Ride or Die

He de trobar en Donovan.

Deu haver fugit.

En episodis anteriors…

Han detectat el passaport en un aeròdrom.

El vol va cap al nord d'Espanya, on té un pis franc.

Si seguim per aquesta…

- M'han fotut 24 milions de lliures. - Merda.

Trobeu-les.

Amaguen una agència de sicaris.

Però que no ho entén?

Elimina el problema.

Ens han trobat!

- Hem de saltar ara! - Què vols dir? Saltar del tren?

No acostumo a fer aquestes coses.

Doncs, si les vols tornar a fer, avisa'm.

Et puc guardar el meu telèfon.

Merda.

És viu.

ORFENAT DE SANTA MARIA

Gràcies, mare superiora, pel seu temps.

A partir de certa edat, es fa difícil sortir del sistema.

Perdó, mare.

Els que són massa joves per recordar

tenen més opcions de ser adoptats.

No s'ofengui si no li respon. És…

difícil.

A l'expedient no hi surt tot.

El seu comportament ha empitjorat des que va tornar.

Tornar?

Tots aquests nens somien en ser adoptats.

I, quan els retornen després d'adoptar-los,

una part d'ells es perd pel camí:

l'esperança.

Hola.

Em puc asseure?

Quatre càrrecs per incendi, tres per robatori,

dos per furt, un per violació de domicili

i un per resistència a l'autoritat.

Però m'han dit que tens un coeficient intel·lectual excepcional.

Qui t'ha ensenyat francès?

N'he après tota sola.

No és difícil.

Quant fa que ets aquí?

Tota la vida.

"A partir d'una certa edat, els costa molt abandonar el sistema."

Ningú vol adoptar algú com jo.

De fet, no et vull adoptar.

No fotis.

- Però et vull oferir una beca. - Per a què?

Per a un programa per a nens amb altes capacitats.

Inclourà un entrenament atlètic intens,

llengües, una educació innovadora,

- rutina estricta… - Per què jo?

Saps què hi veig, en tu?

Menyspreu a l'autoritat,

- tendències sociopàtiques… - Potencial.

Crec que podries arribar a ser…

extraordinària.

No, gràcies.

D'acord.

Això és tot?

Sí.

Això és tot.

Entenc que et van…

retornar.

És imperdonable fer això a un nen.

Ningú al meu programa ha estat retornat.

Torna ara mateix!

Sí, sisplau.

A MORT AMB TU

ESPANYA

Passa-me'l.

- No, no t'ho demano. Fes-ho. - Hola, Fiblada.

No ho facis.

No matis la Debbie.

Jo no ho he fet. Has estat tu.

No parlarà. No dirà res a ningú.

Sisplau, pots anul·lar l'encàrrec?

Mataré tothom qui enviïs.

Això ho has deixat clar.

Has violat les normes i has mort un company per una civil.

Qui és aquesta Debbie Claybourne per a tu?

I no em menteixis.

Doncs…

Digues-ho.

És la meva amiga.

Què et vaig ensenyar? Que els lligams emocionals ens fan dèbils.

En aquesta feina no se sobreviu si tens…

- un amic. - Però jo he fet.

He sobreviscut.

Tu no en sabies res.

No sabies ni que existia.

I heu-nos aquí.

Ara sí que sé qui és i ella sap qui soc jo.

Au, doncs, tria la teva amiga.

Anul·laré l'encàrrec.

Però aniràs pel teu compte.

Què?

No.

No, si et plau.

Faré la feina. M'encarregaré d'en Billy Donovan.

Tria: ella o jo.

Acaba la feina. Fes-ho en 24 hores o quedaràs fora.

D'acord, tenim…

set euros,

40 cèntims i un caramel.

Estàs bé?

Sí, sí.

Saps res d'en David?

No, res. Però ha llegit els meus missatges.

"Sé allò dels albanesos."

Sisplau, que em podeu tornar el mòbil?

Sé allò dels albanesos!

RESPON-ME

On soc?

Els vas matar a tots.

Sí.

I m'has fet això.

No, jo l'he sedat i prou. Això s'ho ha fet vostè.

Es va espantar, va xocar contra una paret i es va desmaiar.

On soc? Què vols de mi?

- Com li diu a la seva dona? - Què?

A la seva dona. Com li diu?

Quan estan sols, en confiança,

a la intimitat.

La seva dona.

"Deb." Li dic "Deb".

M'agrada.

Què vols?

Hi estàs parlant? Parles amb la Debbie? Debbie!

Deb, no ho facis més difícil. Ja me'n cuido jo.

"Com menys sàpiga, millor"?

- "Com menys sàpiga, millor"? - Idiota.

Quin imbècil.

M'ha bloquejat.

- De veritat que m'ha bloquejat. - Què?

Hem de trobar en Billy, ara!

Deixa-m'ho veure.

COMPRA I EMPENYORAMENT

Quant m'ofereix?

Jacques Boucher, Interpol.

No l'esperàvem, inspector. Tenim l'escena sota control.

El tren ha passat la frontera. Mostreu-m'ho.

No hem tocat el cos. Ara venen els forenses.

Hem localitzat tots els passatgers. Només ens falten dues dones.

Són la Veronica Gillingsby i la Susan Stewart.

Van pujar a Calais. No les hem vist baixar.

- On han anat? - No ho sabem encara.

Hi ha hagut una baralla sense testimonis.

Però tal com pot veure…

Hòstia puta.

Estic fotut, realment fotut.

Treballo per a una agència de sicaris

i m'he endut una dona d'un bar a casa.

És la primera norma.

Ens van fer un seminari sobre això.

M'han fet un Mata Hari.

Ep, para el carro.

Aquest software que t'ha instal·lat

no l'havia vist mai.

Sigui qui sigui, és una professional.

- Em mataran. - Vinga.

No ho sabran per nosaltres.

- "Nosaltres"? - Sí, nosaltres.

Si mors, em quedo sense l'entrevista.

Segur que ha deixat alguna empremta o ADN.

Va tocar alguna cosa?

A part del que ja sabem?

No penso rentar els plats.

No, va fer un cafè.

Comencem per aquí.

Encara no he engegat el programa.

L'analitzaré de seguida.

Potser és la Fiblada. Tota la nit que li truco.

Aquí en Sam.

Espera't, frena. Què?

Sí. Ara vinc.

Han manat matar l'amiga de la Fiblada.

Què ha passat?

Tu què trobes?

Només són unes cosetes per als meus nets.

Té els passaports de les desaparegudes.

"Veronica Gillingsby…"

Qui ets?

No trobareu habitacions d'hotel.

Tenim efectiu. Tinc 4.000 € dels meus anells.

Menys els dos cafès,

dos pots de terrissa i una bossa de sabons amb forma de llimona.

Hem fet un llarg camí. On queda el vostre millor hotel?

En aquest poble, hotels no. Només albergs.

Però…

Per vosaltres, tinc una habitació. Dos llits, una nit, dotze euros.

D'acord.

Molt bé. I també us donaré això.

Braçalets de l'amistat.

Perquè sou bones amigues, oi?

Perfecte.

Som-hi.

El graó està trencat, compte.

Tenim banys comunitaris a l'esquerra…