Your Fault: London

Que ràpid que pot canviar la vida.

Fa un any, començava de zero a Londres

i tot allò de què fugia em va trobar.

Però hi vaig sobreviure

i em vaig enamorar de la persona que menys em convenia.

Del clixé de noi dolent

de qui ta mare t'adverteix.

Però la meva i son pare ens van unir casant-se.

Què hi podia fer?

Com resistir-se a en Nick Leister?

Però hi ha una sola cosa més difícil que trobar l'amor:

mantenir-lo.

LONDRES

Vinga.

Atrapa'm!

No em podia creure que fos meu.

Ho volia explicar al món sencer,

però en Nick ens volia mantenir en secret.

Ho entenc. Amaguem coses per protegir-les.

Però alguns secrets acaben sortint.

I t'agafen per sorpresa.

Merda.

Càson!

I, quan això passa,

bé… la vida pot canviar molt ràpidament.

Ho reconec: has guanyat.

Xocant.

Què vols, de premi?

Ja saps què vull.

Doncs ho hauràs de venir a buscar.

-Vinga. Va. -Com?

Nick.

Au, va.

Torna.

Nick.

Nick?

Què fas?

Nick.

Ostres, ets un…

Sorpresa!

Nois, què és això?

Per molts anys, cuca.

Qui és aquesta gent?

Són el bo i millor de l'alta societat britànica, reina.

Somriu i saluda.

-Ni idea. -D'acord.

-Hola! -Maddie!

Per molts anys.

Flipo que hagis fet tot això. És increïble.

En Nick ha sigut prou convincent?

Sí, massa i tot.

No en tenien de blaves.

Mama.

Blaves?

Quan ella tenia cinc anys,

li vaig encarregar una part del jardí

i ella només volia fer créixer roses blaves.

Aquelles coses ordinàries de les botigues d'art?

A mi em semblaven maques, d'acord?

Quan ets de Florida, no es pot dissimular.

Ei!

Mira qui ve.

Què és això?

Perquè te l'emportis a Oxford.

La pots abraçar si t'enyores.

-Ai, mare, si és un gat. -M'encanta.

Ara no em sentiré sola allà.

Jenna! Que vinc!

No queda cervesa.

-Ens n'he guardat dues. -Gràcies.

Salut, company.

Pots guardar un secret?

Què?

Tinc l'anell de la meva àvia. Li demanaré matrimoni a la Jenna.

Però quan, avui?

-No. -No?

-No, avui no. -De debò?

-Sí, però avui no. -L'enhorabona.

-Gràcies. -Padrí?

Sí, padrí.

-Que bé. M'encanta. -Sí.

Però abans vull resoldre uns temes.

Vull liquidar tots els meus deutes.

Que no quedi res pendent.

El que calgui. Jo t'ajudo.

Nick, no vull diners, però…

hi haurà una cursa.

I m'hi he jugat el gimnàs.

No, no.

-Ja saps que ho he deixat. -No, no.

Guanyaràs amb els ulls tancats.

Ho he deixat. L'hi vaig prometre, tinc una feina…

Si guanyes, quedo net.

Va ser una poca-soltada, però no em puc fer enrere.

Hola, nois.

Per què sembleu tan sospitoses?

Per què ho sembles tu?

Bona pregunta.

Atenció, sisplau.

L'has deixat mort.

Nick…

Va, sisplau…

Si ho faig,

la Noah no ho pot saber.

Esclar.

A les noies, ni piu.

-Sí? -D'acord.

Alguns ja ho sabeu,

però avui celebrem dues coses.

No només és l'aniversari de la meva filla preciosa i eixerida.

A més, l'han acceptat a Oxford,

on estudiarà enginyeria mecànica.

Aviat serà directora tècnica d'un equip de Fórmula 1.

Per la Noah.

Per la Noah.

I pel seu futur prometedor.

Això que sento és una altra sorpresa?

-Sí. Seguiu-me fins a l'entrada, sisplau. -Vinga.

Què està passant?

-Què passa? -T'hi apropes.

Calent.

Què?

-Per molts anys. -Per molts anys.

-Això és de debò? -Sí.

Farà més entretingut el trajecte fins a Oxford.

Però com…?

M'encanta.

Gràcies!

Però…

Vinga, a fons!

Vinga, Noah, a fons.

T'ha agradat, la sorpresa?

Sí, però no t'ha costat gens enganyar-me.

Ei, organitzar una sorpresa no és enganyar.

-És romàntic. -Ja.

Noah. Ei…

Perdó per despertar-te, però tenim uns tres minuts.

Vinga.

Trobaré a faltar aquesta vista.

M'estàs repassant?

Comporta't.

A veure, tanca els ulls.

Per què?

Tanca els ulls.

Vine.

Obre'ls.

Per molts anys.

M'encanta.

Això és perquè no t'oblidis de mi quan siguis a Oxford.

T'estimo.

Mai me'n canso…

de sentir-t'ho dir.

Va, doncs.

Digue-ho tu.

Digue-ho.

Jo també t'estimo, Nick.

Vinga.

Queda't!

L'alarma ha sonat fa dos minuts. Merda.

Llavors, quan els ho explicarem?

Aviat. Només que…

Ara no. Mon pare té molta feina.

-D'acord? Els ho explicarem. Però no ara. -D'acord.

Que guapa que ets.

Només vull quedar-me amb tu al llit.

Bé…

Fins a l'esmorzar.

Bon dia, Nick.

Bon dia. Hola.

-T'has llevat d'hora. -No podia dormir.

Volia avançar amb el discurs de la fusió.

M'aniria bé la teva ajuda, si et va bé.

-De meravella. -Genial.

Ho reconec: estic impressionat amb la teva implicació amb el llançament.

-Anem al meu despatx. -Fantàstic.

A veure, tinc tres possibles introduccions.

Sí?

A mi també em regalaràs un Porsche?

Bon dia.

No.

Com va el gimnàs de boxa? Rutlla el negoci?

Bé. La Jenna m'està ajudant força, saps?

Porta nois de diferents entorns.

Sí, realment té un potencial increïble.

Els nois en treuen molt de profit.

-Que bé. -Ella és l'enginy, jo, la força.

M'agradaria veure'l. De debò.

Quin collar més maco.

Sí, és un regal.

Qui te l'ha fet?

La Jenna.

Pel meu aniversari.

-Com? -El collar.

-Sí, l'hi he regalat jo, aquest collar. -Sí?

Enguany, no penso estalviar en regals.

I tu ja veuràs, a Nadal.

Algú vol cafè?

-Sí, sisplau. -Sisplau. Gràcies.

Trobaré a faltar això.

I a tu, princesa d'Oxford.