The first 200 lines.
Tota història té, almenys, dues versions:
la teva i la meva.
La nostra i la seva.
La d'ell i la d'ella.
I això vol dir que algú sempre menteix.
Com t'atreveixes?
Com t'atreveixes a despertar-me?
Com estàs, tresor?
Et puc fer una pregunta?
- Qui mola més? - Jo!
- Qui és la millor? - Jo!
- I la més valenta? - Jo!
Tens tota la raó. Ves a baix i esmorza.
Va!
T'estimo, reina.
Merda.
M'has pres el carregador?
Zoe, on és el carregador?
No ho sé.
- Ei. - Vols que et creixin banyes?
- És això? - No.
Una nit llarga?
No gaire. Què vols, reina?
- Maduixes. - Sí?
Maduixes? De seguida.
No t'he sentit arribar.
Ni que posés mètal a tota canya ho sentiries.
No comencis. El vodka és més barat que les medicines.
Saps que avui té entrenament de futbol, oi?
- A quina hora? - A les 3 o les 4.
A dos quarts de cinc el dimecres, entesos?
Què?
No res. Fas bona olor i és estrany.
Merda. No, espera.
- No puc. - Per què?
- He quedat amb la Barbara. - No hi aniré?
Sí, tresor. Què vols dir? Pensava...
Li dius tu a la Barbara que no vindré?
Jo et portaré a futbol. Vindré directe de la feina.
Saps què vol dir?
Has d'estar a punt.
Això vol dir aigua, botes i...?
- Canyelleres. - Molt bé, tresor.
Ei, Meg-Meg, t'estimo.
T'estimo.
- Adeu. - Adeu.
Adeu.
Bon dia, ja vinc!
Què és això? Servei a carretera?
- Crema. Tingui. - Gràcies, Priya.
Molt bé, som-hi.
A on anem?
No ha rebut el meu missatge?
El mòbil em va fatal. Què passa?
Tenim un mort.
CHARISSA ARMON HAN TROBAT EL BIGFOOT?
MICHAEL POOL NO... EL COS D'UNA DONA
L'anestèsia alleuja el dolor, però l'arrel està fracturada.
Té una infecció.
Té dues opcions:
Una, antibiòtics. Potser salvem la dent.
Dues, la trec.
Si fos jo, la trauria, però no hauria esperat un any a venir.
- Doni'm les pastilles. - Entesos.
Apunta el nom de qui ha trobat el cos.
Una trucada anònima.
Anònima? Com?
En Kimmy no té un nom? És home, dona, no res?
No, senyor, però els primers indicis...
Primers indicis? De qui? D'en Walters?
- Sí. - Ja...
En Bill, el de la paperassa?
Aquests inútils fa anys que no veuen un mort i tenen indicis?
Va, Boston, no ho facis.
Tu vals més que això.
No deixis que et confonguin en un possible homicidi.
Vols fets, oi? No indicis.
Ni intuïcions.
Si et venen amb això, els envies a la merda,
sobretot si són d'aquí.
- Vostè és d'aquí, senyor. - És cert.
Sí, gràcies per comentar-ho.
Molt bé, ja hi som.
No oblidis que les coses aquí van a poc a poc.
No com a Atlanta?
Aquí no solen aparèixer cadàvers, per si no ho has notat.
Òndia.
- Inspectora Priya Patel. - Bon dia.
- Com va? - Bé.
- Bon dia, inspectora. - Hola.
És un bon espectacle.
Sí?
Molt violent. Són aprensius?
Feia molt que no veia res així.
Tenim hora aproximada de la mort?
Encara no.
S'ha trobat alguna arma?
No.
NOTÍCIES DE CONFIANÇA
Ei, Sam, no funciona.
A veure?
Va caducar l'any passat.
Ja està, Sra. Andrews.
M'alegro de veure-la.
Gràcies.
- És l'Anna? - L'Anna?
Sabies que tornava?
Anna!
- Et deies Lexy, oi? - Sí.
Estàs genial. Què t'ha passat a la cara?
Perdona, venia a veure en Jim.
- Tornes? - És clar que sí.
Gent, entrem en directe d'aquí a dos minuts.
Me n'alegro molt.
Li vas donar el meu lloc?
Fes el favor, Andrews, saps que no és tan senzill.
"Lexy, l'Anna ha tornat. Tu, al carrer." És bufar i fer ampolles.
Truca-li. Ja ho faig jo.
Té un contracte.
- Jo també. - Tenies.
No la podia tenir per sempre de substituta.
Se n'hauria anat.
Com l'has convertida de sobte en la cara del canal, Jim, a Atlanta?
No miro el color.
Mira, Anna.
Soc pare.
No m'imagino el malson que has viscut.
Ho sentim per tu.
Tots nosaltres.
Però per molt que simpatitzi, vas desaparèixer un any.
No necessito simpatia.
No és que no ho apreciï, Jim. Sí que ho faig, però... no cal.
Ara ja estic bé.
Si m'he de reinventar per recuperar la feina, ho faré.
Per què ara?
Tant és quant de temps hagi passat. Estic llesta.
He treballat de valent. No desapareixeré.
Em sap greu, Anna. No hi puc fer res, de debò.
- Dahlonega. - Com dius?
Hi han trobat un cos.
Ho sé.
Deixa'm ser-ne la corresponsal.
Corresponsal?
Reinventar-se està bé, però això és massa.
- Soc d'allà. - No ho sabia.
M'hi vaig criar. Conec la gent, parlaran amb mi.
Sobre què? És un cos. Ho veiem cada dia.
A Atlanta, no en un poblet dels EUA ni quan l'assassinada és una dona blanca.
No saps si és assassinat. I com saps que era blanca?
A Dahlonega? Creu-me, Jim, és blanca.
Potser no és res.
I si ho és, me n'aniré sense replicar, però tots dos sabem que no és així.
- Així que corresponsal... - Sí.
- Sou de corresponsal. - Fet.
I aquesta cara? Pensaran que tens un ictus.
Anestèsia. Em passarà aviat.
I un càmera, a qui vols?
En Richard.
En Richard?
En Jones?
El marit de la Lexy? El coneixes?
D'oïda, però diuen que és el millor.
Una història. Si la cagues o em dones maldecaps, al carrer.
Tens dues hores. Afanya't si vols sortir a la tarda.
Gràcies, Jim.
Sí, soc un afortunat.
Hòstia!
El nombre de punyalades i el patró frenètic
em fa pensar en el missatge que vol enviar l'assassí,
conscientment o inconscientment.
És una falsa.
Res suggereix duplicitat com a motiu per a una violència així.
Aquest és el missatge.
És a les ungles.
És el teu primer mort?
És clar que no.
On n'has vist?
A la carrera.
És diferent, oi?
Sí, m'hi acostumaré.
Esperem que no.
FALSA
Escolteu tots. Vull que us feu una pregunta.
"Cal que sigui aquí"?
Si la resposta és no, escampeu la boira
i ajudeu amb el perímetre.
La resta, reunim-nos, entesos?
Tots tenim una idea prou clara de qui és al capó del cotxe?
Ha mort una dona. Ho hem de respectar i respectar la família.
No vull que el marit sàpiga que ha perdut la dona
perquè no sabeu tancar la boca.
Serem professionals. Ho farem com toca.
- Sí, senyor. - Li ho diré jo.
Jo parlaré amb ell. Que ningú més hi contacti.
- Ha quedat clar? - Sí.
Molt bé, necessito el seu mòbil.
Vull el mòbil i el vull de seguida, entesos?
Feu que corri la veu, si trobeu el mòbil, no el toqueu, me'l porteu directament.
- Entesos? - Sí, senyor.
Molt bé, ara...
No comments yet. Be the first to leave one.