Enola Holmes 3

Abans que res, li he de dir que és un honor conèixer-la.

He llegit sobre els seus jocs.

Són fascinants.

És una llàstima que una ment tan brillant com la seva

es podreixi aquí.

Seu!

Són pocs els qui tenen el poder per treure-la d'aquí.

Jo formo part d'aquest grup selecte.

Podem fer que sembli una fugida.

Fa molts anys, es van extraviar uns objectes de valor.

Els volem recuperar.

Ajudi'ns i l'alliberarem.

¿El cognom Tewkesbury

li sona de res?

UN ANY DESPRÉS

Diuen que una bona història comença amb una boda.

ANGLATERRA

On és?

Aquesta comença així.

Arriba molt tard.

Ve algú.

Ara sí.

Som-hi.

Desgraciadament, en aquesta boda falta un element essencial.

Soc jo.

No, de debò.

La núvia en qüestió té dubtes sobre el que implica esdevenir una dama.

No toqueu el pastís, us remourà les tripes.

BODA DE LORD TEWKESBURY I ENOLA HOLMES

Sí, ho vull.

Lady Enola Tewkesbury.

No em convenç.

No ho vull!

He tardat sis anys a sentir-me digna del cognom Holmes.

Hi renunciaré ara?

Una dona molt sàvia em va dir…

- Bé, una dona sàvia no, la meva mare. - Pots prendre dos camins, Enola.

El teu o el que els altres escullin per tu.

Però és Tewkesbury.

Ai! Ja n'hi ha prou!

No el puc deixar plantat.

No ho faré.

- Cotxer Eric? - Creia que havia fugit.

- El Sherlock és allà? - Tothom és a la seva boda menys vostè.

Està llesta?

Sí, som-hi!

Fes via!

Us hauria de dir que em caso a Malta,

la petita illa del Mediterrani,

per motius que resulten difícils d'entendre.

- Vindrà, no et preocupis. - Sí, esclar.

Disculpi, senyoreta.

Lamento preocupar-la, però ens persegueix un home.

No fa bona espina.

Bandolers, rodamons, lladres!

A Malta n'hi ha a cabassos.

Ajupi's! Ajupi's, senyoreta!

- Aquí no pugen les dames! - Encara no ho soc!

- Més de pressa! - Agafi això!

Però què fa, senyoreta?

Baixi de seguida!

Enola!

Soc jo!

Doctor Watson!

Estàs bé, Enola?

Per què portaves una màscara?

És un mocador.

La pols em fa estralls als pulmons.

- Pensaves que et… - Mataria?

- No. - Sí, és exactament el que pensava.

Per què em perseguies?

Pel teu germà.

Ha desaparegut.

De fet, estic gairebé segur que han segrestat el Sherlock.

Com dius?

Sé que potser us cal una explicació de com va començar tot.

La veritat és que vivíem la vida que volíem.

Tewkesbury continuava encapçalant el canvi i el progrés,

i jo per fi havia entrat al panteó dels grans detectius victorians,

amb el meu germà.

Ell ajudava els rics i jo ajudava els necessitats.

De vegades, treballàvem junts.

Era feliç.

I aquí es perd el rastre.

No avanceu. No contaminem l'escena.

Algú va muntar a cavall

i se'n va anar per allà.

- Bona hipòtesi. - En tens cap altra?

El van lligar amb una soga i el van penjar d'aquí.

Veus les restes de soga que van deixar?

Aquestes marques són dels peus que intentaven recolzar-se.

L'home no va desaparèixer aquí.

El van assassinar aquí.

És Sherlock Holmes?

No són gaire divertits.

Investigava entre setmana, i els caps de setmana…

Doncs…

Tewkesbury, què fas?

Tinc un regal.

- Flors? - No.

Herbes?

Tanca els ulls.

Entesos.

- Espera… - Què és?

Mira.

- Coseta. - T'ho pots creure?

Molt de gust.

- Era meravellós. - És tímid.

Era divertit.

Quan no era divertit ni meravellós,

quan estàvem tots dos sols,

era el millor de tot.

Enrere. Quan t'ataqui, t'arrambes allà.

No, Tewkesbury. Tewkesbury!

Quan la meva vida semblava del tot senzilla,

el meu estimat lord va decidir complicar-la una mica.

Enola Eudoria Holmes…

¿vols prendre'm a mi,

Earnest Augustus dels Tewkesbury…

Sí.

Té nom de pila. Jo tampoc m'ho esperava.

…per marit?

Llegeixin tots els detalls!

LA LADY DETECTIVA

De sobte, tot Londres ens prestava atenció.

Encisadora.

- Adorable. - Caram.

Bé, tret d'una persona.

Sherlock Holmes.

El detectiu més cèlebre del món s'havia obsessionat per alguna cosa.

Hola.

Eren mapes i símbols que jo no sabia interpretar.

Tampoc entenia per què m'ho amagava.

MANSIÓ BASILWETHER

Flors.

- Havíem parlat de crisantems. - Crisantems?

- I tant. - Sí, són les meves favorites.

Què més?

He preparat una petita llista d'amics i familiars.

Sí, jo també en tinc una.

La ploma.

Hi ha una persona que no hi podrà assistir.

Aquí tens.

I la teva mare?

Serà ben rebuda.

Des de l'aprovació el 1883 de la Llei de substàncies explosives,

la meva mare s'ha convertit en…

una gran fugitiva.

Assistir a una cerimònia tan anunciada faria que corregués un risc…

enorme.

¿No tens cap oncle…

- Mare. - …que et porti a l'altar?

Bé, he parlat amb el Sherlock.

Sorpresa!

S'ha avingut a fer-ho.

- De debò? - Sí.

Enhorabona.

Ho farà rondinant,

sense elegància i amb la mirada perduda,

però no tinc elecció, així que serà genial.

No hi assistiran tots els convidats de l'Earnest.

L'adoren, però…

Atesa la història familiar, la boda serà a Malta, oi?

…Malta.

- Malta? - D'on surt aquesta idea?

Doncs prenia el te amb les dames

i, evidentment, la boda era el tema del dia.

Algunes…

Quan vam parlar d'on se celebraria,

una d'elles va preguntar on m'havia casat amb el Peter.

Em va semblar una idea meravellosa.

A Malta.

Així honrarem el teu pare.

- Ho sento. - El meu marit n'estava enamorat.

Hi va ser com a soldat, ens hi vam conèixer i ens hi vam casar.

I a l'Earnest li encantava passar-hi els estius de petit.

És cert.

Si t'estimes més un altre lloc, hi tens dret com a núvia.

Casar-me a Malta?

Tenia moltes preguntes.

Quin vestit de núvia porten allà?

Conec algú a Malta?

Estan lliures dissabte? Què fa dissabte?

Fingirà que és la meva rebesàvia.

I la més important, com ho va saber el Sherlock?

I què li preocupava tant?

Presta atenció, Enola.

Això em va ensenyar la mare.

Malgrat ser una illa diminuta,

els fenicis, els romans i fins i tot Napoleó

van envair Malta per la seva ubicació estratègica.

Des del 1814,

l'illa està sota control militar de l'imperi britànic.

Hola.

Disculpi, senyora.

La boda va arribar en un batre d'ulls.

I així vam acabar

en una sala abarrotada de gent distingida.

La seva família estava encantada que el vescomte per fi es casés.

I la meva família, bé,