Expats

CASA

No deixava de pensar en tu.

En com estaves, què feies...

I, per ser-te sincera, no sé si volia que t'anés bé.

T'agraeixo que m'hagis respost.

No sabia si seguies a Hong Kong o...

En Clarke i jo tornem als Estats Units.

Ho fem pels nens.

Han de poder viure.

Suposo que tots hem de continuar amb la nostra vida.

Fins i tot tu.

Què?

Canta-la tu.

- No me la sé. - Hauries de saber-la.

No m'havia sentit mai tan coreana com aquí a Hong Kong.

És el primer que diuen els teus amics:

"És la xicota de la Charly, és coreana."

Pensen que mola.

Ser coreana i ser coreanoamericana és totalment diferent, eh?

Però almenys saps coses de Corea, no?

Has sentit a parlar dels manifestants?

Lee Han-yeol i Park Jong-chul?

Són molt inspiradors.

Ni idea. Queens és força lluny de Corea del Sud.

Només et volen conèixer.

D'on vinc, això seria una microagressió.

Que delicats que sou els americans.

Soc delicada?

Voleu aigua?

- Sí, gràcies. - Ens l'acaben de portar.

- Gràcies. - He de marxar. He de parlar amb la cap.

De debò te n'has d'anar?

Fa temps que no em donen feina. És força estrany.

I m'estic quedant pelada.

Fins després.

Vinga, va.

Passaran mesos perquè facin cas a les exigències.

Creus que s'arribarà a una solució aviat?

Bé, no soc ningú per dir-ho.

T'han arrestat fa poc, oi?

Sempre s'han de fer sacrificis personals i algú els ha de patir.

La nostra generació n'és responsable.

Hem de lluitar...

Mercy!

Mercy!

Passa.

He rebut el missatge. Tot bé?

No tinc massa temps, així que aniré al gra.

Se'ns han queixat.

El de la festa de Tregunter?

Em va tocar quan li intentava servir.

L'hauria de denunciar.

I l'oli de xili se'n va.

Tal qual.

Han trucat i han dit que havien robat diners.

La teva descripció era clara.

Clara? Què ha dit?

Sabia el teu nom.

Què? Com?

Tens sort que no presenti càrrecs.

Soc innocent.

És injust. I què faré per guanyar diners?

Ben just pago el lloguer.

La mare ve a veure'm aviat i estic cagada.

Només vull explicar-li alguna cosa bona.

Mai ho faig.

A vegades busco notícies horribles

sobre assassins en sèrie

o nens que cauen de finestres per la deixadesa de les mares,

o d'una dona que tenia un ximpanzé,

el va sedar abans d'una visita,

però el mico va embogir i li va arrencar la cara.

Suposo que em sento millor

quan llegeixo sobre el caos.

Sobre les coses dolentes que passen.

Així la meva vida sembla millor.

No sembla tan miserable.

Potser em fa sentir menys sola.

Que bé que tot hagi anat bé amb la cap.

No en vols?

D'acord.

Doncs tot per a mi.

Tens molta gana aquests dies.

Què dius...

Molt millor, la . M'agrada.

Estaves molt prima.

Vol dir que ets feliç.

Ens dutxem primer?

Ei!

Mercy!

David? Què hi fas, aquí?

T'he intentat localitzar.

Podem parlar?

Què passa?

Li diu que se n'ha d'anar.

No li caus gaire bé.

Perdona, soc en David.

Charly.

T'he estat trucant...

Perdona, pots pujar primer?

- Sí, és clar. - Ara mateix vinc.

Sí.

Mira, tots dos necessitem temps.

Però vull saber què en penses.

No semblava que t'importés gaire.

Semblava que no volies saber res d'això. De mi.

Ho sé. Vaig ser un imbècil. Em sap greu.

M'he adonat que això és com un regal.

- Un regal? - Sí, el bebè.

O ja has...?

Ho has fet, oi?

- Fer què? - Què?

No, no ho he fet.

Has decidit tenir-lo?

No ho sé.

Mercy, és una mica tard. De quant estàs? Quatre o cinc mesos?

Tinc el nom i el número del metge que tothom utilitza.

És al Matilda.

Li diuen el Ritz del Peak. Segur que és el millor.

Ja ho pagaré jo.

No passa res.

- Tu no podràs. - Ja m'ho faré.

- Para, Mercy. Em necessites. - No vull.

Soc el pare. Tinc dret a prendre decisions.

Dret? N'estàs segur?

Mira, fes el que et surti del cony.

Per fi estem d'acord.

Vull fer-ho bé, d'acord?

Fins i tot t'he fet un xec, per no incomodar-te amb els diners.

Gràcies, però, si ho faig, ho faré a la meva manera.

Molt bé. Me'n vaig a la merda i llestos.

Exacte. A la merda.

Ei. Aquell era en David.

Ja ho ha dit.

Hauríem de tornar a la mani.

Espera, vull dir-te una cosa.

És sobre aquell nen?

En Gus?

No.

Bé, ens vam conèixer per ell.

Qui?

El David i jo.

Era allà la nit que va desaparèixer.

Va ser molt amable,

em va dur a casa.

Si intentes dir-me que estàveu junts,

cap problema.

No, no estàvem junts. No era...

No era això.

Ell és casat i...

Estic embarassada d'ell.

Què?

Ara mateix?

Li he dit que no en vull saber res.

Des de quan ho saps?

No ho sé.

Uns mesos.

Uns mesos?

Veus el que et deia?

És una merda.

Per molt que corri, no puc fugir, la maledicció m'atrapa.

Tot s'embolica i jo ni tinc l'oportunitat...

L'oportunitat?

De ser feliç.

Viure la vida. Ser lliure.

Com pots dir-me que no tens oportunitats? A mi?

No volia dir-ho, això.

Culpes de tot una maledicció que no et deixa viure una vida feliç.

Al contrari, has tingut milions d'oportunitats.

No te'n vagis.

Tens molta sort i ni te n'adones.

Tens estudis americans i passaport dels Estats Units.

Tens llibertat.

I estàs embarassada d'un ricàs estranger.

De qui és la culpa ara?

De la dona? És part de la maledicció?

Ho soc jo?

O és que només penses en tu?

Charly. Me'n vull anar amb tu.

Per què?

Per poder presumir d'haver-te manifestat?

No és la teva lluita, mai ho ha sigut.

Ets una turista.

No afecta el teu futur. Pots marxar quan vulguis.

Una altra cosa que segur que no veus.

En realitat, mai vaig pensar en tu.

Podia no pensar-hi perquè no sabia res de tu,

i era més fàcil.

Fins que m'ho va dir una amiga

i vaig veure que tenia raó.

No em puc imaginar què deus pensar de mi.

Com em deus odiar.

I no et culpo.

Jo també ho faria.

Mira qui ha tornat.

Fas cara de cansada.

No fas servir la crema facial?

Treu les arrugues.

Així que cuina nova.

No és pas nova.