Laia

(nens) Laia! Laia!-Ja són aquí! Els de Santa Tecla!

Ja vénen!Eh, calderins!

Traieu les banyes!Ja els tenim aquí.

(nen 2) Ja ho veureu!-(nen 1) Aaah!

Vinga, que hi són tots!Som-hi!

Xumaco, deixa'm!

Esteve, Quelot, veniu!Aaah!

Menja sorra! Dóna't!No!

Em dono! Em dono!Dóna't!

A menjar sorra, Xumaco! A menjar sorra!

Santa Tecla! No hi ha res a fer!Hem guanyat!

Hem guanyat!Aneu's-en a la vostra casa!

Aneu's-en!

Eh! Eh! Eh! Eh!

Els hem passat ben bé per la pedra!Sí, sort de la Laia!

Sort de la Laia?(fa eco) "Avui has menjat sorra!"

La Laia, que ja té el mal.

Com baveja! La llengua li surt com si fes mofa... Sembla una serp.

Està posseïda pel dimoni. Per això és tan dolenta.

Ahir em va etzibar un cop de puny!A mi em va estirar dels cabells.

I a mi em va escopir. Serp! Serpent!

Serpent! Serp! Serpent! Serp! Serpent!

Serpent! Serp! Serpent! Serp! Dimoni!

Serp! Serp! Serpent!Serp! Serpent!

Dimoni! Serpent!Serp! Serp!

Serpent! Serpent!Dimoni!

Serpent! Serpent!

Prou, deixa-la, que és de malastrugança!

Anem.(tus)

(xiulet)-(nen) Pelut! Vine, va!

Temps era temps, expliquen els vells,

que aquí a la vora del poble de Sinera,

allà on el cel s'ajunta amb el mar...,

hi havia una illa misteriosa, una illa flotant.

En aquesta illa deien que hi vivien uns peixos...

Ja torna a anar tota xopa.-Pocavergonya!

Així està sa mare.-És una salvatge.

Quina casa...

L'heu vist? Tota nua.-Descarada...

Jo no ho feia, de menuda.

Perla!-"Perla", li diu...

Si podria ser son pare!

Correu, correu!

Grr! Grr!

Aaah!

Ets tu, Laia?

Ets tu?

Ja hi has tornat!

Que et penses que no ho saben, el que fas?

Que et penses que no hi ha homes que...?

Ets dolenta i corsecada.

Mai cap home no et voldrà.

Fas por i ferum de desgràcia!

Mai ningú no et voldrà. Mai ningú...

Tira, tira.

Així, què dius? Que ho hem de fer tot nosaltres?

Vigila, home, que la tenim a sota!

Estàs ben distret, avui, eh.És culpa d'una dona.

Ah, ja l'entenc, ja. Jo tinc l'Anneta al cap dia i nit.

Valdria més que la tinguessis al llit.

Això, fins que no ens casem...-(rialles)

El seu pare diu que ens haurem d'esperar un any. O dos.

Se'm faran llargs.

Us compliqueu massa la vida. Jo no em penso casar.

I tu, val més que te la treguis del cap.

Que no t'has vist al mirall? La Laia no és per tu.

I ja saps què en diuen, al poble:

qui s'hi acosti, no tindrà més que desgràcies.

Estigueu per la feina, collons!

Encara no t'ha dit res, el Quelot?A mi?

Mhm-mm. L'Anton diu que n'està molt, de tu.

I de pretendentes no n'hi falten...Au, vés! Que ja descarreguen.

Bona pesca, avui!

Avui el mar era una bassa d'oli, eh, pare?

Ja us ho havia dit. Convindria que el mar es mantingués sempre així.

Anneta..., mira!

Quina bona pinta.-Sí, eh!

Recorda't de portar pagells a la padrina.

I una orada per mi..., si en tens.

La més bonica, per tu.

(cascavells: dringuen)-(home) Arri!

Què vols?

Va..., digues. Què vols?

Vós creieu en encanteris?(home) Per què ho dius?

És la Laia.

Quan érem petits, em feia por i l'odiava,

i ara no me la puc treure del cap.

Només penso en els seus ulls,

que em miren d'aquella manera que em miren.

I has perdut la gana?Sí.

I vols veure-la sempre, i tenir-la sempre a prop.

Sí.

I estàs moix si no la veus, no tens ganes de fer res.

Ni menjo, ni treballo, ni puc dormir.

Doncs només pots fer una cosa...Quina?

Casa't amb ella.

I si no m'estima?Què hi té a veure?

Casa-t'hi i que Déu et beneeixi.

Que no hi és, la Laia?Què li vols?

Li he portat... us he portat això.

Oh..., una escórpora.

He anat a parlar amb el mossèn. I ara ja ho sé, el que vull.

Em vull casar amb la Laia.

És gustosa, però s'hi ha d'anar amb compte.

Perquè tot són espines.

Vés-te'n per on has vingut i no t'hi acostis!

No! M'hi vull casar.

No sabràs què fer-ne, quan la tinguis a casa.

La Laia no t'estima. La Laia no estima ningú!

No et regala flors, a tu, el Quelot?

Només peixos.

Quina hora deu ser?

És la tercera vegada que ho preguntes.

Voldria ja que fos de nit.

Ahir em va fer baixar al portal.

Érem els dos sols, a les fosques.

I sense dir-me res, em va fer un petó. Els llavis li cremaven.

Aquest ja està. Vinga, ajuda'm a plegar-lo.

Per tots els petons que us fareu

i totes les coses que us podreu dir sota aquests llençols tan blancs!

Au, vés!(riu)

Ai! Oh!

Ai, perdona, que anava distret. Porto el peix a la padrina.

Deixa-ho, home, que ho embrutaràs!

Ja saps el que fas?El què?

Casar-te amb el Quelot. Una dona com tu...

Què vols dir, que em coneixes?Dona...

I amb qui m'hauria de casar, segons tu?

No ho sé...

Vull dir que no sé què hi has vist, en aquell animalot.

Que no sou amics?Sí, els millors amics.

Marxo, que és tard.

On eres?A ca l'Anneta, cosint l'aixovar.

Té.

Quina bajanada. Un casori el dia dels morts.

Què li veu, a la Laia, el Quelot? Si és mig boja. Ho diu tothom.

Tu la coneixes de sempre.

Quan era petita ja li agafaven aquells atacs

i aquelles tremolors...

Cosa del dimoni.

És la noia més estranya del poble.

Ja pots plànyer el teu amic.

Aquella es casa per fugir de la mare, que encara és més boja.

Jo no m'hi fico.

Si vols passar a dins... i mullar-te-les...

No, no cal, així ja està bé.

Adéu, padrina.Adéu, adéu.

Que blanca.

Sembla que li hagin xuclat la sang.

Llàstima de roba per un dia tan lleig.

La deslluirà tota.-I tant.

Sí, vull.

I tu, Laia, ¿vols rebre Quelot, aquí present, per legítim marit

segons el ritu de la Santa Mare Església?

Sí, vull.Doneu-vos la mà.

Déu vos conjugui en matrimoni,

"in nomine Patris, et Filii et Spiritus Sancti", amen.

Els anells.

"Quod etiam est signum fidelitatis".

"Oremus".

"Benignus Dominus, assiste omnibus tuus...

quibus reproductione humani generis ordenasti".

"Per Christum, Dominum nostrum".-(tots) Amen.

Ja esteu casats.

(xivarri)-Visca!

Visca els nuvis!

Treu a ballar la Paulina, home.

No te la miris tant, que em posaré gelosa.

No me la miro, jo.

Està guapa, oi que sí, amb aquest vestit?

Doncs quan vegis el meu, cauràs de cul.

Vine, va.-(home) Visca els nuvis!

Va, treu-la a ballar!No en tinc ganes.

I si no, amb qui ballarà, pobreta?

(home) Visca els nuvis!-(crits d'alegria)

Quelot, garrepa!

Que ens vols matar de set o què?

Porta més vi, dona, va!

Però què fas?!

Mai t'havia vist tan bonica com avui.

Però què dius?I fas una olor tan bona!

Has begut massa, Esteve.

L'hi diré al Quelot!No, no li diràs res.

Deixa, però què fas? Estàs... borratxo!

El Quelot no et farà feliç.

T'havies d'haver casat amb mi.

Vinga... Bona nit, i que estigueu bons!

Doncs ja està. Anem?

Que no m'has sentit?!

Bona nit! No us hi canseu gaire!

Torna a ploure.

Què tens? Què busques?

Què busques, eh?

Aaah!

Aaah!No cridis tant.

Aaah! Aaah...!

Amb la gana que portes,

quan et casis amb l'Anneta, a veure si agafaràs un empatx.

No siguis animal, tu, ara.

Els primers temps de casat són els millors.