The first 200 lines.
Per on començo?
Bé, suposo que el que vull dir és que…
tot el que soc és pel lloc d'on vinc.
Etèrnia, un món d'una bellesa infinita.
Tot allò que només existeix en llegendes i contes d'anar a dormir,
a Etèrnia és de veritat.
Grius, dracs, tigres que parlen,
boscos encantats, deserts que cremen, illes al cel… De tot.
Juro que no vaig col·locat.
I després tenim el castell de Calaveragrisa.
El meu pare em va dir un cop que Etèrnia és el cor palpitant del cosmos.
I que Calaveragrisa és el cor d'aquest cor.
Per tant, suposo que el cor del cor
del cor és el Poder de Calaveragrisa.
Diuen que pot fer tornar un home poderós com un déu.
Per protegir-lo, el Poder es va vincular a un recipient.
Una espasa antiga anomenada l'Espasa del Poder.
Sí, ja ho sé, però van triar aquest nom.
Deia la llegenda que, en el moment de més necessitat d'Etèrnia,
apareixeria un heroi i brandaria l'Espasa
i, en fi, la faria servir
espectacularment.
Fins aquell dia, va estar sota clau al castell
sota l'atenta mirada de la Fetillera,
que era sàvia i molt vella
i feia una mica de por, francament. Però és de fiar. És de fiar.
Durant segles, Calaveragrisa ha estat sota la protecció dels meus avantpassats.
Soc descendent d'un llinatge força impressionant d'herois poderosos.
Nobles, forts, intrèpids.
Però, mare, jo no vull lluitar.
Són tots més alts i forts que jo.
I no tinc gaire coordinació.
-Apa! Qui t'ho ha dit? -En Gallineta.
És veritat. És el més baixet i el més feble.
És un miracle que no s'hagi trencat res ni s'hagi mort.
I què ha de fer, el príncep, en comptes d'entrenar-se?
No ho sé, potser jugar amb en Gallineta.
Ves-hi. Jo, amb un cabdell, ja faig.
No m'ajudes gens ni mica.
Hi he d'anar?
Cap a entrenar-te amb les armes. Vinga.
Escolteu, futura elit d'Eternos.
No hi ha estàtues de perdedors
ni carrers amb noms de covards,
ni es fan desfilades pels que s'hi esforcen.
Aquesta terra, el palau, les vostres vides,
s'han construït sobre les espatlles d'homes i dones que han guanyat el combat.
Com a home d'armes del vostre rei, creieu-me que n'he guanyat un munt.
Per això som aquí tots plegats.
He salvat el cul als vostres pares.
He salvat el cul als vostres veïns, i als pares dels vostres veïns.
Són un munt de culs. En fi, la qüestió és que he lluitat per vosaltres
i ara lluitareu per mi, amb reflexos ràpids,
punteria afinada i musculatura gloriosa.
I això.
Algú sap què és?
Un bastó.
Gràcies per l'obvietat.
Algú més?
Teela?
Els teus braços.
Així m'agrada!
Són els vostres braços, una extensió de vosaltres.
Vinga, per parelles. Amb les armes.
Vull veure uns bons blaus.
Vull veure nassos sagnant. Vull veure dents trencades.
Va, som-hi. Ancoreu el pes.
-Dian, vols…? -Si fos de veritat, t'hauries mort.
-Adam. -Mira cap amunt!
L'heu de mirar als ulls, quan li aixafeu la cara.
Esquiva o el pròxim serà més fort.
No ens podríem asseure a parlar-ne?
Ei, Adam. Adam. Fes el que puguis, eh?
Sí. Teela.
Quina mena d'amiga ets?
La mena que et guanyarà.
Duncan.
Com creus que van, els novells?
Són molt bons i diligents, senyor.
Tots?
No ballis, Adam.
-Vinga. -Pega'm!
Fa el ridícul.
Vaig prometre que el faria un home, i l'hi faré.
Ja, però quina mena d'home?
-Adam! -Tu pega'm!
A veure, l'ha desarmat.
No funciona així, amic meu.
He guanyat!
Fas el ximple, Adam.
Nen.
Combat amb mi. Amb això.
Va, agafa-la.
Ara…
defensa't.
Pare.
Pare!
Aquest món no és pels febles.
Sí, pare.
Digue-ho.
Aquest món no és pels febles.
Adam. Aixeca't!
Aixeca't.
Quan caus…
és una oportunitat per aixecar-te. Entesos?
Que se't vegi fort.
Quan es giri, et veurà.
I li has de demostrar que saps encaixar un cop.
Quan es giri, no veurà un nen petit espantat.
Veurà un home.
Què veurà?
-Un home. -Molt bé. Mira.
Així que es giri.
Ves a fer un tomb, nano.
S'ha acabat l'espectacle. A treballar, vinga.
-Adam. -Què hi fas, aquí?
Et segueixo.
Ja, doncs he vingut per estar sol, o sigui que…
No siguis tan nyicris.
Jo no t'he vist tan feble.
Avui, a l'entrenament.
El meu pare, sí.
És… la Fetillera?
Què mira?
Rei Randor, ens ataquen.
Ho tinc controlat, senyor.
La Guàrdia Reial està preparada.
Us prometo
que no us passarà res, ni a vós ni a la vostra família.
Us duré sa i estalvi a Calaveragrisa. Guàrdies!
Ei, tranquil.
No us separeu.
Teela! Vinga.
Pare…
Tinc por.
Qui t'ha ensenyat aquesta paraula? Eh? Jo, no.
No pateixis, maca.
Passi el que passi, mentre hi sigui jo, no has de tenir por de res, entesos?
Vinga.
Ara! Som-hi!
N'hi ha massa.
Només vol dir una cosa.
Més objectius.
Va, va!
Seguiu-me.
Anem cap aquí.
Quedeu-vos aquí.
Nens febles de palau.
Senyor, marxeu i no us atureu.
Vinga. Ja me'n cuido jo.
Algú vol brega.
Ja n'hi ha prou.
Com goses venir a la meva ciutat? No saps amb qui te la jugues?
Digue-m'ho tu.
Soc en Duncan, el comandant de la Guàrdia Reial.
L'home d'armes del rei.
I avui…
I avui…
has fracassat.
Pare.
Vinga, va. Amunt. Aixeca't. Va, sisplau.
Teela.
He fracassat.
Vinga.
Agafa't fort.
El regne d'en Randor s'acaba aquesta nit.
Et creies tan fort que vas deixar de témer el que s'amagava a les ombres.
Era jo.
M'amagava.
Als racons més profunds i foscos de l'univers.
M'amagava.
Però ara surto a la llum…
perquè puguis contemplar la teva caiguda.
Marxeu. No mireu enrere.
Adam. No t'amoïnis, fill meu. Jo et defenso.
Sigues fort, fill. Els retindré.
-Pare. -Marxeu!
Pare!
Què em faràs, malànima?
Només et tallaré el cap.
Tant fa el meu destí. Eternos no serà mai teu.
El teu palau no és més que maons i vidre.
La teva corona, una disfressa.
No, vull el poder que hi ha al darrere.
Malvalina?
Ei, Malvalina.
Ben dit, senyor Skeletor. Pura poesia.
Emporteu-vos-el. Se li ha acabat el temps.
Amb una nova alba,
Etèrnia presenciarà el meu ascens.
-Ja està. He acabat. -Esclar, senyor meu.
-Quan aixeco el puny així, ja estic. -Sí.
És el crescendo!
D'ara endavant ja ho sabrem.
Ja venen.
Calaveragrisa caurà.
No, perdurarà.
Porta'm l'Espasa, fill.
Sí, va, afanya't.
S'ha de dur l'Espasa a un lloc segur, un lloc lluny d'aquí.
No comments yet. Be the first to leave one.