HIS & HERS

La gent potser reconeix la meva cara.

Potser saben el meu nom.

Però mai sabran qui soc.

No es molesta ni a trucar? Té professionals que la pentinen...

La investigació de l'assassinat de Rachel Hopkins continua.

Les autoritats investiguen una connexió amb l'escola St. Hilary,

la institució d'elit local on va estudiar Hopkins.

Tots ens amaguem darrere la versió de nosaltres que presentem al món.

L'amiga de Hopkins i directora de St. Hilary,

Helen Wang, s'ha negat a parlar.

Però la gent no canvia.

No de debò.

No per dins.

Tia, quina merda.

- Rachel, que graciosa. - Sabeu que odio?

- Les de primer. - Helen!

No, odio la gent insegura.

Ecs.

No ho entenc, la seva germana mola.

Potser s'empassa els sentiments.

La noia en té molts.

Segurament, se sent sola.

I si la convidem?

Porta-la a la nostra taula. Agafaré una altra Coca-Cola.

Està tramant alguna cosa.

Catherine,

seu amb nosaltres.

No ho sé...

Crec que no m'hi volen, allà.

Poden ser simpàtiques.

Hola, Catherine.

- Què llegeixes? - Frankenstein.

Que bé.

Catherine Kelly!

Com estàs?

Mare meva, m'encanten els teus cabells.

Quin és el teu secret?

- No en tinc cap. - Són molt més macos...

Em sap greu. Agafa la meva.

- No passa res. - Sí, dona.

- No en vull una altra. - Beu.

- Porta alguna cosa diferent? - Sí.

Pixum.

Què?

S'ha begut el meu pipí!

No ho dius de debò!

- No ho sabia. - Ai, no!

Ai, no!

- No! - Adeu!

Déu meu!

- Ets increïble. - No!

La Lexy no treballa a la carretera, fent forats ni construint cases!

Es guanya la vida asseguda.

Fabulós, noies. Acabeu aviat.

- La perfecció demana temps. - I una merda. Anem passant.

- Va. - Dents.

- Bé. - Moltes gràcies.

Gràcies, noies.

Tens la conferència de premsa del GBI

sobre els càrrecs que la fiscalia va presentar sense consultar-los.

Tenen l'estúpida reforma policial i tot això.

Comencem amb Dahlonega, oi?

Comença amb això i ho arxives.

Què vols dir? Si acabo de començar.

La vaca no dona més llet, tant és quants cops l'apunyalis.

Mira'm.

Respira fondo.

No ens cal un quadrangular, només una batada doble.

Pensava aprofitar per dir alguna cosa.

Que Atlanta sàpiga que necessitava temps,

però que he tornat i que agraeixo tot el suport.

M'encanta. Fes veure que empasses, com si tinguessis un nus al coll.

- Veurem la resposta dels espectadors i... - I què?

Qui sap?

El retorn de la reina.

EL SEXE AMB EN J MILLORA?

Mare de Déu...

XANTATGE? NO M'HI FIQUIS!

Xantatge? Però per què?

MASSA TARD.

HAS DEIXAT EN J?

Suplica. Suplica'm, Clyde.

Pren aquesta, puta.

Sí, porc...

- Rachel, agafa-li les pilotes. - T'agrada, Clyde?

- Pega-li, Helen! - T'agrada?

T'he enxampat!

- Hòstia puta! - Has dit la paraulota de la mama.

Ja ho sé, reina. Perdona.

Em sap greu.

De qui és el mòbil?

Què? És meu.

És rosa.

Sí, ho sé, els nois poden tenir mòbils rosa.

És possible.

Què mires?

Al telèfon?

Coses de feina.

- La mama diu que és hora de sopar. - Sí?

Li pots dir que ara vinc?

- Sí. - Molt bé.

No queden cuixes?

- Ens n'han posat menys. - Però a mi m'agraden les cuixes.

A mi també, però ho has pagat tu?

No.

Saps qui tampoc ho ha pagat? La mama. Pren, reina.

Meg, ves a veure la tele.

Jo vull veure l'oncle Jack.

A la sala d'estar. Ara.

- Però... - Fes el que et dic.

Ei, tranquil·la.

Està bé. Posa Love Island .

Posa Barri Sèsam.

Això ja no ho fan, espavilat.

- I tanta mala llet? - Què collons passa?

Mira, no tens ni idea del que he d'aguantar cada dia.

- Seu i menja. - Saps què? No ho dubto.

- Posa el coi de tele. - Et vols tranquil·litzar? Què passa?

Què t'està passant?

- La Rachel era amiga meva. - Sí?

Quan la vas veure per últim cop?

Fa 20 anys? No em fas llàstima.

Fa una setmana, a la benzinera.

Es va molestar a saludar. Per què?

Era la teva amiga. Tu sabràs.

- Em vols dir res? - No.

Te l'estaves cardant?

Hòstia, te l'estaves cardant.

Ei, escolta.

El que faig a la meva vida és cosa meva. La meva vida privada és cosa meva.

Eres amb ella la nit que va morir?

- Era a la feina. - De debò?

- Estava treballant. - En què?

- Ets un "inspector" de Lumpkin. - Prou. Això és genial.

Quan et vaig dir de venir quan la teva dona va pirar,

volia dir unes setmanes, no un any.

Soc una càrrega per a tu?

Perquè pago les factures? Compro menjar?

Perquè porto la Meg on ho necessita? Intento entendre-ho.

- Meg, ves a dalt. - No.

- Ves a la meva habitació. - Fes-me cas.

Soc la teva mare!

- Quina mare... - Hòstia.

Deixes sola la Meg tot el dia. I si me'n vaig?

Ven de nou els trastes dels pares a eBay. A la merda. Tens pensió alimentària, oi?

Ah, això seria complicat. No saps qui és el pare.

- La vas matar? - No em vinguis amb aquesta merda.

Ho vas fer, Jack?

Soc inspector. Soc el teu germà.

Penses que podria fer una cosa així?

De debò?

Per què li has tret una mostra a la Meg?

El joc de polis?

- De debò, Jack? - Para.

¿Creies que no m'adonaria que el trist del meu germà arriba tard

tres cops a la setmana alegre com un gínjol?

I esquarteren la Rachel, torna el mal humor i fas ferum de perfum.

D'aquesta merda cara que s'enganxa.

Com la que portava la Rachel a la benzinera.

- Entesos! - Juguem a ser inspectors, Jack.

Eres amb ella o no?

- Sí. - Sí, i?

- I ens ho vam fer. És això...? - On?

A la camioneta.

On de Dahlonega, imbècil.

Al bosc, Zoe, ens ho fam fer al bosc.

Ho vaig fer i vaig fotre el camp. Sí?

- No sé què va passar. - Ho saben els teus col·legues?

- No. - Per què?

Perquè em mirarien com fas tu.

Zoe, de debò, jo...

No la vaig ferir.

- Mira'm als ulls i digues-m'ho. - Zoe.

Vinga, jo...

No... li vaig fer mal.

No ho vaig fer.

- Hola. - Hola.

Dues mostres d'ADN per al cas de Rachel Hopkins.

Molt bé, porti-les aquí.

- És fascinant el que fa. - D'això... Gràcies.

He recollit el material genètic, per cert, de totes dues mostres.

Una d'en Clyde Duffie i l'altra és meva.

La va trobar?

Com diu?

El seu company.

L'aliança.

Quan va deixar la seva mostra va dir que potser l'havia perduda aquí.

No.

Crec que no.

Una llàstima. Les processaré.

A Atlanta es posaran com una moto quan et vegin aquí

perquè ets un crac, la millor.

Comencem aviat.

- Entesos. - És el teu lloc.

- Soc aquí. - La Lexy!

Em sap greu.

A la meva cunyada li ha fallat la cangur.

L'estava ajudant i m'he deixat el mòbil. Bé, tant és. Ho sento.

Ja soc aquí. Anna.

Espero que no t'hagin fet venir per això.