Expats

Sí, xef.

Sí. A punt, xef.

Servei.

Per fi el tens!

Ja veus.

Feia anys i panys que volia el gat.

No et preocupis.

Ho aconseguiràs.

Ho dic de debò, amor.

Pobre de tu, si no.

Quina por.

MENORS DESAPAREGUTS HONG KONG

PERSONES DESAPAREGUDES POLICIA DE HONG KONG

CRIDA PÚBLICA MENORS DESAPAREGUTS

Som-hi, nois!

Sí! Atrapa'l!

Vinga, Gus, corre.

Encara no m'explico la foto que va trobar la policia, Hilary.

Què feia el Christopher amb una foto del Gus?

No et sembla estrany?

Que el teu veí mort tingui una foto del meu fill?

No era amb ell quan va fer la foto

i l'Essie jura que tampoc.

Això no significa que hi tingui relació.

És possible. Només dic això.

Que ho és.

I s'ha d'investigar.

Sé que és dur no tenir respostes, però no pots continuar així.

Continuar com? Buscant el meu fill?

Trobant sospitosos. Té conseqüències.

És una pista.

Soc l'única que ho veu?

Cada detall és important.

Això és el que va dir l'inspector Chang.

I ara això no ho és?

Aquell home feia fotos al meu fill en secret.

I no vol dir res?

Només en va fer una.

No van trobar res més.

Per què el defenses?

Saps com era?

Sempre li cuidava les plantes i el gos...

Vaja, que no el coneixies gens.

Mira, ara no puc.

Saps? L'únic que dic...

Em sap greu, me n'he d'anar.

Puri, què fas?

No res, senyora.

Treure la pols.

N'hi ha per tot arreu.

Faig tard a la reunió. M'hi pots portar ràpid?

- És clar. - Gràcies.

Agafa-les.

Gràcies.

La bugada.

Sí, pots dur-la a dalt? Gràcies.

Ei, Sam. Com va?

Posaré el volcà allà i així podré parar taula per sopar.

I la lava? No tenim xarop.

La mare en portarà.

Em jugo 100 dòlars que no ho fa.

- De Hong Kong o dels EUA? - EUA.

No en tens pas tants.

- En tinc. - No ho crec.

Aneu a ajudar l'Essie a parar taula.

Tots dos. Deixa el telèfon, Daisy.

- Però, pare... - Vinga.

Som-hi. Ajudeu-la.

Vinga, Philip.

Renta't les mans.

Sí...

Què vols?

- Almenys tu... - És cuina cantonesa.

D'acord. Mengem ràpid.

Afanya't. Acabem-nos-ho i sortim...

No ho toquis.

Vinga, va.

Deixa això i menja.

Per què fas foto? Sempre fas igual.

No venim mai a Hong Kong. Fem-nos una foto, vinga.

Van fer Desitjant estimar?

No, és al Goldfinch.

- Hi anirem demà. - La pel·li és total.

Oi que sí? Christopher Doyle és un geni.

Com? N'és el director?

No. El director és en Wong Kar-Wai.

Sí? Volia tallar-me el serrell.

Una altra vegada?

Sempre te'n penedeixes.

Sí... però si després me l'arrisso.

Exacte. No, és sempre.

Què...?

Oi que sí? Hauria de passar.

Que merdós. Ni t'ho has mirat.

Quan tornes a casa?

A les nou del vespre.

- Vuit trenta. - Nou.

- No. - Sí.

- Vuit trenta. - Que pesat. Nou.

- Que no. - Sí.

- No. - A les deu.

També eres al Deli Way?

Soc coreana.

T'he vist.

Al restaurant.

De fet, soc coreanoamericana.

Per què no ho has dit?

Estava dient

que t'he vist al Mei dou.

Aquí al costat.

Pensava que ningú em veia.

Per què? Et creus invisible?

Més o menys.

Jo preferiria volar.

Com?

Entre els superpoders, volar és millor que ser invisible.

Jo vull ser rica.

Tenir calés no és un superpoder.

Això digue-ho als pobres.

Em dic Charly.

Jo, Mercy.

- Encantada. - Igualment.

A classe ens han demanat deu metalls.

- Deu? - Sí.

- Sí. - Alumini.

- Titani... - Ei.

- Hola. - Ja heu començat.

Hi havia molt trànsit.

No ha portat el xarop.

T'ho he dit.

Ei.

Com ha anat?

Bé.

Quina bona pinta.

REUNIÓ BAPTISTA INTERNACIONAL US DONEM LA BENVINGUDA

Has trucat al David Starr.

Deixa el missatge i et trucaré.

Hola, David.

Sé que estàs enfadat, però podem parlar?

No sé on ets

ni què fas.

No truco per això. Només volia saber si...

Si vindràs al sopar avui.

M'agradaria molt.

Sé que no puc aguantar en Richard jo sola.

Bé...

Només...

Truca'm per dir-me alguna cosa.

Vius aquí ara?

Ja fa tres setmanes?

Com rentes la roba?

Podem no parlar d'això?

No pot ser. Sí que t'estàs aquí?

La seva esposa sap on és, senyor president?

"Esposa" és tabú?

Deixa'm en pau, si us plau.

- Ha sigut dolenta? - Para, deixa-ho.

Li ha ferit els sentiments?

Quina pell fina, senyor...

He dit que prou, collons!

Només jugava.

Ho sé. Em sap greu.

És difícil. D'acord?

T'ha fet el salt?

No, és que...

Va fer una pausa.

Com?

La majoria no se n'hauria adonat, però...

jo no m'ho trec del cap.

Va ser res, dos segons. Tot i això...

Si la policia et pregunta

on eres la nit que es va perdre un nen

i parla amb la teva dona,

esperes que et defensi sense pensar-s'ho,

sense considerar la possibilitat que hi estiguis implicat.

I ara, sempre que la miro, només veig això.

El dubte.

L'evidència de saber com em veu: algú capaç d'endur-se un nen.

Quina collonada, oi?

Qui podria pensar que tinc res a veure amb en Gus?

Què collons creus que n'he fet? Amagar-lo?

On? Sota la jaqueta?

Al meu cotxe?

O l'he amagat a l'oficina perquè la Hilary no el trobi.

"On eres, David? Què feies?"

Potser és a la maleta.

Gus, ets aquí?

No? No hi ets?

Ja ho sé! Potser és a l'armari.

Gus?

Vinga, surt d'on siguis. Gussy!

Espera!

Potser és al bany.

Gus?

Vaja, coi de Gus!

No el trobo.

No sé on s'ha ficat.

Gussy, ets aquí?

Hòstia, Gus. On ets?

No et trobo.