The Sheep Detectives

LES OVELLES DETECTIVES

Estimada Rebecca,

et deus fer moltes preguntes.

Jo també.

De fet, la vida és un misteri.

Si cal una resposta a tots els enigmes de l'univers,

un secret per la felicitat,

la meva proposta és senzilla:

les ovelles.

De debò.

Sí, les ovelles.

Sí, ja vinc.

En l'última carta em preguntaves si alguna era especial.

Totes ho són. Per això els hi poso nom.

Per exemple,

aquests marrans bessons buscabregues es diuen Ronnie i Reggie.

Aquest tan digne i tibat és Sir Ritchfield.

La Boira, la més flonja.

També és una mica diva.

La Zora, la més curiosa.

En Mopple, el més pacient.

I la Llanulls…

És que no se'm va acudir cap altre nom.

Sí, he dit que totes són especials,

però he de reconèixer que n'hi ha dues que ho són especialment.

En Sebastian.

El marrà més gros

que, com jo, és una mica solitari.

Sempre se n'acaba anant.

I sempre acaba tornant.

I finalment, la Lily.

La més llesta.

La que sempre sembla que sàpiga què em volta pel cap

i què em remou el cor.

Ella, més que cap altra, m'aporta aquella pau que només els pastors coneixem.

La pau que et dona

cuidar les criatures més bones del món.

Començo el dia cuidant-les.

PINSO D'OVELLA

Les alimento bé.

Una bona esquilada.

Faig el que puc per entretenir-les.

Quan em desperto, sé que seré

l'home que es lleva al teu costat.

I faig que es prenguin la medecina, que juraria que els hi encanta.

Si poguessin parlar…

La medecina, col·lega. Molt bé.

I quan he acabat la feina i el sol es comença a pondre,

trio un llibre i els hi llegeixo.

Novel·les de detectius, de misteri, de crims. Les que m'agraden a mi.

"Sé quan van matar en Rodney Hollingshead

i sé qui el va matar."

M'agrada pensar que segueixen la història.

Però en el fons sé que, per molt especials que siguin, no deixen de ser…

ovelles.

No, fins aquí.

Au, toqueu el dos.

Demà us llegiré el final.

Per què para?

Estava a punt de dir l'assassí.

Quina tortura! La minyona, oi?

Evidentment.

No, és el jardiner.

Sempre talla l'herba i no se la menja mai?

Sí, és sospitós.

Ximplets! És el metge!

No. És la tieta rara.

La tieta rara és de fa tres històries.

I tenim els mateixos pares?

Ja hi som.

Sí.

Ja hi tornen.

Us equivoqueu tots.

Jo ja fa dos capítols que ho sé.

La minyona, oi?

No, la minyona no.

El nebot, en Bertie Hollingshead.

Però, ¿no havia quedat demostrat que les proves contra en Bertie

les havia falsejat l'assassí?

Exacte.

Que no ho veieu?

Per sortir-ne indemne, les va falsejar ell mateix.

En Bertie Hollingshead és l'assassí.

Però què fas?

Demà en George ens llegirà el final i ja ho veureu.

Jo per mi que és la minyona.

"En Bertie coneixia molt bé la llei

i sabia que no es pot acusar ningú dos cops pel mateix crim.

Per això, per evitar la presó, va falsejar les proves.

En Bertie Hollingshead és l'assassí."

La majoria de les meves ovelles es passen el dia menjant

o pensant en menjar.

Però tinc tres xaiets entremaliats amb una energia inesgotable.

Són feliços i despreocupats. Van néixer a la primavera.

La majoria neixen a la primavera.

I després hi ha l'únic que va néixer a l'hivern.

Hola.

-Soc la Daisy. -Jo, l'Oliver.

-Jo en Pickles. -Tu com et dius?

No tinc nom.

Vols venir a jugar?

No! Fuig!

No hi podeu jugar, amb aquest anyell d'hivern.

No pertany a aquest ramat.

Per motius que només comprenen les ovelles,

els ramats repudien els anyells nascuts a l'hivern.

Tranquil.

Per la simple raó que són diferents.

Així. Molt bé.

Tinc una pregunta.

Per què en George és tan bo amb ell?

Perquè no és una ovella.

Ningú l'ha previngut contra els anyells d'hivern.

Ah, i si acceptes la meva invitació,

sàpigues que visc en un poble que es diu Denbrook.

Té uns veïns molt particulars.

Per exemple…

Bon dia, Caleb.

En Caleb també és pastor.

Bon dia.

No em cau bé.

En Ham, el carnisser.

Encara em cau pitjor.

La Beth, l'hostalera.

No li caic bé jo.

El mataria, aquest home.

En Tim, el policia.

DESCÀRREGA T-SR

Un beneit.

I el reverend Hillcoate, que va de pastor de persones.

Tenim una relació complicada.

La lectura d'avui és la paràbola de l'ovella esgarriada.

George, et quedes?

Tothom és benvingut a la casa del Senyor.

Els carnissers també?

No, no em quedo.

Vinc a saldar un deute.

Aquest George…

Aquest George…

Però prou de parlar de la gent.

Vull que coneguis el meu ramat.

Tenen moltes ganes de veure't.

I jo també.

Sisplau, vine aviat.

T'estimo, George.

Boira.

Tinc una pregunta.

Els angelets et fan les pestanyes boniques?

No, no els hi fan res, a les pestanyes.

Però fan meravelles amb la llana.

Mira la Llanulls.

No menja altra cosa.

És per això? No ho sabia.

Deixa'n unes miques per en Sebastian, que fa dies que és fora.

I què? Des que en George el va portar de ves a saber on

que no para d'anar al poble.

Que passi gana.

Que no li importem no vol dir que hàgim d'actuar igual.

En Sebastian és un més del ramat.

Mireu! És en Caleb!

Gossets!

Gossets!

Caleb! Aquí!

Quina bona olor que fa sempre!

Son els jerseis de llana.

I queden tan bonics tenyits.

-Puc passar? -Fora!

Doncs passo.

És tan nova, bonica i brillant.

Penses el mateix que jo?

-L'envestiria! -Jo me'n moro de ganes!

Reggie! Ronnie!

Com havíem quedat? No s'envesteix res si no…

Si no hi ha una causa justificada per envestir.

Això mateix.

És la tercera visita aquest mes.

Només poden estar comentant una cosa.

Ajuntar els ramats.

-Ajuntar-los? -Ovelles noves.

-Prats nous. -Gossets?

Ja m'ho he pensat!

Vas tenir una oportunitat i em vas enganyar!

I no tornis.

Diria que no els ajuntaran, els ramats.

Estava tan contenta.

Ara estic trista i molesta.

M'ho vull treure del cap.

Tens raó, ha sigut una decepció.

Escolteu.

Comptem fins a tres i oblidem la visita d'en Caleb.

Un, dos…

I en Mopple? No pot oblidar les coses.

Per què?

Pobre Mopple.

Va néixer amb una gran desgràcia.

No és com nosaltres, ell no pot oblidar les coses.

És veritat.

Mopple, quan ens hàgim tret això del cap, no ens ho recordis mai.

Segur? No ha estat tan malament.

No, però tampoc ha estat bé. O sigui que fora.