Expats

Una reconeguda doctora va atropellar un grup de vianants al mercat local:

tres morts i cinc ferits.

Després de la feina, a vegades feia una becaina abans de tornar.

Aquest dia no la va fer.

Anava direcció a l'aniversari de la seva filla i es va adormir.

No va arribar a la festa ni va celebrar l'aniversari mai més.

Va convertir-se en un altre aniversari.

Un que no hauria volgut celebrar.

Tres pilots eren en un avió que volava massa prop d'un remuntador.

La boira densa afectava la visibilitat.

No van veure les cabines amb els esquiadors

i l'avió en va tallar els cables d'acer.

El telefèric va caure 80 metres

i van morir els 20 passatgers.

Un dels pilots va voler contactar amb les famílies,

però no va obtenir resposta.

Un noi de 12 anys va provocar una lesió medul·lar al seu bessó,

que el va deixar paralitzat del coll per avall.

Tot i les advertències de la mare,

no jugaven a res fora del normal.

La taula on va caure era al lloc de sempre.

Els bessons eren idèntics, però la seva vida ja no ho seria.

Les històries se centren en la víctima.

Mai es mencionen els responsables del desastre.

Ningú vol saber res del nen que va paralitzar el germà,

ni de la conductora adormida

ni dels pilots que van tallar el cable.

Però jo vull saber coses dels culpables...

Va passar tan de pressa.

Vull saber-ho tot dels causants de les tragèdies.

Gent com jo.

Se'ls perdona mai?

Ho superen en algun moment?

No hi ha ni un segon en què no pensi en el que vaig fer.

Ni un moment en què no pensi en tu.

En què deus estar fent,

com estàs

i com continues vivint...

si t'he destrossat la vida.

EXPATRIADES

He parlat amb els floristes i han confirmat les flors.

Les duran demà al matí a primera hora si hi ha algú per rebre'ls.

Has parlat amb el local sobre la pancarta?

Sí. Si és fora de les sortides, no hi ha problema.

Molt bé.

Aquest és el menú final.

Bé, diuen que l'Anthony és el millor.

I com és que vas venir a Hong Kong?

Al meu marit li van oferir un ascens per marxar fora.

I treballes?

Treballava. Bé, treballo.

No soc mestressa.

Perdona, no volia dir això.

Perdona, és una cosa que m'afecta.

Soc arquitecta de jardins.

Dissenyo jardins per a la gent.

És difícil aquí. Ningú no té jardí.

Bé, és Hong Kong.

Quin nen més maco.

Tinc un nebot de la seva edat i no para mai.

Bé, què et sembla?

És un noi encantador.

Vull dir el menú.

- Està bé. - Ja estàs? Vull tornar a casa.

Gairebé. Ens queden un parell de coses, d'acord?

- Només uns minuts, reina. - La teva filla és una passada.

S'assembla moltíssim a tu. En tens només dos?

Margaret?

- Puc veure la llista final de convidats? - Sí, és clar.

No la tinc impresa, però mira-la aquí, a l'iPad.

Aquests són els confirmats.

De vegades alguns no venen al final, però no crec que sigui el cas.

És molta gent.

Si penses això, hauries de veure l'última boda que vam fer.

Hi havia mitja ciutat.

Mira, les festes grans intimiden,

però el meu equip us ajudarà en tot.

N'hem organitzat milions i, creu-me, teniu el millor local de la ciutat.

I amb aquest espai, és millor tenir més gent que menys,

perquè amb poca pot quedar pobre.

Són els 50 del teu marit, i això s'ha de celebrar.

Nosaltres ens en farem càrrec i tu només hauràs de passar-t'ho bé.

- Això espero. - Oh, i tant. Tot serà perfecte.

- Hem de tornar. - D'acord.

Som-hi, Daisy.

Quin dibuix més maco.

Ets tu, la teva germana i la teva mare?

I aquest?

És en Gus.

- Qui és en Gus? - Daisy, ja tornem.

Ho sento, marxem.

Gràcies.

- D'acord. - Anem.

Adeu.

EL PEAK

- Ja ho sé, però no et puc ajudar. - Per què no?

Perquè és el teu projecte.

Hilary! Aguanta la porta!

- Aguanta la porta! - No correu.

Nois! Què us he...?

¿Has...

rebut la invitació a la festa del Clarke?

Sí, no hi podem anar. Ja tenim plans.

Però felicita'l de part nostra.

Ja ho entenc.

Sé que les coses han estat...

Només és que...

M'agradaria que vinguéssiu.

Ho diré a en David.

- Essie, som aquí! - Hola, Essie.

- Hola. - Ei.

- Hola, Essie. - Àvia, avi!

Ho sento, acaben d'arribar. Volia...

- Tot bé. - Hola, avi.

Pensava que descansaríeu a l'hotel avui.

- Estàvem avorrits allà. - On és l'oncle Peter?

- Ara dorm. Té jet-lag. - Em moro de gana.

AUSTRÀLIA ZONA DE CERCA

Teniu fruita.

- Mango. - Que bé!

Espera't. Primer renta't les mans.

Essie, fes que es rentin les mans.

- Sí, senyora. - Gràcies, Essie.

Per què li deixes veure aquestes coses?

Està obsessionada amb les notícies. No hi puc fer res més.

Jing, has tocat les tasses?

Les he posat a l'armari. Té més sentit així.

No sé si la festa és una bona idea.

- És massa trista. - És cert.

Bé, volem crear una sensació de normalitat.

Margaret, la teva vida ja no és normal.

- Jo vull mango. - No cal fer-ho veure.

Ei, qui vol jugar a un joc?

- Vinga, juguem. - Estem mirant la tele.

Mare? Puc beure llet amb xocolata?

Sí, sí. És clar.

- Philip? - Sí?

Qui...?

Qui és aquest del dibuix?

És Jesús.

Jesús? Per què dibuixes Jesús?

No vull que el dibuixis més. D'acord?

Molt bé, mare.

Ei, petit. Vine aquí.

T'estimo moltíssim.

Ja ho saps, oi?

Sí, jo també.

Ves a prendre la llet.

Gràcies, mare.

Que Déu us beneeixi i us guardi.

- El Senyor sigui amb vosaltres. - I el vostre esperit.

Senyor, perdoneu els nostres pecats.

La seva misericòrdia duri per sempre.

Que fixi damunt vostre la seva mirada i us doni pau.

Pare nostre, per dir-nos com ens estimeu,

vau enviar el vostre fill Jesús,

que va caminar a la Terra com qualsevol de nosaltres.

Va patir com nosaltres.

Va viure el dolor i la por.

- Has estat dolenta. Oi, Bunny? - He estat molt dolenta.

- Et mereixes un càstig. - Sí, m'ho mereixo. Pega'm.

- Què vols? - Pega'm, Dirk.

Més fort, més fort.

Adeu, Bunny.

- T'he dit "adeu". - D'acord.

Quina classe de nom és "Dirk"?

Un nom d'home blanc.

Com Chet, Tucker, Skeet o David.

Els coreans també teniu noms rars.

- Com Uri, Yuki o Suki. - Això són noms japonesos.

No, conec una coreana que es diu Suki.

Segur que sí.

D'acord.

Fins després, Dirk.

Quant val?

Seixanta.

Té.

Gràcies.

De veritat?

Ja t'ho he dit.

Aquest bus passa pel carrer Temple?

Deixa-ho estar. Baixem a la següent.

Ens hem equivocat de bus?

Crec que no.

Noia.

Aquest bus para al carrer Temple?

Soc coreana.

Hi para?

És coreana.

Coreana?

No parla cantonès?

Suposo que no.

Ha dit que és coreana.

Ei, Puri.

Has passat per la tintoreria?

Ho necessito avui.

En Sam ho recollirà ara.

Ah, i una altra cosa...

- El gos ha estat bordant? - Sí, senyora.

Tot el matí.