningú no es pot resistir a un bebè ben gros, oi?

Amb aquells canells amb plecs.

I, quan vam tornar a casa, la mare ens va confinar durant un mes.

Oi?

No em deixava rentar el cap,

em donava te amarg i una sopa fastigosa.

Pobreta.

Ningú no et farà sopa a tu.

No.

Què t'ha passat? Estàs bé?

Té, et porto una tovallola.

Té.

Què t'ha passat?

És llarg.

On tens la roba?

Te la vaig a buscar.

Per cert, soc la Margaret.

- Vi blanc per a la senyoreta. - Gràcies.

- Crec que ja n'he begut prou. - I això amb maduixa per a la senyora.

Voleu res més? Tu vols res?

No, gràcies.

- Segur? - Sí, gràcies.

Fins després.

Molt ben educat.

Gens malament.

Tu no.

Hong Kong havia de ser un nou inici.

Un nou inici, de debò?

Als 24?

Estàs de conya.

Potser sí.

"Potser sí."

Ets divertidíssima.

T'agrada Hong Kong?

Sí.

Trobo a faltar la casa algun cop,

però vivim al Peak. Unes vistes...

Sí.

Hi ha la concentració més alta d'homes blancs calbs i descapotables.

Sé paraulotes.

Ei, vas prometre que no en diries.

Gus! No davant la mare.

En sé i les diré!

- Les diré! - Ei, ei!

No diguis això davant la mare.

Treballa molt i et cuida.

- No en diguis més, d'acord? - D'acord.

Molt bé.

Espera't...

Toca-la.

Tens germans?

Soc filla única.

De debò?

Ma tieta té un restaurant a Queens.

La mare l'ajudava, així que jo cuidava dels cosins.

M'encanten.

Tinc sort, perquè n'hi ha com set mil milions.

Para ja.

Mira, si...

Si vols ajuda o un altre parell de mans, soc per aquí.

La gent sempre diu això, però mai no és cert.

Ho dic de debò.

Gus, para!

Estic més a gust amb nens que amb adults.

Oh, merda.

No et preocupis.

No m'espantaràs amb això.

Essie! Vull l'Essie!

Vull l'Essie!

Estàs amb mi.

- Vull l'Essie! - No, està ocupada.

La mare et porta.

Vull l'Essie!

Porta'm!

Et vol a tu.

Sí, senyora.

Vinga, som-hi.

Has de fer cas a la mare.

Estic cansat.

Deixa-les. Les agafarà el Mac.

Ja ho faig jo.

Deixa-ho.

- No, no. No cal. - La puc ajudar?

- No cal. - D'acord.

Hola, "Cacuet".

Hola, "Cacuet".