HIS & HERS

Hòstia puta!

Merda! Hòstia!

No ho podies fer, oi? Hòstia!

Havies d'aprofitar l'ocasió i...

Ficar-me-la fins al fons! Ben fet.

Hòstia puta!

He tardat molt de temps,

però ara entenc per què les coses no van anar bé.

Tot em porta aquí.

A aquest lloc.

A qui va fer el que no hauria d'haver fet.

No perdis l'elegància, Zoe.

Merda.

Hola, Jack.

Jack?

Jack?

Va tot bé?

Anna!

- Què? - Increïble.

Encara gaudeixes fent-me mal?

- T'encanta. - Que dramàtic.

Quan pots, m'apunyales per l'esquena.

Una mica hiperbòlic, amb un crim així, no?

"Creu-me. Et dono la meva paraula."

- Mai he dit "Creu-me." - No calia. Estava implícit!

M'estaré una temporada al poble, així que mirem de coexistir, entesos?

Coexistir? És aquí?

- Qui? - El teu xicot?

El meu càmera.

Càmera, tant és.

Avui ha fet una feina molt inspiradora.

No sé què enfocava, però no eren les notícies.

Et fa gràcia?

Diria que tu no t'has resignat al celibat.

Què havia de fer? Què volies que fes?

Que em quedés quiet? Que t'esperés?

Era exactament el que havies de fer, hòstia!

I si ho hagués fet, hauria canviat res?

No ho sé.

Ja...

Mira, potser tens raó. Potser hauríem de...

Intentem coexistir, d'acord?

Tu fes la teva feina i jo, la meva. Cadascú per la nostra banda.

- Sí, d'acord. - Entesos.

Molt bé.

Tens algun sospitós?

No ho pots evitar, oi?

Què? Faig la meva feina!

En Duffie és sospitós?

No ho sé, Anna...

- Déu meu... - Què?

Què?

Encara no has interrogat el marit.

He anat a casa seva i no hi era. Ja hi parlarem. Què?

- Mantén-me'n informada. - Sí, és clar.

Ha mort una persona, una persona que coneixies.

Un ésser humà que vivia ha mort.

Si t'hi entremets, t'arrestaré.

- Amb quin càrrec? - Ser una cabrona.

Increïble.

Què és?

- Un braçalet. - De l'amistat.

- Què? - Com ho sap?

La meva germana en portava un d'adolescent.

Jo no en vaig portar cap d'adolescent.

Tenia moltes amigues, inspectora?

Buscarem ADN. Encara no tenim les mostres de vostès dos.

Sí, ens ho emportem.

És un moment. Facin-ho i enllestim-ho ja.

- Hem de trobar el marit. - Això va dir ahir.

Serà possible...

El nostre condol més sincer.

Sr. Duffie, se li acut què feia la seva dona al bosc ahir?

Cardar, m'imagino.

Tinc diabetis i insuficiència cardíaca congestiva.

Les possibilitats de tenir una erecció... són més aviat minses.

La infidelitat de la seva dona no el molestava?

No diria això.

No he demanat estar malalt.

Però no en culpava la Rachel.

Dona jove, libido sana.

¿Té alguna idea d'amb qui...???

podria haver quedat aquella nit?

Teníem un acord.

Ni a casa, ni a Dahlonega i res de noms.

Homes, dones...

Preferia el sexe quan no li importava l'altra persona.

Com més distant, millor.

Li agradaven els cotxes.

Sobretot, les camionetes.

Cotxes i camionetes?

Fornicar-hi.

Ho trobava excitant, brut.

Com si ho fes d'amagat o encara fos a l'institut.

Per això ho feia el bosc.

A mi no em sembla que apreciés gaire la seva dona.

És així?

Està casat, inspector Harper?

Sí que ho estic.

Estimava la meva dona.

Em feia feliç.

La Rachel tenia una energia desbordant,

una vivacitat que trobava... embriagant.

Si sembla que no l'apreciava, és el seu prejudici, no el meu.

- Entesos. - Li agradaven els meus diners, ser rica?

A vostè no?

Això és important aquí. És important a tot arreu.

Com anava el tema econòmic?

Tenien un compte comú?

La Rachel era una mica dilapidadora.

Se'ls gastava de seguida.

A vegades, de forma massa agressiva. Li donava una bona paga.

Però...

érem un equip,

per cursi que soni.

Disculpin-me.

Em sap greu preguntar-li-ho, però...

on era la nit que va morir la seva dona?

Aquí a casa, sobretot.

Suposo que algú ho podrà confirmar.

La Mary Ann.

La Rachel se'n va.

Trec la Mary Ann.

Tornem a casa.

Ho sol fer normalment? Passejar la gossa quan plou?

La gossa ha de pixar.

Però també en una tempesta elèctrica?

És una gossa de cent quilos. Netejarà la casa vostè?

No, senyor.

Pot rebobinar per tornar a veure sortir la Rachel?

És clar.

Just aquí. Gràcies.

Està parlant per telèfon quan surt de casa.

La Rachel compartia amb vostè la seva ubicació?

Per l'acord que teníem, vam decidir que no.

Hem demanat a la seva companyia que rastregi el mòbil.

Amb sort, encara té bateria.

Segur que sí.

Li vaig trucar ahir tot el dia i aquest matí també

per escoltar el seu contestador.

La trobo a faltar.

Sr. Duffie, l'entenc,

però ha de parar.

Quan li truca, li esgota la bateria. Redueix les possibilitats de trobar-lo.

Entesos.

Espero que trobin el mòbil.

Si esbrinen amb qui parlava, sabran amb qui s'ho feia.

I, segurament, és l'assassí.

Moltes gràcies, Sr. Duffie, però millor no treure conclusions precipitades.

Si una dona apareix morta o desapareix...

Primer el marit, després, el xicot.

Sé que jo no vaig ser.

Necessitarem les gravacions.

I les seves empremtes, una mostra d'ADN i la roba amb què va passejar la gossa.

Aquí la tenen, inspectors.

Aquesta roba?

Això està net.

Ho vaig rentar i assecar aquella nit.

- Renta sempre les sabates? - Tenien fang.

I ho tenia llest aquí per a nosaltres? Que convenient.

No sabia que l'havien assassinat, oi?

Si m'ho permet,

per què creu que a la Rachel li agradava el sexe quan no li importava la persona?

Ha dit 'distant'.

Deia que tenia millors orgasmes quan la parella estava per sota seu,

literalment i figuradament.

És probable que li ho digués amb qui estava,

segurament mentre encara estaven dintre seu.

Per què diu això?

La Rachel,

amb totes les seves qualitats...

podia ser mesquina.

Creu que per això l'han mort?

La van apunyalar 40 vegades.

Va cabrejar algú.

- Com sap això, senyor? - Com sé què?

Ha dit que la van apunyalar 40 vegades. Com ho sap?

Anna Andrews m'ho ha dit. Sortia a WSK-TV...

Sé qui és.

Ha estat parlant amb la meitat dels seus agents.

Diria que sap més coses que vostès.

- Quan ha vingut? - Aquest matí.

Estava copejant la porta a quarts de set.

Li ha demanat una entrevista?

Sí. M'hi he negat.

- Entesos. - Però...

Però què, Sr. Duffie?

És insistent.

Sr. Duffie, durant l'entrevista,

li ha preguntat res que nosaltres no li hàgim preguntat?

Si la Rachel li hauria dit a algú amb qui era.

Ja.

Ja... I la seva resposta?

A la seva millor amiga, Helen Wang, directora del St. Hilary.

Creu-me, Jim, en Duffie és un blanc fàcil.

Crec que li excita interpretar el paper de vidu de dol.

Insistiré una mica més.

Ha plorat molt?

Un toll.

Havia pensat un especial de 30 minuts en hora punta.