Ride or Die

En episodis anteriors…

Què vol dir?

És la marca negra.

Vol dir que et volen mort.

- Ahir hi havia un cos. - Tot està controlat.

Hem esborrat les gravacions.

No, no. Recupera un dels cossos i mantén-lo segur.

Un dia dur?

Sí.

Prou mentides.

I prou de matar.

No seràs agent meva fins que acabis la feina.

Han detectat el passaport d'en Donovan en un aeròdrom.

El vol va cap al nord d'Espanya, on té un pis franc.

"Veronica Gillingsby"? Qui és?

Ets tu.

Ostres, és britànic.

Qui és?

És el més important del món per a mi.

La meva millor amiga.

Elimina el problema.

Perdoni. Disculpi'm. Passo.

- Ostres. - Em sap molt de greu.

No, perdona, anava sense mirar.

- …a Barcelona, sortida immediata… - És el meu.

Perdona, però he d'arribar a l'andana D.

D'acord, però és cap allà.

Ostres.

Saps què? Conec una drecera. T'hi acompanyo.

- T'he xopat. - Sí, bastant.

- Ho sento. - No t'he fet mal, oi?

- No. - Un vestit preciós.

Has vingut sense cap pla?

Res de res, només un bitllet d'Interraïl i grans somnis

abans de tornar a la vida real.

Que és…?

- Soc advocada. - Què? Jo també ho soc.

- De quina mena? - Era advocada mercantil.

Però em va sorgir la gran oportunitat de ser advocada d'ofici.

Així que viuré la gran aventura

abans de posar-me a salvar el món i no poder-me permetre res més.

Què hi tens, a la llista de coses pendents d'aquesta aventura europea?

Les clàssiques.

I una posta de sol.

Ah, sí?

Hi ha un poble sobre el qual he llegit a la guia,

on el sol es pon just entre les muntanyes.

El paisatge s'il·lumina com si estigués en flames.

Xerro massa, perdona.

No, si et plau, no paris mai de parlar.

- Bé, gràcies. - Doncs…

- Tu primer. - No, digues.

Gràcies.

Ha estat el millor moment del dia.

O de la setmana.

Espera't!

Podries no agafar aquest tren i pujar al següent?

¿I si tu, l'advocada divertida, llesta i guapíssima

que salvarà el món,

m'expliques tots els punts de la llista

i jo, un empleat increïblement mal pagat amb la feina més avorrida del món,

t'intento enlluernar?

Què et sembla?

ESTACIÓ INTERNACIONAL DE WATERLOO

A MORT AMB TU

En què penses?

Estava pensant que…

tinc un mòbil d'un sol ús

per si vols trucar als teus fills.

No, no estic preparada.

En vols parlar?

Sí, esclar.

Però no amb tu.

Deb, va, no podem viatjar onze hores sense parlar-nos.

Jo sí.

Bé, et proposo una cosa:

tornem a ser amigues mentre busquem en Billy Donovan

i busquem respostes

i després podem seguir

amb aquesta tensió glaçada.

Perdona.

Què hauria d'haver fet en descobrir que ets una assassina?

Soc una sicària, no una assassina.

Mato gent dolenta.

Gent realment dolenta.

Per diners.

Si no, seria una assassina en sèrie.

A més, no ho faré gaire més temps.

Em volen jubilar.

Què vols dir?

M'han dit DDCE.

- Que què? - Dona de certa edat.

No fotis.

Diuen que desvario perquè tinc 50 anys.

- Però no en tens 50. - Això els he dit.

I, encara que els tingués, soc una sicària collonuda.

Què passa?

La furgoneta.

Ens segueix des del túnel.

Potser hi ha alguna altra ruta i podem evitar les vies principals.

- Agafa la següent sortida. - D'acord.

El pis franc d'en Billy Donovan és per aquí.

Si seguim per aquesta…

Merda.

Ja.

No hi ha gat al darrere.

- Segur? - Del tot.

- L'ha ficat, la senyora Williams? - No, però sempre l'hi fica.

Han furgat el pneumàtic i s'han endut el gat a la benzinera.

Qui? Els albanesos?

No ho sé.

Conduiré amb la llanta fins al proper poble.

Heu punxat?

- És la furgoneta que ens perseguia? - Sí.

He vist la roda desinflada.

Us he volgut atrapar, però anàveu molt de pressa.

És perillós conduir amb una roda fluixa.

Judith!

- Qui t'envia? - Judith.

Qui t'ha enviat?

- Para! - Què?

- I si només ens volia ajudar? - No, ens estava seguint.

- Per avisar-nos de la roda. - Però parlava anglès!

Perquè conduïm un cotxe britànic.

Va armat, Debbie. Porta un ganivet!

És un tallista!

Fa aquestes figuretes d'animalets tan lletges.

Aquestes bestioles.

I el gelat se li està desfent.

Qui compra un gelat durant una persecució?

Merda.

Hola, aquí en Sam.

Necessito que t'encarreguis d'un altre cos.

- Ja tens en Billy Donovan? - Encara no.

És un alemany.

Un civil.

Un civil?

Encara és viu.

Pitjor encara.

On sou?

Als afores de Calais.

Posaré un rastrejador al cotxe i el trauré de la carretera.

- I què…? - Merda.

Hòstia!

Sam?

Tens llet?

Res, ja la tinc.

Ei.

Sí, està bé.

Però aquesta camisa és molt cara.

Sí.

Ja la recullo.

Amb una porta de vidre.

Soc força matussera.

He fet cafè. En vols?

Sí.

I, digues, tens germans?

O ets…?

Perdona, no acostumo a fer aquestes coses.

Doncs, si les vols tornar a fer, avisa'm.

Et puc guardar el meu telèfon.

No, o sigui, ja ho faig jo.

07700-900-403.

Genial. Perfecte.

Fes-me una perduda i així tinc el teu número.

Sí, esclar.

Genial.

Adeu, Sam.

LLEI DE TRANSPORT APROVADA

En un sobtat gir de guió,

el diputat David Claybourne no ha assistit a la votació

- de la llei de transport… - El cos.

- …que ell va promoure. - Merda!

Amb les cames, no amb l'esquena.

- Flexiona els genolls. - Ja!

- Gronxem-lo. - No el puc agafar bé.

Ja està. A veure…

Què m'esteu fent?

Em sap greu, però pensàvem que ens volies matar.

És perquè soc gros, ja?

Sé que soc intimidant.

No, ha sigut culpa nostra. Tu estàs ben proporcionat.

T'agafarem el cotxe.

Però et deixo la compra aquí i també aquestes coses.

És una ovella.

- Una ovella? - Una ovella.

I, esclar que sí, molt bonica.

Adeu.

Soc el Sam.

No és ell. On collons és en David Claybourne?

No el tinc.

Què vols dir? On és?

No ho sé. No el vaig recollir.

Segur que sí. Era a l'habitació.

No hi era. Tots són aquí.

Déu meu.

Si el director s'assabenta que hem perdut un diputat, estem fumuts.

I amb "fumuts", vull dir morts.

Ja, ho havia entès. Gràcies.

Espera't!